El Govern català de Salvador Illa impulsa la compra compartida i reforça l’adquisició de pisos ja construïts, mentre el Govern valencià de Carlos Mazón, amb el suport de PP i Vox, va derogar en 2025 l’ampliació del tanteig i retracte aprovada pel Botànic i concentra bona part de la resposta en la futura construcció de nova vivenda protegida a un preu pujat ara en un 7%.
La crisi de l’habitatge no depén només de construir més pisos ni obliga necessàriament a esperar anys perquè aparega nova oferta. Les comunitats autònomes disposen de competències i instruments que permeten actuar també sobre vivendes que ja existixen: comprar-les, exercir drets de tanteig i retracte o compartir-ne la propietat amb particulars. Catalunya està ampliant esta via mentre el Govern valencià va reduir en 2025 un dels mecanismes que havia desenvolupat el Govern del Botànic.
El contrast és rellevant perquè afecta els temps de resposta. Una promoció de nova planta necessita disposar del sòl, preparar el projecte, superar la tramitació administrativa corresponent i executar les obres. L’adquisició d’una vivenda ja construïda tampoc és automàtica, però permet intervindre sobre immobles existents sense esperar tot eixe procés.
És una diferència especialment significativa en una emergència residencial en què els preus del lloguer i de compra obliguen moltes famílies a buscar una solució ara, no quan finalitzen les promocions que comencen a planificar-se hui.
Catalunya busca incorporar al parc protegit pisos que ja existixen
El Govern de Salvador Illa ha posat en marxa una nova fórmula perquè particulars i Generalitat compren conjuntament una vivenda. La iniciativa compta amb una dotació inicial de 100 milions d’euros i està dirigida principalment a persones de més de 40 anys que tenen ingressos estables però troben dificultats per obtindre prou finançament hipotecari.
El model anunciat per la Generalitat catalana establix que les persones d’entre 40 i 55 anys assumisquen el 50% del preu i disposen de la vivenda durant 50 anys. A partir dels 56 anys, el particular pagaria el 40% i el termini seria de 40 anys. La Generalitat conservaria la resta de la propietat. Si, acabat el període, el particular no ha adquirit abans la part pública, l’immoble retornaria íntegrament al parc públic.
El Govern català també preveu que estes vivendes mantinguen la qualificació de protecció oficial. Si el particular decidix vendre abans, la Generalitat tindrà preferència per adquirir la seua part.
La fórmula permet actuar també sobre una realitat que ja s’està produint: la venda de vivendes que fins ara estaven en mans de fons d’inversió o altres grans propietaris. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha vinculat expressament la nova política amb el tanteig i retracte que utilitza la Generalitat per adquirir immobles i ampliar el parc públic.
Segons dades del Govern català recollides per El País, la Generalitat ha destinat uns 400 milions d’euros en dos anys a comprar prop de 5.000 pisos mitjançant mecanismes de compra preferent. L’Executiu d’Illa espera que la nova modalitat permeta també que inquilins que complisquen els requisits puguen convertir-se en copropietaris de les cases on ja viuen.
A esta mesura se suma un Fons d’Emergència Habitacional dotat inicialment amb 25 milions. En casos de vulnerabilitat extrema i quan s’hagen esgotat altres alternatives, la Generalitat podrà comprar la vivenda d’una persona o família en risc de desnonament perquè puga continuar residint-hi en règim de lloguer.
No és, per tant, una política que abandone la construcció. Catalunya combina promoció de nova vivenda amb adquisició de pisos existents, tanteig i retracte, préstecs per facilitar la compra i noves fórmules de propietat compartida.
La Comunitat Valenciana tenia una ferramenta semblant i PP i Vox la van reduir
La Comunitat Valenciana disposava des de 2020 d’un instrument que permetia intervindre amb més amplitud sobre el parc residencial existent.
El segon Govern del Botànic va aprovar el Decret llei 6/2020 per ampliar el parc públic mitjançant els drets de tanteig i retracte. La norma no es limitava a les vivendes de protecció pública La norma no es limitava a les vivendes de protecció pública. Incloïa també determinades transmissions de vivendes procedents de dacions en pagament, execucions hipotecàries i operacions sobre edificis residencials.
El mecanisme permetia que, davant determinades compravendes, la Generalitat poguera substituir el comprador privat i adquirir l’immoble en les condicions establides en l’operació. D’esta manera podia incorporar al patrimoni públic una vivenda ja construïda, sense haver de començar una promoció des de zero.
Aquella possibilitat va quedar substancialment reduïda cinc anys després.
La Llei 5/2025, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat, va derogar expressament el Decret llei 6/2020 amb efectes des de l’1 de juny de 2025. La llei va eixir de Les Corts amb 53 vots favorables de PP i Vox i 46 en contra. Les dos formacions havien pactat també la tramitació de la llei d’acompanyament als pressupostos.
La legislació valenciana manté drets de tanteig i retracte sobre determinades transmissions de vivenda protegida. El que va desaparéixer va ser l’extensió que el Botànic havia introduït sobre determinades transmissions de vivenda lliure.
Es tracta, per tant, d’una decisió política sobre quin paper ha de jugar l’Administració en el mercat de l’habitatge: la ferramenta existia, estava regulada i permetia adquirir determinats immobles ja construïts, però PP i Vox van donar suport parlamentari a una llei que en va eliminar aquella extensió.
Construir més, però esperar més i a més preu
La principal resposta del Consell valencià davant la falta de vivenda assequible s’ha concentrat en el Pla Vive i en la mobilització de sòl públic per promoure nova vivenda protegida, en bona part mitjançant col·laboració amb promotors privats.
Augmentar l’oferta protegida pot formar part de la solució. La qüestió és que la construcció treballa amb terminis diferents dels instruments que actuen sobre el parc ja existent i els materials s'han encarit.
No tots els solars estan preparats immediatament per edificar. Una promoció necessita, segons cada cas, disponibilitat efectiva del terreny, projecte, tramitació urbanística i administrativa, licitació o adjudicació, llicències i mesos d’obra abans que una família puga entrar a viure-hi.
El tanteig, el retracte o la compra pública tampoc eliminen els tràmits ni garantixen per si sols una incorporació immediata. Però partixen d’una diferència essencial: la casa ja està construïda.
Per això els dos instruments no són excloents. Una política d’habitatge pot construir per augmentar el parc a mitjà i llarg termini i, al mateix temps, comprar immobles o intervindre en transmissions per donar respostes més pròximes en el temps.
Catalunya està intentant combinar les dos vies. Al País Valencià, l’opció política adoptada des de 2023 ha donat més pes a la mobilització de sòl i la nova construcció, al mateix temps que s’ha eliminat l'abast més ampli del tanteig i retracte aprovat en 2020.
Un 7% més en el preu màxim de la vivenda protegida
La política valenciana presenta una altra dada que incidix sobre l’accés a les noves promocions.
La Generalitat va actualitzar en agost de 2026 el valor estàndard que servix per determinar el preu màxim de venda de la vivenda de protecció pública. El mòdul va passar de 2.400 a 2.568 euros per metre quadrat útil: una pujada del 7%.
Aplicat de manera lineal al valor estàndard, una vivenda protegida de 90 metres quadrats passa d’un màxim de 216.000 a 231.120 euros, 15.120 euros més.
La Generalitat justifica l’actualització del mòdul dins del sistema que pretén adaptar els preus màxims als costos i fer viables econòmicament les promocions. Els promotors havien reclamat precisament una pujada del 7% durant els mesos anteriors.
L’altra cara és la que afronta la persona compradora. Si l’increment es trasllada íntegrament al preu de la vivenda, també augmenta la quantitat que ha d’aportar o finançar. En una hipoteca que cobrisca el 80% d’una vivenda de 90 metres al preu màxim estàndard, el capital a finançar passaria de 172.800 a 184.896 euros, sense comptar impostos ni altres gastos de l’operació.
Construir més vivenda protegida mentre n’augmenta el preu màxim planteja, per tant, una segona pregunta: no sols quantes cases es construïxen, sinó a quin preu arriben finalment a les famílies que les necessiten.
Les competències també permeten actuar sobre les cases que ja estan construïdes
El contrast entre Catalunya i el País Valencià qüestiona la idea que les autonomies només poden esperar que augmente l’oferta mitjançant obra nova.
Les competències autonòmiques permeten adoptar altres decisions. El Botànic va utilitzar-les per ampliar el tanteig i retracte. PP i Vox van avalar després la llei que va retirar aquella extensió. Catalunya utilitza ara les seues per reforçar l’adquisició preferent, comprar vivendes davant desnonaments i assajar una fórmula en què particulars i Administració compartixen la propietat.
Cap d'estes ferramentes resol per si sola una crisi acumulada durant anys. Tampoc la construcció.
La diferència és el temps sobre el qual poden actuar. Edificar permet crear oferta nova, però exigix un procés que no acaba quan s’anuncia una promoció. Comprar, exercir tanteig o intervindre sobre una transmissió permet treballar amb cases que ja estan al carrer.
La decisió, per tant, no és simplement si les comunitats autònomes tenen o no competències. Les tenen. La qüestió és quines ferramentes decidixen utilitzar, quines retiren i quants recursos públics posen darrere de cadascuna.
#Habitatge #VivendaPública #PaísValencià
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria