El nou límit de 2.568 euros per metre quadrat pot facilitar la construcció, però no garantix que les llars amb menys estalvis puguen comprar.
La revisió eleva el preu màxim de la vivenda protegida i reobri el debat sobre qui podrà accedir realment a les noves promocions.
La Generalitat ha actualitzat per a 2026 el preu màxim de venda de la vivenda de protecció pública (VPP) amb un increment del 7%, segons el comunicat remés per la Càtedra Observatori de la Vivenda de la Universitat Politècnica de València. El mòdul estàndard passa de 2.400 a 2.568 euros per metre quadrat útil.
La Càtedra considera que la revisió és necessària per a recuperar la viabilitat de les promocions davant de l’augment dels costos de construcció. La mesura, però, té una altra conseqüència directa: també eleva el preu màxim que pot pagar la persona adjudicatària.
El debat no és si cal mantindre un mòdul artificialment baix que impedisca construir. La qüestió és si l’augment de l’oferta protegida anirà acompanyat de mesures suficients perquè les llars destinatàries puguen pagar l’entrada, obtindre finançament i assumir les quotes sense superar un esforç econòmic raonable.
Construir més no garantix poder comprar
Segons la simulació aportada per la Càtedra, una VPP de 60 metres quadrats destinada a població jove tindria un preu de 154.080 euros amb el nou mòdul. L’estudi compara esta xifra amb els 318.000 euros que atribueix a una vivenda semblant en el mercat lliure de València.
La diferència confirma que la VPP continua sotmesa a un preu limitat. Això no resol, tanmateix, l’obstacle de l’entrada ni determina si una llar concreta podrà assumir la hipoteca. Una vivenda pot ser sensiblement més barata que una altra del mercat lliure i continuar fora de l’abast d’una família sense estalvis o amb ingressos insuficients.
Actualitzar el mòdul pot ser imprescindible per a evitar que la VPP deixe de construir-se, però no garantix per si mateix l’accés a una vivenda assequible. Si l’augment del preu màxim no va acompanyat d’ajudes directes, finançament bonificat i un parc rellevant de lloguer protegit, l’Administració resol principalment la viabilitat econòmica de la promoció mentre trasllada una part de l’increment dels costos al comprador protegit.
Una política pot aconseguir que més projectes siguen rendibles sense assegurar que les persones inscrites o adjudicatàries disposen de prou capacitat econòmica per a accedir-hi.
Els avals valencians faciliten la hipoteca, però no abaixen el preu
La Comunitat Valenciana sí que disposa d’una ferramenta per a reduir la barrera de l’estalvi previ. El programa de garanties de l’Institut Valencià de Finances permet avalar fins al 20% del valor de la primera vivenda i accedir a finançament bancari de fins al 100%. Inclou vivendes lliures i protegides de promoció privada.
La dotació del programa es va ampliar el juliol de 2026 fins als 60 milions d’euros, després que els 30 milions inicials s’esgotaren durant el primer semestre. L’IVF havia aprovat aleshores més de 1.400 avals, vinculats a 197 milions d’euros de finançament hipotecari.
L’aval pot evitar que la falta d’estalvis impedisca formalitzar la compra. No és, però, una ajuda directa: no reduïx el preu de la vivenda, els interessos ni el capital que haurà de retornar la persona beneficiària. Tampoc substituïx una política específica per a les llars que, encara que obtinguen el 100% del finançament, no poden assumir la quota resultant.
La crítica, per tant, no és que la Generalitat haja apujat el mòdul sense cap suport a la demanda. La pregunta és si el programa d’avals resulta suficient, si arriba als perfils amb menys renda i si hauria de complementar-se amb subvencions modulades segons els ingressos i la composició familiar.
Navarra i Extremadura combinen preus protegits i ajudes directes
Altres comunitats autònomes mantenen fórmules que reduïxen directament l’import suportat per la persona compradora.
Navarra reconeix subvencions per a adquirir vivenda protegida nova calculades sobre el preu. En el cas de la VPO, els percentatges són del 16%, el 12% o el 7%, segons els ingressos familiars ponderats. Per a la vivenda de preu taxat, les ajudes són del 6%, el 4% o el 2%. La informació es pot consultar en el portal oficial del Govern de Navarra.
Extremadura ha convocat per a les anualitats 2025 i 2026 ajudes directes a l’entrada de 6.000 o 9.000 euros per a determinades vivendes protegides de nova construcció, segons el nivell d’ingressos. La regulació preveu, a més, quantitats addicionals per a línies de protecció preferent, com recull el Diari Oficial d’Extremadura.
Estes fórmules no eliminen la necessitat d’un preu màxim realista per a construir. Actuen sobre l’altra part del problema: la capacitat econòmica de qui ha d’adquirir la vivenda.
Què podria completar la pujada del mòdul
Una política de VPP orientada al resultat material podria combinar la revisió del mòdul amb ajudes directes a l’entrada modulades per renda, avals públics, préstecs bonificats i reserves reforçades per a jóvens, famílies monoparentals, persones amb discapacitat i llars amb ingressos baixos.
També requeriria ampliar la VPP de lloguer amb rendes vinculades als ingressos; mobilitzar sòl públic mitjançant drets de superfície que reduïsquen el preu final; fiscalitzar els costos i els marges quan hi haja recursos públics; i mantindre límits de revenda, drets de tanteig i retracte i altres garanties contra l’especulació.
L’ús de sòl públic exigeix una cautela addicional: la reducció del cost del terreny ha de traduir-se en un preu inferior o en una renda més baixa per a l’usuari final, no quedar absorbida per altres components de la promoció.
El mandat constitucional es mesura pels resultats
L’article 47 de la Constitució reconeix el dret a una vivenda digna i adequada i ordena als poders públics promoure les condicions necessàries per a fer-lo efectiu. Jurídicament, està situat entre els principis rectors de la política social i econòmica.
L’article 53.3 establix que estos principis han d’informar la legislació, la pràctica judicial i l’actuació dels poders públics. El text oficial de la Constitució precisa també que només poden al·legar-se davant de la jurisdicció ordinària d’acord amb les lleis que els desenvolupen.
Este mandat no obliga l’Administració a mantindre un mòdul que faça inviable construir VPP. Si no es promou cap vivenda, tampoc hi ha oferta protegida a la qual accedir. Però l’avaluació de la política pública no pot quedar limitada al nombre de promocions que recuperen rendibilitat.
El resultat s’ha de mesurar també pel nombre de vivendes construïdes, les adjudicacions efectives, la renda de les persones beneficiàries, l’esforç hipotecari o de lloguer i els casos en què una família renuncia perquè no pot afrontar l’entrada o les quotes.
La pujada del mòdul pot ser una condició necessària per a crear oferta. Sense ajudes proporcionals a la capacitat econòmica de les llars i sense un parc suficient de lloguer públic o protegit, no és una condició suficient per a garantir l’accés assequible.
#VivendaProtegida #ComunitatValenciana #València
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria
