 |
| Elia Verdevio (PP) alcaldessa de Bétera |
L’alt tribunal tanca la via de cassació i imposa a l’Ajuntament les costes processals, amb un límit de 2.000 euros.
El Tribunal Suprem ha inadmés el recurs de cassació presentat per l’Ajuntament de Bétera contra la sentència que va anul·lar l’ordenança fiscal de la taxa de recollida de residus. La decisió deixa ferma la resolució del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) i condemna el consistori al pagament de les costes processals, amb un màxim de 2.000 euros.
La Secció Primera de la Sala Contenciosa Administrativa considera que el recurs municipal no compleix els requisits necessaris per a accedir a la cassació. A més, conclou que el cas no presenta interés cassacional suficient per a formar jurisprudència.
La inadmissió no comporta una nova anàlisi del sistema de cobrament establit per l’Ajuntament. El seu efecte és deixar sense recorregut el recurs municipal i convertir en definitiva l’anul·lació acordada pel TSJCV.
Un recurs allunyat del motiu real de l’anul·lació
Segons la informació publicada inicialment per elDiario.es i signada per Sergi Pitarch, el Suprem aprecia un «desajust» entre els arguments plantejats per l’Ajuntament i el fonament real de la sentència del tribunal valencià.
El consistori sostenia que el TSJCV havia interpretat que la Llei 7/2022 obligava, des de la seua entrada en vigor, a implantar una taxa completament individualitzada per a cada contribuent. No obstant això, eixa no va ser la raó per la qual el tribunal va anul·lar l’ordenança.
El motiu determinant va ser la insuficient motivació de l’informe tècnic de valoració que sustentava la taxa. El TSJCV va considerar que l’Ajuntament no havia justificat adequadament els criteris emprats per a distribuir el cost del servei ni havia acreditat que el repartiment respectara els principis de capacitat econòmica, equivalència i proporcionalitat.
El Suprem també descarta revisar la valoració de les proves feta pel tribunal autonòmic, ja que esta qüestió queda fora de l’àmbit del recurs de cassació. Igualment, rebutja que existisca interés cassacional pel simple fet que el procediment afecte una disposició de caràcter general.
La mateixa quota per al 92% dels habitatges
L’origen del conflicte es troba en l’ordenança fiscal aprovada el 19 de febrer de 2024. Dels 13.169 habitatges comptabilitzats a Bétera, 12.117 —aproximadament el 92%— havien de pagar la mateixa quota, sense una diferenciació suficient segons la superfície, la ubicació, el nombre de residents o la generació de residus procedents de podes.
El TSJCV va concloure que l’informe municipal utilitzava paràmetres excessivament generals i no explicava per què habitatges amb característiques i produccions de residus diferents havien d’assumir una càrrega pràcticament idèntica.
La qüestió jurídica no era que cada rebut haguera de calcular-se mitjançant un mesurament exacte dels residus generats per cada família. El problema estava en la falta d’una justificació tècnica suficient sobre els criteris elegits per a repartir el cost del servei.
La sentència també va qüestionar que alguns locals de fins a 1.000 metres quadrats pagaren la mateixa quantitat que els habitatges, sense que la memòria econòmica explicara adequadament esta equiparació.
Què exigeix la legislació sobre residus
L’article 11.3 de la Llei 7/2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, obliga les entitats locals a establir una taxa o una prestació patrimonial pública específica, diferenciada i no deficitària. El sistema ha de permetre avançar cap al pagament per generació i reflectir el cost real, directe o indirecte, de la recollida, el transport i el tractament dels residus.
Això no significa necessàriament que s’haja de pesar de manera individual el fem de cada habitatge. Sí que exigeix que els criteris de càlcul i distribució de la taxa estiguen justificats i tinguen relació amb el cost del servei i amb la generació de residus.
A més, l’article 25 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals exigeix que l’establiment de taxes destinades a finançar serveis municipals es faça a partir d’un informe tecnicoeconòmic que mostre la cobertura previsible del cost.
Els antecedents publicats per elDiario.es i Crònica
El periodista Lucas Marco va explicar l’anul·lació inicial de l’ordenança en la informació publicada per elDiario.es el 7 de juliol de 2025.
L’endemà, Crònica Camp de Túria també va analitzar la resolució en l’article «El TSJ deixa en paper mullat la taxa de fem de Bétera: improvisació i càlculs arbitraris». En aquell moment, la sentència encara no era ferma perquè l’Ajuntament podia recórrer davant el Tribunal Suprem, una via que ara queda tancada.
Compromís estima en cinc milions els diners recaptats
Després de conéixer la decisió del Suprem, el regidor de Compromís per Bétera Joano Baudés ha xifrat en prop de cinc milions d’euros els diners recaptats que, segons la seua formació, l’Ajuntament haurà de retornar.
La quantitat és una estimació de Compromís i no una xifra fixada pel Tribunal Suprem. La informació publicada tampoc concreta encara l’abast de les possibles devolucions, les persones que podrien reclamar-les ni el procediment que hauria d’aplicar-se.
Baudés ha criticat que el govern municipal, format pel PP i Mas Camarena-Torre en Conill, haja continuat el procediment judicial en lloc de redactar una nova ordenança. Segons el regidor, la ciutadania «ha pagat dues vegades: per una taxa mal calculada i pel desig del govern de dilatar innecessàriament el procés judicial, segurament fins a les pròximes eleccions municipals».
Compromís per Bétera també ha acusat l’alcaldessa, Elia Verdevío, de mantindre als tribunals una taxa que ja havia sigut anul·lada pel TSJCV. La formació reclama ara una nova ordenança que establisca criteris justificats i permeta que les famílies paguen d’acord amb la generació i la gestió dels residus.
Nota d’atribució: esta peça parteix de la informació publicada en primer lloc per elDiario.es, signada per Sergi Pitarch. Lucas Marco va signar la informació anterior sobre la sentència del TSJCV.
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria
#Bétera #TaxaDeResidus #TribunalSuprem
|
| Elia Verdevio (PP) alcaldessa de Bétera |