#Bétera #TasaBasura #TSJCV

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha deixat sense efecte l’Ordenança Fiscal núm. 22 de Bétera, una taxa de fem aprovada amb presses abans del termini legal, sense estudis actualitzats ni criteris clars, i amb un repartiment de la càrrega considerat arbitrari i discriminatori. No  obstant la sentència no és ferma perqué cap apel.lació.

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, segons ha publicat,  ha anul·lat de ple dret l’Ordenança Fiscal núm. 22 del municipi de Bétera, aprovada en febrer de 2024 per a regular la taxa de recollida de residus. La sentència, dictada el 26 de juny, conclou que l’Ajuntament “va ignorar” el termini de tres anys que marcava la Llei 7/2022 per a adaptar la gestió de residus a la nova normativa mediambiental.

El recurs que ha acabat amb l’anul·lació el va interposar Cristina Alemany, portaveu de Compromís a Bétera, que va denunciar que el consistori va preferir “anticipar-se” i recaptar un any abans, però sense una base tècnica sòlida ni un estudi real de la generació de residus per sectors o habitatges. Segons la sentència, es va usar un estudi econòmic de 2017 per justificar pujades de quotes en determinades urbanitzacions com Mas Camarena, sense actualitzar dades ni aportar una memòria econòmica nova. Alemany ho va tornar a denunciar en els pressupostos de 2025.

La Sala ho deixa clar: “No es justifica que els coeficients o valors de indicació que s’estableixen siguen justos i d’acord amb els residus que generen”. Per exemple, un local d’alimentació de 400 a 700 metres quadrats pagava deu voltes més que un altre de fins a 120 metres, sense explicació tècnica que ho sostinga.

En el cas de les vivendes, més de 12.000 habitatges —de 13.169 totals— pagaven exactament igual: “Sense distingir metres quadrats, nombre d’habitants o si generen poda”. El tribunal qualifica esta “globalització” de frontalment contrària als principis de capacitat econòmica i equitat tributària.

Un altre punt és que l’Ajuntament “renuncia a establir, en un futur pròxim, sistemes de mesura de la quantitat de residus realment produïts per les llars”, tot i que la directiva europea i la Llei estatal obliguen a avançar cap al sistema de pagament per generació. Així, qui contamina menys, pagaria menys, però Bétera ho va ignorar.

A més, es fixaren coeficients per a sectors com restauració, discoteques, hospitals o casernes militars sense demostrar la relació real entre superfície, activitat i volum de residus. “No existeix cap correlació no arbitrària entre les proporcions establides”, diu la sentència.

La portaveu de Compromís va aportar exemples de fórmules que altres ajuntaments ja utilitzen: tarifes variables segons nombre de residents, superfície, consum d’aigua o distància a contenidors. Però Bétera va apostar per una quota fixa que, segons la Sala, “implica que els que menys residus generen acaben subvencionant els que més”.

El tribunal s’empara en la Llei 8/1989 de Taxes i Preus Públics, que exigix una memòria econòmica “que acredite que l’import cobrat no supere el cost real” i que el repartiment siga proporcional. La falta d’aquesta justificació anul·la l’ordenança.

Tot i que la decisió no és ferma i es pot recórrer al Tribunal Suprem, la taxa de fem de Bétera queda ara mateix sense efecte i l’Ajuntament haurà de replantejar la seua política de residus si vol ajustar-se a la llei.

La Taxa ha sigut objecte de crìtiques també per grups i persones properes a Associacions de Veïns,

Redacció Crònica

Elia Verdevio en un dels plens de maig 2025