#SanitatPública #ConcessionsSanitàries #ElxCrevillent

 Torrejón i el Vinalopó són dos exemples clars. El model de concessió sanitària assigna hospitals públics a empreses privades durant dècades, amb pagament capitatiu, externalització massiva i derivacions que traslladen els casos costosos al sistema públic

El funcionament dels hospitals públics gestionats per empreses privades és possible gràcies a la Llei 15/1997, de 25 d’abril, que va obrir la porta a noves fórmules de gestió i va permetre que entitats privades administraren centres del Sistema Nacional de Salut. La norma es va aprovar durant el govern de José María Aznar, que la va impulsar amb l’argument d’introduir flexibilitat i gestió empresarial en la sanitat pública. Va comptar amb el suport del PP i del PSOE i es convertí en la base jurídica que possibilità l’expansió posterior de les concessions sanitàries a Madrid, la Comunitat Valenciana i altres territoris.

La ministra de Sanitat ha anunciat recentment que instarà la derogació d’esta llei perquè considera que desprotegeix el caràcter públic de la sanitat i facilita models que prioritzen l’estalvi de costos sobre l’atenció. Esta mateixa demanda l’han reiterada Esquerra Unida i altres formacions que denuncien que la norma permet convertir serveis essencials en espais de negoci sostinguts amb diners públics.

El cas de l’Hospital de Torrejón i el del Vinalopó mostren com la gestió privada en centres públics crea incentius per a gastar menys, seleccionar pacients i maximitzar beneficis, mentre el sistema públic absorbeix els processos més cars i les conseqüències assistencials.

Quan es parla d’hospitals públics gestionats per empreses privades, sovint es presenta com un model eficient. Però l’anàlisi del que passa a Torrejón de Ardoz i al Departament de Salut Elx-Crevillent deixa un patró clar: ingressos garantits amb diners públics i un sistema d’incentius que premia la reducció d’activitat.

L’Hospital de Torrejón funciona amb una concessió de trenta anys signada el 2009. La UTE formada per Ribera Salut, ASISA, FCC Construcción i Concessia va construir el centre amb finançament privat, el va equipar i en manté el control a través de Torrejón Salud S.A. El contracte autoritza 2.127 milions d’euros públics i inclou, a més de l’activitat mèdica, tots els serveis auxiliars: neteja, restauració, bugaderia, seguretat, manteniment, logística i energia. La subcontractació generalitzada abaratix costos i amplia marges.

El departament atén Torrejón, Ajalvir, Daganzo, Ribatejada i Fresno del Torote. El contracte exigix que la qualitat siga, com a mínim, la mitjana dels hospitals públics de Madrid. Quan la xarxa pública empitjora, el llistó també baixa.

El mecanisme central és el pagament capitatiu: una quantitat fixa anual per cada habitant assignat, es faça molta o poca activitat. És el que activa els incentius econòmics.

Com guanya diners una concessionària en un hospital públic

1. Gastar menys del que rep per cápita
Si el finançament és fix, reduir activitat incrementa directament el marge. Això premià la contenció d’operacions, proves i recursos.

2. Selecció de patologia
Els procediments ràpids i barats —cataractes o parts normals— generen benefici. Els processos complexes —oncologia, UCI prolongada, grans cirurgies o tractaments biològics— generen pèrdues.

Les xifres transformades en percentatges mostren el pes real de cada tipus d’activitat:

• 10 cataractes generen 4.800 € de benefici, l’equivalent al 36,9% de la pèrdua que provoquen 10 pacients oncològics complexos.
• 10 parts normals deixen 8.600 € de benefici, el 66,1% de la pèrdua associada als mateixos 10 pacients oncològics.

Això mostra que la patologia rentable aporta menys del que costa la patologia complexa, però manté un incentiu clar: acumular moltes operacions rendibles i evitar les que generen dèficit.

3. Derivar els pacients més costosos
Quan un malalt requerix UCI prolongada, complicacions o tractaments cars, la concessionària pot derivar-lo a un hospital de gestió directa. La factura intercentros es paga, però el cost real s’estalvia. El sistema públic assumix l’impacte; la concessionària preserva el seu marge.

4. Externalitzar serveis auxiliars
La subcontractació de neteja, seguretat, restauració, bugaderia o manteniment permet rebaixar salaris i tindre plantilles més variables. La diferència entre el que paga l’administració i el cost subcontractat es convertix en marge empresarial estable.

5. Controlar les llistes d’espera
A l’octubre de 2025, Torrejón tenia 3.817 persones en espera quirúrgica i una demora de 47,95 dies. En el conjunt de Madrid, més de 102.000 pacients esperaven cirurgia i més d’un milió esperaven alguna consulta o prova.

La filtració d’àudios interns de Ribera Salut, on es parlava de «fer créixer les llistes per a millorar l’EBITDA», mostrava que cada dia sense operar reduïx despesa mentre el pagament per cápita continua entrant.

El mateix model a la Comunitat Valenciana: el Vinalopó

El Departament de Salut Elx-Crevillent, amb l’Hospital del Vinalopó com a centre de referència, funciona amb el mateix esquema de concessió. Ribera Salut gestiona l’assistència, cobra per població assignada i controla tots els serveis no sanitaris. Selecció de risc, derivacions i control del gasto reproduïxen el mateix patró.

Durant el govern del Botànic (2015–2023) es van revertir a gestió pública directa La Ribera, Dénia, Torrevieja i Manises. El departament d’Elx-Crevillent havia arribat a la seua data de caducitat, però l’actual govern valencià li ha prorrogat la concessió cinc anys més.

Un sistema de sancions que no dissuadix

Les sancions per incompliments greus oscil·len entre 50.001 i 600.000 euros. Davant de contractes que superen els 2.100 milions, l’impacte real és mínim.

Impacte sobre la ciutadania

El model genera retards diagnòstics, malalties que avancen sense control, saturació dels hospitals públics tradicionals i una atenció condicionada per la rendibilitat de cada pacient. L’individu passa de ser un subjecte de dret a ser un cost que cal optimitzar.

Redacció Crònica (JS)

Torrejón i Vinalopó, Hospitals encara de Ribera-Salud