Foto de familia dels Municipalistes

#UniónMunicipalista #ComunitatValenciana #CampDeTúria

Leer en castellano

Confederació de més de 300 formacions locals, Unión Municipalista vol fer el salt de l’àmbit veïnal a diputacions i autonomies. El contrast entre les agendes de Jorge Rodríguez i David García, i els pactes a Camp de Túria —Loriguilla, La Pobla de Vallbona i Sant Antoni de Benaixeve— mostren fins on arriba el seu discurs “apolític”.

Unión Municipalista ha crescut ràpid com a paraigua de formacions locals i independents. El seu objectiu declarat és agrupar més de 300 partits i 1.500 càrrecs públics i convertir el municipalisme en palanca d’influència més enllà del poble. De fet, la confederació ha posat data: en 2027 vol ser “tercera força” i aspira a entrar en diputacions i parlaments autonòmics.

Com funciona per dins

Unión Municipalista no és un partit clàssic: no s’hi poden afiliar persones, només partits localistes. Curiosament, les seues imatges sempre mostren alcaldes o regidors amb càrrec, la qual cosa evidencia que la plataforma és un refugi instrumental per a qui ja té ferramentes de poder municipal i vol escalar més amunt.

Cada partit confederat té un vot, siga gran o menut. L’assemblea permet enviar fins a tres representants, però només un vota, i a més ho fa sense mandat imperatiu, tal com recullen els estatuts. Així, pobles molt diferents acaben amb el mateix pes formal. En canvi, la disciplina sí baixa de dalt a baix: els acords són obligatoris i els estatuts contemplen sancions i expulsions (article 7.3). Una paradoxa: dubtes sobre la representació democràtica, però molta claredat en el control vertical.

“Gestió” o ideologia? Rodríguez vs. García

El relat oficial és que Unión Municipalista defuig ideologies i aposta per la “gestió”. Però a la pràctica hi conviuen dues línies molt diferents:

• L’agenda de Jorge Rodríguez a la Diputació de València. Amb Ens Uneix de frontissa, ha defensat programes culturals, lingüístics i d’igualtat. Quan PP i Vox han intentat retallar, des de la vicepresidència s’han posat “línies roges” i s’ha avisat que el pacte estava “en seriós perill” (València Plaza; Onda Cero).
• La línia de David García a Castelló. El president de Centrats en Nules i de la pròpia confederació defensa que “el proyecto debe dejarse la ideología en la puerta” (eldiario.es), i aposta per ampliar la base amb perfils tècnics i independents.

La tensió ha aflorat quan s’ha plantejat sumar referents de l’esquerra, com Mónica Oltra, cosa que ha incomodat part de la confederació. En definitiva, governar diputacions o autonomies obliga a decidir sobre pressupostos, llengua, igualtat o memòria democràtica: decisions polítiques, encara que es presenten com a tècniques.

Contradiccions als pactes locals

Els casos a Camp de Túria mostren fins on arriba el seu discurs “apolític”:

Loriguilla. L’alcaldia va anar a parar a Montserrat Cervera gràcies al vot del seu germà, regidor de Vox, que va desobeir l’ordre de donar suport al PP. “Se revela y da la alcaldía a su hermana pese a tener la orden expresa de apoyar al candidato del PP” (20 Minutos; ABC).

La Pobla de Vallbona. Pacte de govern entre PP, Centrats i CUPO, amb clàusula d’alternança: passat un temps, el PP cedirà l’alcaldia al regidor de Centrats, alineat amb David García (València Plaza).

Sant Antoni de Benaixeve. L’exalcaldessa Eva Tejedor és el cas més clar del risc d’un municipalisme sense projecte. Va arribar el 2023 amb el grup menys votat, però amb suports de Vox, dos regidors del PP i dos de GuanyemSAB (Compromís). El seu recorregut ha sigut erràtic: d’AISAB al PP i Vox, després va anar en Todos Somos SAB i finalment va concórrer amb UCIN. En juny de 2025, GuanyemSAB li va retreure en ple la seua “falta de projecte i d’activitat”. En setembre, una moció de censura presentada per Enrique Santafosta (PP), AISAB i Vox la va desbancar. Ni dreta ni esquerra la van trobar fiable (Crònica Camp de Túria; Crònica Camp de Túria; Europa Press). Per a poder integrar-se en la confederació hauria de crear un partit propi, però qui funda un partit sense projecte ni ideologia? I si el fa amb almenys  mínims democràtics, corre el risc que no siga ella qui el dirigisca, com ja li va passar amb Todos Somos SAB. Quin partit naix d’una lògica caudillista?

Les contradiccions de fons

Els defensors d’Unión Municipalista parlen de renovació davant el desgast dels grans partits, de proximitat amb les demandes veïnals i d’igualtat interna entre municipis. Recorden que molts alcaldes han guanyat perquè els veïns volien cares pròximes, amb noms coneguts i sense maquinàries opaques. També reivindiquen descentralització: que cada poble parle per si mateix i no depenga de les disciplines estatals.

Però darrere d’eixa renovació hi ha una contradicció major: la manca d’una orientació ideològica clara o almenys no declarada. L’argument és que no fa falta, que només cal “gestionar”. La realitat, però, és que sense valors ni projecte definit, el que s’acumula és poder per a objectius no explicitats, que l’electorat no pot anticipar. Quan algú vota Unión Municipalista, no sap si eixe vot sostindrà un pacte amb el PP, amb el PSOE o amb Vox, ni tampoc quina posició tindran en educació, llengua, fiscalitat o drets civils.

Els casos de Loriguilla, La Pobla i Sant Antoni mostren que darrere del discurs de “gestió” hi ha tàctica i correlació de forces. L’ambigüitat que al principi ha obert portes pot acabar convertint-se en un problema per a la pròpia democràcia representativa.

Àgora CT.

En Castellano

Confederación de más de 300 formaciones locales, Unión Municipalista quiere dar el salto del ámbito vecinal a diputaciones y autonomías. El contraste entre las agendas de Jorge Rodríguez y David García, y los pactos en Camp de Túria —Loriguilla, La Pobla de Vallbona y San Antonio de Benagéber— muestran hasta dónde llega su discurso “apolítico”.

Unión Municipalista ha crecido rápidamente como paraguas de formaciones locales e independientes. Su objetivo declarado es agrupar a más de 300 partidos y 1.500 cargos públicos y convertir el municipalismo en palanca de influencia más allá del pueblo. De hecho, la confederación ha puesto fecha: en 2027 quiere ser “tercera fuerza” y aspira a entrar en diputaciones y parlamentos autonómicos.

Cómo funciona por dentro

Unión Municipalista no es un partido clásico: no se pueden afiliar personas, solo partidos localistas. Curiosamente, sus imágenes siempre muestran alcaldes o concejales con cargo, lo que evidencia que la plataforma es un refugio instrumental para quienes ya tienen herramientas de poder municipal y quieren escalar más arriba.

Cada partido confederado tiene un voto, sea grande o pequeño. La asamblea permite enviar hasta tres representantes, pero solo uno vota, y además lo hace sin mandato imperativo, tal como recogen los estatutos. Así, pueblos muy diferentes acaban con el mismo peso formal. En cambio, la disciplina sí baja de arriba abajo: los acuerdos son obligatorios y los estatutos contemplan sanciones y expulsiones (artículo 7.3). Una paradoja: dudas sobre la representación democrática, pero mucha claridad en el control vertical.

¿“Gestión” o ideología? Rodríguez vs. García

El relato oficial es que Unión Municipalista rehúye ideologías y apuesta por la “gestión”. Pero en la práctica conviven dos líneas muy diferentes:

• La agenda de Jorge Rodríguez en la Diputación de Valencia. Con Ens Uneix como bisagra, ha defendido programas culturales, lingüísticos y de igualdad. Cuando PP y Vox han intentado recortar, desde la vicepresidencia se han puesto “líneas rojas” y se ha avisado de que el pacto estaba “en serio peligro” (València Plaza; Onda Cero).
• La línea de David García en Castellón. El presidente de Centrats en Nules y de la propia confederación defiende que “el proyecto debe dejarse la ideología en la puerta” (eldiario.es), y apuesta por ampliar la base con perfiles técnicos e independientes.

La tensión ha aflorado cuando se ha planteado sumar referentes de la izquierda, como Mónica Oltra, algo que ha incomodado a parte de la confederación. En definitiva, gobernar diputaciones o autonomías obliga a decidir sobre presupuestos, lengua, igualdad o memoria democrática: decisiones políticas, aunque se presenten como técnicas.

Contradicciones en los pactos locales

Los casos en Camp de Túria muestran hasta dónde llega su discurso “apolítico”:

Loriguilla. La alcaldía recayó en Montserrat Cervera gracias al voto de su hermano, concejal de Vox, que desobedeció la orden de apoyar al PP. “Se rebela y da la alcaldía a su hermana pese a tener la orden expresa de apoyar al candidato del PP” (20 Minutos; ABC).

La Pobla de Vallbona. Pacto de gobierno entre PP, Centrats y CUPO, con cláusula de alternancia: pasado un tiempo, el PP cederá la alcaldía al concejal de Centrats, alineado con David García (València Plaza).

San Antonio de Benagéber. La exalcaldesa Eva Tejedor es el caso más claro del riesgo de un municipalismo sin proyecto. Llegó en 2023 con el grupo menos votado, pero con apoyos de Vox, dos concejales del PP y dos de GuanyemSAB (Compromís). Su recorrido ha sido errático: de AISAB al PP y Vox, luego fue en Todos Somos SAB y finalmente se presentó con UCIN. En junio de 2025, GuanyemSAB le reprochó en pleno su “falta de proyecto y de actividad”. En septiembre, una moción de censura presentada por Enrique Santafosta (PP), AISAB y Vox la desbancó. Ni derecha ni izquierda la encontraron fiable (Crònica Camp de Túria; Crònica Camp de Túria; Europa Press). Para poder integrarse en la confederación debería crear un partido propio, pero ¿quién funda un partido sin proyecto ni ideología? Y si lo hace con al menos mínimos democráticos, corre el riesgo de que no sea ella quien lo dirija, como ya le pasó con Todos Somos SAB. ¿Qué partido nace de una lógica caudillista?

Las contradicciones de fondo

Los defensores de Unión Municipalista hablan de renovación ante el desgaste de los grandes partidos, de cercanía con las demandas vecinales y de igualdad interna entre municipios. Recuerdan que muchos alcaldes han ganado porque los vecinos querían caras próximas, con nombres conocidos y sin maquinarias opacas. También reivindican descentralización: que cada pueblo hable por sí mismo y no dependa de disciplinas estatales.

Pero detrás de esa renovación hay una contradicción mayor: la falta de una orientación ideológica clara o al menos no declarada. El argumento es que no hace falta, que solo hay que “gestionar”. La realidad, sin embargo, es que sin valores ni proyecto definido, lo que se acumula es poder para objetivos no explicitados, que el electorado no puede anticipar. Cuando alguien vota Unión Municipalista, no sabe si ese voto sostendrá un pacto con el PP, con el PSOE o con Vox, ni tampoco qué posición tendrán en educación, lengua, fiscalidad o derechos civiles.

Los casos de Loriguilla, La Pobla y San Antonio muestran que detrás del discurso de “gestión” hay táctica y correlación de fuerzas. La ambigüedad que al principio ha abierto puertas puede acabar convirtiéndose en un problema para la propia democracia representativa.

Àgora CT.