#memòriahistòrica #franquisme #LaPoblaDeVallbona

Quan s’apropa el cinquanta aniversari de la mort del dictador  Franco, la Pobla de Vallbona revisa el seu propi passat: l’estàtua del dictador retirada fa vint anys, els noms de carrers esborrats del mapa i la memòria dels 39 veïns afusellats després de la guerra formen part d’un relat que encara es construeix.

Este 2025 farà cinquanta anys de la mort de Francisco Franco, que va morir el 20 de novembre de 1975. Mig segle després, encara hi ha pobles que continuen revisant allò que la dictadura va deixar gravat al paisatge, als noms dels carrers i a la memòria col·lectiva. La Pobla de Vallbona, al Camp de Túria, és un d’eixos llocs on el passat franquista encara deixa rastre, però també on s’han fet passos per mirar de cara allò que va passar.

Però per entendre què va significar tot això, cal tornar al principi: Franco no va accedir al poder per via democràtica, sinó que va encapçalar un colp d’estat militar el 18 de juliol de 1936 contra la Segona República, legalment constituïda i votada majoritàriament pel poble espanyol. Este colp va desembocar en una guerra civil que es va allargar fins al 1939 i que deixà centenars de milers de morts, famílies trencades i una repressió planificada.

Després de la victòria franquista, es va instaurar una dictadura sense llibertats ni drets fonamentals. I la repressió no acabà amb la guerra: segons fonts com la Causa General i diverses investigacions històriques, s’estima que més de 50.000 persones van ser afusellades o executades només durant la postguerra, especialment entre 1939 i 1945, a diferents llocs de l’Estat espanyol.

Una estàtua retirada vint anys després

A la Pobla de Vallbona, fa una vintena d’anys es va llevar un dels símbols que més polèmica havia generat al municipi des de la recuperació de la democràcia: un bust de Franco que estava instal·lat en un jardí públic, a tocar de l’antic ajuntament. Era una escultura feta perquè resistira: amb una base massissa, pesada, i amb reforços perquè no poguera ser robada o destruïda fàcilment. I així i tot, havia patit tota mena d’atacs: pintura, betum, i fins i tot havia sigut llançada a una séquia.

La seua retirada es va produir un matí de setembre de 2005. L’estàtua va ser desmuntada per operaris i una grua, després que el desembre anterior es produïra un canvi de govern per una moció de censura que desbancà el Partit Popular. Amb el nou equip al capdavant — es prengué la decisió d’eliminar aquell símbol del franquisme. Segons recollia el diari ABC, era “l’últim reducte de la Comunitat Valenciana on encara es mantenien este tipus de records en honor al caudillo”.

Una dictadura llarga, una memòria que costa

Amb el règim franquista es va imposar una Espanya sota el lema de “una, grande y libre”, sense partits, ni sindicats, ni premsa lliure. A la Pobla, com en tants altres pobles, aquest relat es va mantindre durant dècades en forma de monuments, carrers i silencis.

Amb l’arribada de la democràcia i especialment després de l’aprovació de la Llei de Memòria Històrica en 2007, molts municipis iniciaren processos per retirar aquests símbols. A la Pobla, la resistència a estes mesures era palpable, però finalment es van fer passos. A més de la retirada del bust, es va iniciar també un treball per restituir noms de carrers tradicionals i eliminar referències franquistes, segons consta en la documentació de participació ciutadana del mateix ajuntament.

39 noms silenciats durant dècades

Però més enllà dels símbols, la memòria també és una qüestió de persones. I en este cas, de persones afusellades pel règim. El 18 de desembre de 2017, amb un govern d'esquerres l’Ajuntament va inaugurar un espai per a recordar com a mínim 39 veïns del poble que van ser executats després de la guerra. Es va fer un acte públic, amb familiars, representants institucionals de diferents àmbits i un monòlit per a deixar constància d’un dolor llargament amagat.

L’alcalde d’aleshores, Josep Vicent Garcia, va afirmar que es tractava d’una jornada “sense precedents”, perquè mai abans s’havia fet ni tan sols un gest mínim cap a aquelles persones que van ser assassinades per una dictadura repressiva.

Memòria i reparació

La retirada del bust de Franco, i la posterior creació d’espais per recordar les víctimes, són accions que van més enllà del símbol o del gest institucional. Representen una manera d’afrontar la memòria col·lectiva, de reconéixer el dolor i de restablir —encara que siga simbòlicament— la dignitat de qui va ser silenciat. Hui, a les portes de complir-se cinquanta anys de la mort del dictador, la memòria continua sent una assignatura pendent en molts llocs. Però a la Pobla de Vallbona, almenys, s’ha començat a escriure una altra part de la història.

Redacció Crònica

   

placa conmemorativa al cementeri