#SalutMental #Capitalisme #EsquerraUnida #EUPV
Després d’una primera taula centrada en aspectes més mèdics de la crisi de la salut mental sota el capitalisme, Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) va organitzar una segona sessió per aprofundir en les implicacions polítiques i socials del malestar contemporani. Els diputats Nahuel González i Henar Moreno, juntament amb el politòleg Bernabé Aldeguer, van reflexionar sobre com el sistema econòmic actual instrumentalitza el sofriment col·lectiu i quines alternatives pot oferir l’esquerra. La presentació de la sessió i dels intervinents va estar a càrrec de Rosa Pérez Garijo, Coordinadora d’EUPV, qui va destacar la necessitat de “polititzar el malestar per poder transformar-lo en canvi social i polític”.
El context del debat: una societat en crisi de salut mental
La primera taula del dia, titulada "La salut mental baix el capitalisme", va posar damunt la taula dades colpidores: Espanya lidera el consum d’ansiolítics i hipnòtics a nivell mundial, i el 34% de la població ha patit problemes de salut mental. La precarietat, la hiperconnectivitat i el consumisme van ser identificats com a elements claus d’aquesta crisi. Ara, en la segona sessió, el debat es traslladava al terreny polític: com afecta aquest malestar a la democràcia i a la mobilització social?
Polititzar el malestar: un repte per a l’esquerra
"El malestar de la classe treballadora no és un accident, és una necessitat del capitalisme", afirmava Bernabé Aldeguer, professor de Ciències Polítiques i responsable d’elaboració política d’EUPV. "Quan un sistema genera de forma sistemàtica ansietat, depressió i precarietat, no és casualitat, és una estratègia de control".
Els ponents coincidien que la individualització del patiment ha sigut una de les victòries del neoliberalisme. "Ens diuen que el problema és nostre, que no som prou resilients, que hem de buscar solucions individuals. Però quina és la resposta col·lectiva a aquest sofriment?", es preguntava Henar Moreno, diputada d’IU a La Rioja.
Segons Aldeguer, el malestar social té un impacte directe en la democràcia: "La gent que està angoixada, es mobilitza menys, participa menys i és més vulnerable a la manipulació". Aquesta desmobilització afavoreix discursos autoritaris i fomenta l’abstencionisme electoral. "L’extrema dreta no vol canalitzar el malestar, vol aprofundir-lo", sentenciava.
El negoci del sofriment: medicalització i privatització
Nahuel González, diputat d’EUPV al Congrés, denunciava que "la resposta del sistema al malestar és la pastilla i la privatització de la salut mental". Segons ell, els governs han permès que el patiment siga un negoci, amb el creixement de la sanitat privada i l’augment de les farmacèutiques.
Henar Moreno exemplificava aquest problema amb una anècdota: "Em va vindre una dona desesperada perquè la seua asseguradora s’havia negat a cobrir-li una incapacitat absoluta per esquizofrènia, argumentant que ja havia tingut tractament en la universitat. Això no és un sistema sanitari, és un negoci cruel".
Llei de Salut Mental i alternatives de l’esquerra
Durant la sessió, es va posar en valor la necessitat de lleis que garantisquen l’atenció a la salut mental com un dret i no com un privilegi. Henar Moreno recordava que La Rioja, sota el lideratge d’IU, va ser la primera comunitat en aprovar una llei de salut mental. "Però què passa si aprovem lleis i després es queden en un calaix?", alertava. Segons Moreno, "les lleis sense dotació econòmica i sense voluntat política són paper mullat".
Els ponents coincidien en la necessitat de posar la cura al centre i apostar per l’atenció primària i comunitària. "No necessitem més psiquiatres que recepten en dos minuts, necessitem equips multidisciplinaris que treballen en prevenció, educació i suport social", afirmava González.
Contra la distopia: recuperar l’esperança i la utopia
Aldeguer alertava d’un perill cultural: "Vivim immersos en narratives distòpiques. Sèries, pel·lícules, discursos catastrofistes... La dreta sap que quan la gent deixa d’imaginar un futur millor, deixa de lluitar". Per això, reivindicava la importància de recuperar el concepte d’utopia com a motor de canvi. "L’esquerra ha de ser capaç de generar un relat esperançador, de comunitat i de solidaritat".
La conclusió de la taula fou clara: la crisi de salut mental no és un problema individual, sinó col·lectiu. I les solucions també han de ser col·lectives. "Si la dreta vol que ens quedem sols, desesperats i resignats, nosaltres hem de construir tot el contrari: comunitat, suport mutu i un horitzó d’esperança", concloïa Moreno.
Aquesta xarrada va ser un recordatori que la lluita per la salut mental també és una lluita política. Polititzar el malestar és, en definitiva, el primer pas per transformar-lo.
Cap comentari :