Quan pot la policia usar el reconeixement facial a distància?

Quin millor escenari que un esdeveniment massiu com els Jocs Olímpics per a provar l'eficàcia de la videovigilància amb intel·ligència artificial com a mesura de seguretat?

És el pla que la Assemblea Nacional francesa va aprovar al març de 2023. No es van fer esperar les protestes de grups activistes com Amnistia Internacional, que temien que esta decisió poguera soscavar drets fonamentals com els relacionats amb la privacitat de les persones.

El Govern francés es va afanyar a aclarir que no empraria el reconeixement facial, sinó altres mètodes d'identificació de comportaments, per a detectar activitats sospitoses o possibles amenaces en espais públics.

Està prohibit el reconeixement facial?

La recent aprovació del Reglament europeu d'Intel·ligència Artificial ha donat lloc a titulars de premsa en els quals es pot llegir que esta norma “prohibirà la biometria facial, "el reconeixement facial” o “els sistemes d'identificació biomètrica remota”. Encara que amb excepcions: el seu ús sí que serà possible per la policia en casos excepcionals.

Si la pot usar la policia, per què, llavors, la francesa ha anunciat que no l'emprarà durant els Jocs Olímpics i Paralímpics de París 2024, malgrat constar-li que s'estan preparant atemptats terroristes?

Actualment, l'ús de sistemes de reconeixement biomètric amb finalitats d'identificació unívoca d'una persona –en què el seu rostre es compara amb les plantilles de moltes persones que estan en la base de dades– està permés fora de l'àmbit domèstic sol en la mesura en què l'autoritze el Dret de la Unió Europea o el nacional.

A Espanya, existix eixa autorització legal per al control d'accés i jornada en empreses i en l'Administració pública, així com per a fins de prevenció, detecció, investigació i enjudiciament d'infraccions penals i d'execució de sancions penals. La policia pot, doncs, utilitzar-ho.

Què canviarà quan entre en vigor el Reglament d'Intel·ligència Artificial? Esta norma distingix quatre nivells de risc dels sistemes basats en IA. La classificació d'una determinada pràctica com a risc inacceptable suposa la prohibició a la UE.

Així, la “identificació biomètrica remota en temps real en espais d'accés públic amb finalitats d'aplicació de la llei” es considera risc inacceptable, i, per tant, es prohibix… amb excepcions.

Excepcions àmplies

La policia podrà usar-la quan siga necessari per a previndre una amenaça específica, important i imminent per a la vida o la seguretat física de les persones físiques o una amenaça real i actual o real i previsible d'un atemptat terrorista.

També, serà lícita per a buscar víctimes concretes de segrest, tràfic d'éssers humans o explotació sexual d'éssers humans, així com persones desaparegudes, o per a localitzar o identificar una persona sospitosa d'haver comés uns certs delictes, que van del terrorisme a la violació, passant pel robatori organitzat o el tràfic il·lícit d'armes o drogues.

Són excepcions amb un abast molt ampli, que només es poden implementar amb autorització judicial i després d'haver fet una avaluació prèvia de les repercussions, prèvia notificació a la Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD).

Sistemes d'alt risc

Fora d'este ús per les forces de seguretat en espais públics i en temps real, els sistemes d'identificació biomètrica remota es classifiquen en el Reglament com “d'alt risc”, amb independència que siga la policia o un particular qui els utilitze.

Això suposa que es permeten sempre que existisca autorització legal en el Dret de la Unió Europea o nacional (a Espanya, com hem vist, es permeten per al control d'accés i jornada).

També implica que, als extensos deures provinents de la normativa de protecció de dades, s'afigen nombrosos requisits de caràcter burocràtic que recauen fonamentalment sobre els proveïdors, però també sobre els usuaris.

La policia, per tant, podrà continuar utilitzant la identificació biomètrica remota, tant en diferit com en temps real, si bé en este últim cas sol si l'ús entra dins d'alguna de les excepcions, com ocorre amb la prevenció d'atemptats terroristes.

De qualsevol manera, la llei l'obliga a realitzar una avaluació d'impacte dels sistemes que utilitze, en la qual s'identifiquen els riscos per als drets fonamentals de la ciutadania i s'adopten mesures per a mitigar-los.

Les delicades dades biomètriques

Per què tantes cauteles? Els dades biomètriques, com els trets facials, constituïxen una categoria especial el tractament de la qual constituïx una ingerència en el dret a la intimitat i al respecte de la vida privada.

Esta intromissió només és lícita si es realitza de conformitat amb la llei, servix a un fi legítim, respecta l'essència dels drets i llibertats fonamentals i és necessària i proporcionada als objectius que es perseguixen.

Per tant, la decisió sobre el seu ús correspon al Parlament, mentres que el control de les condicions queda en mans d'òrgans judicials i administratius, com l'AEPD.

En este context, podem considerar que és legítima la videovigilància d'espais públics per la policia en esdeveniments multitudinaris, com a concerts o espectacles esportius?

S'ha de determinar cas per cas. L'actual clima geopolític internacional, amb amenaces terroristes concretes contra celebracions esportives, és un punt a favor de considerar legítim i proporcionat l'ús d'esta tecnologia.

No obstant això, en la decisió del Govern francés de no usar el reconeixement facial automàtic en temps real durant els Jocs Olímpics i Paralímpics de París 2024 ha pesat més la preocupació per la potencial afectació dels drets i llibertats de la ciutadania. La mateixa inquietud que ha inspirat a la seua estricta limitació en el Reglament europeu de IA.

Patricia Faraldo Cabana, Full professor of criminal law, Universidade dona Coruña

Este article va ser publicat originalment en The Conversation.