La interacció entre docents i alumnes en les classes universitàries és crucial en qualsevol context, ja siga en línia o presencial. Però com poden els docents aconseguir que esta interacció siga efectiva?
L'autoconsciència i el desenvolupament de la competència interaccional multimodal pot ser la resposta. Es tracta d'una competència docent basada a entendre la naturalesa multimodal de la comunicació, és a dir, els diferents recursos semiòtics (les paraules, el to de la veu, les expressions facials, els gestos, la mirada, o els materials físics o digitals) que intervenen en les interaccions amb l'alumnat. Sent més conscients de totes les dimensions, és possible aconseguir una interacció millor amb els aprenents.
Fomentar la participació
Els docents poden fomentar la participació en les classes universitàries “enganxant” als seus alumnes a través del diàleg, el treball per parelles o grups, debats, jocs o activitats (que poden estar basades o no en la web).
La interacció a l'aula la lidera el docent en la majoria de les ocasions. Utilitza les preguntes i una combinació de diferents recursos semiòtics per a transmetre i negociar significat. Entre ells estan els gestos que, juntament amb la veu, emfatitzen la informació més important, els gestos que representen conceptes i ajuden a comprendre què es pregunta, el somriure que mostra interés i proximitat o el contacte virtual, que, igual que el somriure, té una funció persuasiva convidant a la participació.
El diàleg permet als alumnes adoptar un paper actiu en la construcció de significats. Com més implicats estan en classe més efectiu és l'aprenentatge.
Este model educatiu que busca la participació dels alumnes comporta interacció, reflexió, anàlisi, i discussió. Pot millorar i garantir la comprensió i té un impacte en el desenvolupament intel·lectual i personal dels alumnes.
La pregunta és: estan els docents universitaris preparats per a fomentar i gestionar la participació en classe de manera efectiva en qualsevol context?
Com fomenta un docent la participació
El desenvolupament d'esta competència, que podem cridar “interaccional multimodal”, i la capacitat d'usar-la com a ferramenta de mediació i ajuda a l'aprenentatge es pot aconseguir quan els docents són conscients de les següents qüestions:
La importància del silencie, el temps d'espera per a obtindre la resposta dels alumnes. En les classes en línia, l'entorn digital fa que este haja de ser més llarg, a causa de la connexió i la latència o desfasament entre quan el docent diu alguna cosa i quan els alumnes ho escolten i veuen, o al mateix temps que necessiten els alumnes per a escriure les seues respostes en el xat.
La complexitat de la interacció en l'aula en línia, on, a diferència de l'aula presencial, els alumnes participen normalment de manera simultània, trobant-nos per exemple amb diversos alumnes responent en el xat alhora. La bona gestió d'esta mena de participació passa per reconéixer les contribucions de tots els alumnes de manera que senten que són part del grup i que les seues contribucions i ells són importants.
Els efectes positius que esta interacció té en els alumnes i la seua relació amb uns certs trets de la intel·ligència emocional dels docents, com el promoure el sentiment de pertinença al grup, el reconeixement dels alumnes com a individus i grup, o la proximitat.
Estratègies específiques
Per a iniciar la interacció, podem fer una pregunta i contextualitzar-la mentres es manté el contacte visual amb els alumnes (en la docència en línia mirant a la cambra).
Per a reparar el silenci dels alumnes, podem repetir o reformular la pregunta, animant a respondre a tot el grup o a algun alumne en concret, reconeixent als alumnes que estan escrivint en el xat, i fomentant respostes orals en el cas de l'entorn digital. Tot això amb una expressió facial i to de veu acollidors i mantenint el contacte visual.
Per a donar retroalimentació (correctiva o no), podem usar un llenguatge avaluatiu positiu, no jutjant el que es diu o a qui es diu. Els gestos amb les mans i els moviments del cap assentint, reforçant i aportant informació nova al discurs oral són freqüents.
Quan hi ha poques respostes, podem llegir, resumir o parafrasejar cada intervenció fent referència a l'alumne, utilitzant el seu nom i un llenguatge avaluatiu positiu seguit de retroalimentació (correctiva quan siga necessari). Per exemple:
“Marta apunta / Ens diu (…)”
“Molt bé / Això és molt interessant. Tingueu en compte que (…)”, mentres se somriu i assentix.
Quan hi ha múltiples intervencions, es pot agrair la participació, seleccionar les idees més repetides o rellevants i utilitzar llenguatge avaluatiu positiu seguit de retroalimentació.
Una mica més a saber comunicar
Cal tindre en compte que la competència interaccional multimodal va més enllà del concepte tradicional de competència comunicativa. Es pot definir com l'alfabetització multimodal del docent per a fomentar i gestionar la interacció en classe.
Encara que esta competència s'ha estudiat principalment en assignatures on la llengua d'interacció és una llengua estrangera o segona llengua dels alumnes, i en moltes ocasions dels docents també, juga un paper igual d'important en el procés d'ensenyament-aprenentatge en educació superior en qualsevol context (presencial i en línia) independentment de la llengua d'instrucció.
D'altra banda, conéixer i comprendre la interacció a l'aula és fonamental per a garantir l'efectivitat docent. Això requerix d'un cert grau de reflexió i anàlisi. L'autoconsciència docent sobre la seua competència interaccional multimodal és el primer pas cap a una millora de la participació a l'aula i per tant de l'aprenentatge.
Autoconsciència docent
La reflexió sobre la pròpia pràctica docent permet ser més conscient de com té lloc la interacció i del seu efecte en les dinàmiques de l'aula. El SETT (Self Evaluation of Teacher Talk), o autoavaluació de la parla del docent, és una ferramenta dissenyada per a guiar este tipus de reflexió. Se centra en la descripció del que diu el docent i es poden prendre com a punt de partida per a una anàlisi de la competència interaccional a l'aula presencial.
Esta ferramenta no avalua no obstant això les estratègies comunicatives multimodals, és a dir, els recursos semiòtics que els docents utilitzen per a construir significat interpersonal a més de la llengua, i tampoc té en compte les característiques pròpies de l'entorn virtual.
Els docents poden reflexionar sobre la seua efectivitat comunicativa mitjançant la gravació de les classes i el seu visionat i un procés guiat que centre l'atenció en la relació dels recursos semiòtics utilitzats per a fomentar i gestionar la interacció a l'aula.
Mercedes Querol Julián, Professora titular de Lingüística Aplicada. Directora del Grup d'investigació PRODIGI (Personal and Professional Development through Digital Genres), UNIR - Universitat Internacional de La Rioja
Este article va ser publicat originalment en The Conversation.
Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :