Intel·ligència artificial per a recrear espais literaris inexistents

Llegir és viatjar sense moure's: la nostra imaginació vola a través dels relats. Les descripcions ens generen imatges mentals, i a través d'elles ens introduïm a l'entorn d'una història. Ens facilita la seua comprensió.

Per a millorar la representació visual d'este fenomen, pot la intel·ligència artificial convertir-se en la nostra aliada?

De la lectura a la visualització

És probable que considere innecessari recórrer a tecnologies avançades per a enriquir tal vivència, que per a això ja comptem amb el nostre propi enginy. Potser confia plenament en la creativitat inherent a la nostra espècie.

El seu punt és vàlid, té raó. Ací no ho neguem, només anem un pas més enllà.

A Universitat de les Illes Balears partim de dos projectes d'investigació. Un analitza el paisatge des de fonts escrites, mentres que el segon estudia com aplicar la intel·ligència artificial en la formació del dibuix arquitectònic des de la innovació docent.

Totes dues investigacions busquen representar visualment uns resultats. Per a això, comptem amb la intel·ligència artificial com una ferramenta més, però no és l'única.

El nostre objectiu és examinar en profunditat un ventall de narratives creades per diferents autors per a aprofundir en la visualització dels entorns sobre els quals han escrit. A partir d'un procés metodològic estructurat, basat en els fonaments de la interpretació textual, ens plantegem l'ús de la IA per a reconstruir escenaris imaginats o que van existir i han desaparegut.

Nosaltres, concretament, hem treballat amb l'últim capítol de la novel·la de ciència-ficció Solaris, de Stanislaw Lem, al qual pertanyen totes les imatges que il·lustren este article.

Escenaris intangibles

Un narrador crea espais on succeïx l'acció. Ens fa viure aventures en escenaris intangibles que anhelem explorar, o fins i tot preservar, especialment si són d'índole històrica i ja no existixen.

Estos espais són el nostre objectiu. La intel·ligència artificial només és una ferramenta més per a recrear-los.

A partir d'ací no sols els visualitzarem, sinó que a més podrem construir paisatges i entorns de manera tridimensional i tangible. Estes recreacions poden tindre aplicacions diverses, des d'espais museístics fins a produccions audiovisuals i representacions escèniques.

Pas a pas: del llapis i paper al prompt

Primer s'analitza, després s'actua. Llapis, paper, desglossament de continguts i esquemes són les ferramentes que succeïxen a una selecció prèvia de textos relacionats amb la nostra cerca.

A través d'eixa cerca descobrim els textos literaris, històrics i fins i tot tècnics que descriuen les característiques dels espais que pretenem recuperar o visualitzar. Estos textos servixen com a punt de partida i font d'inspiració. Els relats de persones del lloc, que ja van viure estos entorns, seran una cosa que també tindrem en compte, encara que en el pròxim pas.

El següent és estudiar exhaustivament tot el material recopilat. No es tracta d'una simple lectura, sinó d'una immersió profunda en les paraules per a extraure informació detallada sobre l'arquitectura, la disposició espacial i els detalls físics dels llocs descrits.

En el nostre cas, en analitzar els paisatges desolats de l'illa del Mimoide imaginats per Lem, busquem referències en l'arquitectura d'antigues ciutats marroquines. També indaguem, per exemple, com la llum podria incidir sobre les ruïnes fins a aconseguir el punt de dramatisme propi del relat original o la forma en la qual les pedres poden caure després d'un procés de desolació.

L'objectiu és plasmar tota la riquesa literària que ens oferix Lem en Solaris.

D'ací passem a traduir els nostres resultats al que es coneix com “enginyeria de prompt”. A través d'este procés escrivim comandos amb directrius precises perquè la intel·ligència artificial genere les imatges que representen les nostres visualitzacions.

Les paraules detallades que componen les primeres ordes tindran fallades; serà difícil aconseguir bons resultats des dels intents inicials. El següent pas, que consistix a perfilar les descripcions i retocar les imatges a partir dels resultats, ens oferix noves alternatives.

Ara és quan, en el nostre cas, entren en joc una sèrie de professionals totalment humans. Experts en Història de l'Art, Belles arts i Expressió Gràfica Arquitectònica validen els resultats.

En recórrer a ells, busquem que les nostres representacions capturen amb major objectivitat l'essència dels llocs descrits en els relats de partida. En cada situació, el perfil dels validadores pot ser diferent.

Finalitzarem sense tancar la porta: és important compartir els resultats amb altres investigadors, estudiosos i, en general, persones interessades i fomentar així la retroalimentació.

reimaginant al costat de la intel·ligència artificial

Llegir és viatjar sense moure's. El que jo imagine no és el que un altre veu, i la intel·ligència artificial ens ajuda, com una ferramenta més, a pensar com reimaginar-ho tot.

La seua opinió és crucial: li convidem a contribuir amb els seus comentaris en l'article. Des de l'escolta activa de diferents veus enriquim este projecte que entrellaça intel·ligència artificial i narrativa.

Junts, combinant la literatura, els relats, les evidències i la IA, obrim noves oportunitats. Entre elles, les que ens faciliten reconstruir llocs que han desaparegut en el temps o que romanen confinats en les pàgines d'un relat.

Això sí, tot això sabent que la intel·ligència artificial només és una ferramenta més en el nostre repertori, que comença des de la immersió en una història.

Antonio Fernández-Coca, Professor Titular d'Universitat. Doctor. Director de Formació del Personal Docent i Investigador (PDI), Universitat de les Illes Balears; Cristina López-Polín Hernanz, Llic. en Història de l'Art. Directora del Servici d'Identitat i Cultura Institucional, Universitat de les Illes Balears; Juan Carlos Oliver Torelló, Professor Permanent Laboral. Història de l'Art Contemporani., Universitat de les Illes Balears i María-José Mulet Gutiérrez, Professora doctora en Història de l'Art, Universitat de les Illes Balears

Este article va ser publicat originalment en The Conversation.