L'accés a un avortament legal i segur esdevé un component essencial per a una societat justa i igualitària, i el consens mundial en aquest sentit va en augment. En els últims vint-i-cinc anys, més de 50 països han modificat les seues legislacions per permetre l'accés a l'avortament. Àsia, amb un 20%, i Amèrica Llatina, amb progressos notables a Xile, Argentina, Mèxic, Equador i Colòmbia, formen part d'aquest moviment. A Europa, la despenalització ha liderat la tendència mundial, amb Irlanda fent-ho a finals de 2018.
Tanmateix, el camí cap als drets humans no és senzill. Països com els Estats Units, la Xina o Polònia han retrocedit en l'accés a l'avortament. Lluites exitoses a països com Colòmbia, Mèxic o Argentina són motiu de celebració, però el camí és llarg, amb nacions com Nicaragua, Hondures o El Salvador mantenint restriccions severes.
Europa, amb més de seixanta anys liderant la liberalització de la legislació sobre l'avortament, ha experimentat avanços i retrocessos. La legislació a Polònia, una de les més restrictives des de 2020, exemplifica aquests retrocessos, mentre que altres països com San Marino han votat recentment a favor de reformar la prohibició de l'avortament.
Amèrica continua sent el continent amb el nombre més gran de països que prohibeixen totalment l'avortament. A El Salvador, fins i tot una emergència obstètrica pot condemnar una dona a 30 anys de presó. Els Estats Units han experimentat una regressió amb la decisió del Tribunal Suprem que deixa a les autoritats estatals la regulació del dret a l'avortament.
Àsia, amb un 20% de països liberalitzant-se, ha vist canvis com la despenalització al Sud-Corea i Tailàndia, mentre que la Xina restringeix els avortaments per "motius no mèdics", plantejant interrogants sobre els drets reproductius.
Àfrica, amb prop del 50% dels països progressant en el dret a l'avortament, encara criminalitza a molts llocs, com Ruanda, on un indult presidencial va permetre l'alliberació de dones empresonades per aquest motiu.
Aquesta radiografia global destaca la complexitat d'una qüestió que respon als canvis socials, legals i ètics. La lluita continua per garantir els drets reproductius com a part integral dels drets humans, amb èxits celebrats i reptes que demostren que el camí cap a la justícia reproductiva encara té molts quilòmetres per recórrer.
En els actuals Paisos Baixos la legalització va ser en el Codi penal de 1886 i la Llei de Moralitat de 1911 ho varen frenar
L'avortament va ser legalitzat sota el Codi Penal de 1886. No obstant això, les condemnes van ser quasi excloses per un requisit que l'acusació provara que el feto havia sigut viu fins a l'avortament. Les Lleis de Moralitat de 1911 van tancar aquesta llacuna jurídica i van prohibir tots avortaments excepte els realitzats per a salvar la vida de la dona. fins a 1.980 no torna amb la Llei de Terminis
Després va ser l'URSS en els seus inicis: Alexandra Kolonái i l'URSS.
Evolució de la legalització per països en el Món des de meitat del segle XX, excloent amb això les primeres actuacions i avanços que es van realitzar en els inicis de l'URSS (1.920) que mereix una entrada especial abans del resum i que va portar endavant una dona: Alexandra Kolontái
La Rússia soviètica, a iniciativa de les dones treballadores, va ser el primer país en el món a legalitzar la interrupció voluntària de l'embaràs i a permetre la seua pràctica gratuïta en hospitals públics va ser Alexandra Kolontái, tot i que les organitzacions feministes russes d'aquell llavors no incloïen aquesta demanda en els seus programes. El decret soviètic de legalització de l'avortament va coronar tota una sèrie de mesures legislatives destinades a instaurar la igualtat legal entre la dona i l'home, així com a assegurar la protecció legal de les dones treballadores. La legalització de l'avortament va ser justificada pels representants del govern soviètic com una mesura requerida per la precària situació en la qual es trobaven les dones treballadores i llauradores.
A Espanya entra realment en una Llei de terminis en 2010, si bé la Llei orgànica 9/1985- havia despenalitzat l'avortament en diversos supòsits, i durant un curt període de la Segona República Espanyola (1937-) l'avortament induït va estar específicament no penat en la zona republicana.
Però el segle XX va ser fonamental:
| Any Legalització | Països |
|---|---|
| 1950 | Corea del Nord |
| 1953 | Hongria |
| 1955 | Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia, Estònia, Geòrgia, Kazakhstan, Kirguizistan, Letònia, Lituània, Moldàvia, Rússia, Tadjikistan, Turkmenistan, Ucraïna, Uzbekistan (eren part de la Unió Soviètica) |
| 1965 | Cuba |
| 1967 | Reino Unido |
| 1973 | Dinamarca, Estats Units, Tunísia |
| 1974 | Singapur, Suècia |
| 1975 | Austria, França, Vietnam |
| 1977 | Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Eslovènia, Macedònia del Nord, Montenegro, Sèrbia (eren part de l'Iugoslàvia) |
| 1978 | Itàlia, Luxemburg |
| 1979 | Xina, Noruega |
| 1983 | Turquia |
| 1984 | Països Baixos |
| 1986 | Cabo Verd, Eslovàquia, República Txeca (part de Txecoslovàquia), Grècia |
| 1988 | Canadà |
| 1989 | Mongòlia |
| 1990 | Bèlgica, Bulgària, Romania |
| 1992 | Alemanya |
| 1995 | Albània, Guyana |
| 1997 | Cambodja, Sud-àfrica |
| 2002 | Nepal, Suïssa |
| 2007 | Portugal |
| 2010 | Espanya |
| 2012 | Santo Tomé i Príncipe, Uruguai |
| 2015 | Mozambic |
| 2018 | Xipre |
| 2019 | Irlanda, Islàndia |
| 2020 | Nova Zelanda |
| 2021 | Argentina, Corea del Sud, Tailàndia |
| 2022 | Colòmbia, San Marino |
| 2023 | Finlàndia, Mèxic |
Cap comentari :