 |
| Luis Pla i Rosa Pérez Garijo |
Ahir 9 de febrer, el local de l'ACPV de Llíria va acollir la projecció del documental "Ladrones de Vidas" en un acte organitzat per Esquerra Unida de Llíria. L'esdeveniment va comptar amb la presència d'un dels autors del documental, Luis Pla, i de Rosa Pérez Garijo exconsellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana.
El procés d'investigació dels xiquets i xiquetes robats continua sense tancar-se, mantenint-se com un dels processos pendents de la dictadura espanyola.
Aquest fenomen "no es redueix a una simple organització criminal amb finalitats econòmiques. El robatori de xiquets i xiquetes a les seues mares, per ser lliurats a famílies "afins" al règim de Franco, es va dur a terme sota la tutela directa del Franquisme i formava part de la maquinària repressiva." Tant l'exconsellera com el coautor ho deixaren clar.
Com explicà la exconsellera, aquest cas presenta similituds amb els xiquets i xiquetes robats a Argentina, on també es va donar en un context dictatorial influït pel "franquisme". Les xifres, tot i que espectaculars, varien significativament entre ambdós països. Les Mares i Iaies de la Plaça de Maig d'Argentina han comptabilitzat al voltant de 500 xiquets i xiquetes robats, amb la societat i fins i tot l'Estat involucrats en la recerca d'identificació. En el cas espanyol, el nombre de xiquets i xiquetes robats es va estendre des de 1939 fins a 1981, generant una complexitat a l'hora de determinar la xifra total, estimada en més de 500.000 afectats. Les associacions on els afectats busquen descobrir els seus orígens, es troben amb moltes dificultats, en gran part per la manca de col·laboració de l'Església. Un clar exemple d'això és La Cigonya de València, coneguda com a Casa Cuna, on fins i tot la col·laboració de la Generalitat en l'època del Botànic no va obtenir la cooperació dels estaments eclesiàstics.
El documental és una recomanació accessible a través d'internet. Luis Pla, actualment resident al Camp de Túria, va posar de manifest la limitada col·laboració dels diferents estaments eclesiàstics per determinar el nombre de xiquets i xiquetes robats, tot i la presència d'arxius. La implicació de les monges en els hospitals valencians va ser decisiva per expandir i amagar aquesta organització sotmesa al franquisme.
Les víctimes d'aquesta operació continuen la seua lluita per conéixer els seus orígens reals. Ni tan sols l'ADN ofereix solucions, ja que la falta de col·laboració dels governs a nivell estatal impedeix anar més enllà de la comunitat Valenciana. Malgrat que es constata que els xiquets i xiquetes van ser distribuïts arreu de l'Estat, afegint més dificultats en la recerca.
El documental "Ladrones de Vidas" que pots visualitzar al final de l'article, va ser produït sense subvencions oficials ara fa més de 9 anys i quan encara governava A. Fabra en la Generalitat Valenciana i relata el drama provocat per l'organització implementada pel franquisme per robar xiquets de famílies treballadores i persones "desafectes del règim", per a vendre'ls o entregar-los a aquells que "es permetien el luxe" de comprar un nadó. El documental comença amb imatges de la guerra civil espanyola, prenent com a origen del robatori de xiquets la neteja ideològica del règim franquista. Aquesta neteja es basava en teories nazis impulsades pel psiquiatra Vallejo Nájera, que creia en l'existència d'un gen "roig" que calia extirpar de la descendència dels "rojos" i republicans.
Cap comentari :