 |
| Sharomka/Shutterstock |
Cada any, des de 2015, les Nacions Unides commemoren el Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència per a reivindicar la igualtat d'oportunitats en el camp científic per a les dones, promoure que un major nombre de dones s'incorporen a les carreres científiques i reconéixer i visibilitzar la contribució de les dones a la ciència, de manera que les xiquetes puguen tindre referents i vulguen optar per disciplines científiques.
Encara que Espanya compta amb normativa que insta la igualtat en este àmbit, com la Llei d'Igualtat de 2007 i la Llei de la Ciència de 2022, la presència de dones en la ciència continua sent escassa a causa d'una gran complexitat de factors. Una de les principals raons és la persistència de les normes i estereotips de gènere que fan que la comunitat educativa i les famílies generen baixes expectatives sobre les capacitats de les xiquetes per a les ciències, enviant-los missatges que els fan creure que no són bones per a eixos estudis, disminuint així el seu interés per les carreres STEM.
Falten dones investigadores en el primer nivell
D'altra banda, la falta de referents científiques, silenciades al llarg de la història, actua limitant la capacitat de les xiquetes d'imaginar una carrera de ciències com a opció viable.
Encara que el nombre de dones investigadores augmenta gradualment, la presència de dones investigadores en el primer nivell continua sent insuficient, comptant a penes amb un 24 % de dones en el grau A (catedràtiques) en les universitats i un 26 % (professores d'investigació) en els Organismes Públics d'Investigació (OPI). Això és degut a la segregació vertical, que es traduïx en un progrés desigual entre dones i homes, amb menor activitat investigadora, menor nombre de sexennis i, per tant, menor retribució econòmica, i reconeixement i èxit inferior.
Per part seua, la segregació horitzontal en l'educació universitària, amb major presència d'homes en les carreres i estudis tècnics, continua mostrant-se en els informes realitzats a Espanya i es manté en l'actualitat.
Més preocupant és que l'interés per la ciència en les dones haja anat lentament retrocedint des de 2020, probablement en relació amb uns certs nivells d'hostilitat i discriminació – conscient o inconscient– cap a les dones en eixos àmbits educatius altament masculinizados i en les seues eixides professionals.
El menor interés per la ciència per part de les dones requerix, a la llum de les dades conegudes, accions de difusió amb perspectiva de gènere que incrementen l'atractiu per la investigació en les edats primerenques de l'educació i ajuden a bandejar errònies autopercepcions, així com l'adopció de polítiques actives amb la finalitat de reduir la bretxa de gènere en este sentit i contribuir a la socialització de les dones en la ciència.
Les polítiques de conciliació són essencials per a solucionar el problema
Un altre factor important és la falta de polítiques de conciliació entre el treball i la vida personal i familiar. Les altes exigències de les carreres científiques, la seua creixent internacionalització i les consegüents necessitats de viatges i estades a l'estranger xoquen amb el treball de criança i cura de dependents que habitualment assumixen en solitari les dones a causa de la falta de corresponsabilitat dels seus companys, resultat de la divisió sexual del treball.
Això dona lloc a un gran desequilibri en el mercat laboral, que continua mantenint una cultura organitzacional androcèntrica, amb un menor percentatge de dones contractades a temps complet en investigació i innovació. Concretament, entre el personal investigador, en 2022 les contractacions van ser un 39,6 % per a les dones i un 60,4 % per als homes.
Les conseqüències de la falta de dones en les carreres científiques inclouen la disminució de la diversitat de perspectives –en excloure a més del 50 % de la població– i el desaprofitament de talent emergent. Així mateix, contribuïx a perpetuar els biaixos de gènere en totes les àrees d'investigació, per la qual cosa els resultats dels avanços científics i tecnològics no beneficien de manera equitativa a tota la població i no ajuden a la reducció de la bretxa de gènere en ocupació i salari que experimenten les dones.
La presència paritària de dones i homes en les carreres científiques és necessària a l'hora d'abordar els desafiaments tecnològics globals i el seu impacte en la salut pública. La promoció d'esta igualtat, a més d'un imperatiu ètic, resulta essencial per a avançar en el progrés científic i tecnològic. En eliminar barreres i prejuís que han limitat històricament la participació de les dones en estes àrees és possible construir un futur més inclusiu, més just i amb un major benefici per a la societat en el seu conjunt.
Per a això cal implementar programes de coeducació capaces de bandejar els estereotips de gènere i fomentar una didàctica de les ciències amb perspectiva de gènere, evitant actituds sexistes entre el professorat. També és fonamental desenvolupar polítiques i programes que promoguen la igualtat de dones i homes en STEM i la conciliació de la vida laboral, familiar i personal.
Article escrit amb l'assessorament de la Societat Espanyola d'Epidemiologia.
María dels Àngels Rodríguez Arenas, Associate research scientist, Institut de Salut Carles III; Belén Sanz Barbero, Científica Titular. Escola Nacional de Sanitat, Institut de Salut Carles III; Blanca Obón Azuara, Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública i en Medicina Intensiva, Departament de Sanitat d'Aragó; Carmen Vives Cases, Catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública. Directora de la Unitat d'Igualtat. Universitat d'Alacant, Universitat d'Alacant; Elisa Chilet Rosell, Professora de l'àrea de Medicina Preventiva i Salut Pública, Universitat Miguel Hernández; Isabel Gutiérrez cia., Facultativa especialista d eárea en medicina Intensiva, Departament de Sanitat d'Aragó; Lucía Artazcoz, Directora de l'Observatori de la Salut Pública, l'Agència de Salut Pública de Barcelona i Mar Blasco Blasco, Col·laboradora del Grup d'Investigació en Salut Pública de la Universitat d'Alacant
Este article va ser publicat originalment en The Conversation. .
Traduït per ÀgoraCT
Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :