Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

Per què l'habitatge no serà la major preocupació de la generació Z


El mercat hipotecari experimentarà un declivi significatiu en els pròxims temps, coincidint amb la incorporació de la generació Z. Les dades quantitatives disponibles apunten al fet que la generació dels nascuts entre finals del XX i principis del XXI tendirà a allunyar-se de les hipoteques tradicionals.

En els últims anys s'ha vist que l'augment dels tipus d'interés variables, lligats a l'Euribor impacta en l'economia de les famílies.

Habitatges inaccessibles

No obstant això, en el mitjà termini els tipus d'interés no seran l'únic factor que influirà en la disminució en el nombre d'hipoteques signades.

Vegem el següent exemple:

A més de l'enorme suma corresponent al pagament d'interessos (en el nostre exemple, més de 120 mil euros), en contractar una hipoteca és important considerar les despeses inicials i associats. Normalment, quan els bancs atorguen una hipoteca financen fins a un màxim del 80 % del valor taxat de la propietat. El client ha de ser capaç de finançar el 20 % restant, a més de les despeses addicionals que implica la compra de l'habitatge: honoraris, notaria, gestories i impostos.

Vistos els requisits per a accedir una hipoteca (estalvis, ingressos, treball estable, bon historial de crèdit) i les condicions laborals actuals (temporalitat, baixos salaris), costa pensar que tots puguen accedir a una hipoteca.

Edat mitjana de compra d'habitatge a Europa
Edat mitjana de compra d'habitatge a Europa. Font: Informe

Això permet entendre que, a Espanya, l'edat mitjana per a adquirir un habitatge siga de 41 anys, en contrast amb els 34 de la Unió Europea. A més, la seua duració mitjana està entorn dels 25 anys, cosa que significa que el pagament es completa aproximadament als 66 anys, ja en l'edat de jubilació.

Realitats demogràfiques

És un fet que s'està frenant el creixement de la població a Espanya. Amb una de les taxes de natalitat més baixes del món, en 2023 va ser de només 1,16 fills per dona.

Això implica que la generació Z no haurà de repartir-se entre germans l'herència dels seus pares (que, a més, solen tindre més d'un habitatge en propietat).


Així, pot ser que l'habitatge no vaja a ser la seua preocupació principal, com sí ho ha sigut per a les generacions X i I. A canvi, el gran repte per a la generació Z serà tindre contractes de treball dignes.

El doble factor demogràfic (famílies amb menys fills unit a l'envelliment dels boomers) alterarà el mercat hipotecari. En menys d'una dècada, el nombre d'habitatges transmesos per herència ha augmentat més del 50 % a Espanya. L'edat mitjana per a rebre una herència és 51 anys. Sovint, abans d'acabar de pagar una hipoteca.

Tenint en compte el canvi de cicle dels tipus d'interés cap a taxes més altes i les pitjors condicions d'accés a una hipoteca, sorgix una pregunta senzilla per a la generació Z: val la pena assumir el risc i el compromís d'una hipoteca variable, inclosa la càrrega dels interessos, fins als 66 anys?

L'impacte de la demografia en el mercat hipotecari

Des de la crisi de 2008, Espanya ha patit la caiguda en el nombre d'hipoteques. Este descens és producte dels canvis generats pels efectes de la crisi econòmica, la deterioració del mercat laboral en les capacitats financeres i les possibilitats reals d'accés a una hipoteca de les noves generacions.

Espanya s'enfronta a l'envelliment de la seua població. Així, la demografia jugarà un paper crucial en el mercat hipotecari espanyol. Davant la perspectiva de rebre en herència propietats immobiliàries, per a la generació Z l'habitatge pot arribar a ser més inversió que necessitat: lliurar-se (o alleugerir) la càrrega de la hipoteca, rendibilitzar l'habitatge heretat mitjançant el lloguer o simplement esperar que el valor del mercat augmente per a després vendre-la.

Geoffrey Ditta, Geoffrey Ditta Ph.D. Professor d'Economia i Negocis Internacionals. Director del Màster Universitari en Internacionalització d'Empreses. Facultat d'Economia i Empresa, Universitat Nebrija

Este article va ser publicat originalment en The Conversation


Crònica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon