 |
| El volum total de gel contingut en els depòsits de Medusae Fossae, en l'equador marcià, seria de 400.000 km3. Planetary Science Institute/Smithsonian Institution, CC BY |
El planeta roig no cessa de sorprendre'ns. Molt més similar a la Terra en un passat remot, va patir canvis que el van transformar en l'àrid desert gelat actual. No obstant això, segons suggerix la seua observació recent mitjançant rovers i orbitadores, Mart no va perdre tota la seua aigua com pensàvem fa poques dècades. L'orbitador Mars Express proporciona ara nova evidència de la presència massiva d'aigua en el subsol marcià en ple equador.
La sonda Mars Express de l'Agència Europea de l'Espai conté una pléyade de diferents instruments d'alta tecnologia capaces d'escodrinyar la superfície i el subsol marcià. Un radar, MARSIS, recull informació del subsol que permet interpretar la seua estructura interna i composició.
Fa uns anys, MARSIS va descobrir la presència de grans masses d'aigua en el subsol del casquet polar sud marcià. Aquell descobriment ens va deixar atònits perquè tot apuntava al fet que l'aigua estaria en forma líquida formant llacs subterranis.
En eixa cerca de l'aigua marciana ara els investigadors han anat més enllà estudiant una intrigant regió de l'equador marcià anomenada Medusae Fossae. Eixa regió consistix en diversos altiplans esculpits pel vent que s'estenen centenars de quilòmetres d'ample i diversos quilòmetres d'altura. La imponent estructura es localitza entre les anomenades terres altes i baixes de Mart, pròxima al major volcà del sistema solar, el Mont Olimp. El conjunt és, de fet, una de les majors fonts de pols fina del planeta roig. El fascinant és que l'interior d'eixe apilament conté una sorpresa inesperada.
Què hi ha sota la Formació Medusae Fossae?
La sonda Mars Express porta quasi vint anys analitzant la formació Medusae Fossae. Poc després de començar a operar va revelar la presència de gruixuts depòsits de fins a 2,5 km de profunditat, però llavors no va quedar clar el seu contingut. Ara, els investigadors de MARSIS han oferit informació més detallada en reinterpretar la formació sobre la base de l'observat en altres regions com el casquet polar sud.
La troballa, publicat en Geophysical Research Letters i anunciat per l'EIXA, apunta a la presència, en el subsol, de capes de gel d'aigua que s'estenen diversos quilòmetres sota la superfície.
 |
| La línia horitzontal blanca mostra una estreta zona escanejada pel radar MARSIS. Com més brillant és l'àrea, més forta és el ressò de radar rebut. Davall d'una gruixuda capa de material sec (probablement pols o cendra volcànica), els monticles estan plens de gel d'aigua. |
Es tracta, en conjunt, de la major quantitat d'aigua trobada en eixa part del planeta. Per a fer-nos una idea, si es fonguera, eixe gel tancat en eixa fossa cobriria tot el planeta amb una capa d'aigua d'entre 1,5 i 2,7 metres de profunditat. En la Terra seria equivalent a la necessària per a omplir el Mar Roig.
Perspectives astrobiològiques en Mart
En les últimes dues dècades hem anat acumulant pistes sobre la presència d'aigua en el planeta roig. Mars Express ja va revelar la presència de llacs subterranis pròxims al casquet polar sud de Mart.
Fa més d'una dècada, l'orbitador Mars Global Surveyor de NASA va descobrir fluxos foscos sorgint dels vessants d'uns certs cràters. Batejades com línies de vessant recurrents (RSL), s'han explicat per la sublimació de sals hidratades que formarien una espècie de permafrost en unes certes regions del subsol. Els impactes excaven cràters i poden exposar la capes gelades internes a l'acció de la llum solar.
En eixes salmorres hidratades semblen abundar clorat i perclorat de magnesi i sodi. Estes sals, en les degudes proporcions, podrien baixar el punt de congelació de l'aigua fins als -193 ºC . Per tant, conferixen a eixes salmorres hidratades la possibilitat de fluir a les baixíssimes temperatures del Mart actual.
Potencial per a trobar bacteris
Així, podria haver-hi aigua fluint en algunes regions del subsol de Mart, donant suport a l'existència d'un cicle hidrològic subterrani. Eixe hàbitat podria posseir un potencial per a trobar bacteris extremófilas.
Si en el passat les condicions d'habitabilitat van ser molt millors, encara hi ha la possibilitat que existisquen microorganismes que s'hagen mudat progressivament cap a eixos últims nínxols habitables.
Encara estem lluny de descobrir eixos detalls. Hauran de ser futures missions tripulades al planeta roig les encarregades de comprendre millor el que potser, encara, alberga el seu subsol.
Josep M. Blat Rodríguez, Investigador Principal del Grup de Meteorits, Cossos Menors i Ciències Planetàries, Institut de Ciències de l'Espai (ICE - CSIC)
Este article va ser publicat originalment en The Conversation.
Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :