Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

El Congrés convalida la pròrroga de l'impost a les fortunes i la suspensió dels desnonaments, però no el subsidi de 52 anys

 

"En la primera sessió plenària de l'any, el Congrés ha tombat el decret llei que incloïa la reforma del subsidi per desocupació, tot i que ha convalidat el decret anticrisi en segona votació, després d'un empat tècnic en la primera. Així, queden aprovades la pròrroga de l'impost a les grans fortunes en 2024 i de la suspensió dels desnonaments a famílies vulnerables, així com la supressió de l'IVA als aliments bàsics, mesures que es tramitaran com a projecte de llei pel procediment d'urgència. A més, Podem i l'Executiu han acordat reformar la llei per suspendre els desnonaments fins al 2028.

La primera sessió plenària del Congrés dels Diputats de l'any, celebrada aquest 10 de gener, ha sigut una prova de foc per al Govern. En aquest Ple Extraordinari que s'ha celebrat a la seu del Senat, ja que l'hemicicle del Congrés estarà en obres durant tot el gener, s'han debatut els decrets per a la reforma del subsidi de desocupació i de les mesures per afrontar les conseqüències dels conflictes a Ucraïna i Orient Pròxim, recollides en l'últim decret llei aprovat pel Govern el 2023.

El Consell de Ministres va donar llum verda als textos el desembre, tot i que el Congrés tenia un termini de 30 dies per convalidar-los o derogar-los. A més d'aquests decrets, que inclouen mesures com les reduccions de l'IVA a l'electricitat, incentius per al transport, la pròrroga de la suspensió dels desnonaments a famílies vulnerables i de l'impost a les grans fortunes, l'augment de les pensions, la modernització del sistema judicial o l'increment del subsidi per desocupació, també s'han votat els objectius d'estabilitat pressupostària i de deute públic, un primer pas en la tramitació dels Pressupostos Generals de l'Estat del 2024. Un altre dels punts de l'ordre del dia era el debat de la proposició de Llei Orgànica d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya.

Empat tècnic en la primera votació

El decret anticrisi, convalidat en segona votació

Suspensió dels desnonaments de famílies vulnerables

Pròrroga de l'impost a bancs, energètiques i grans fortunes

IVA reduït en aliments bàsics, pastes i olis

Impostos a l'electricitat

Bonificació al transport

Revalorització de les pensions

Impacte recaptatori

Els objectius pressupostaris, convalidats també en segona votació

El Ple del Congrés dels Diputats també ha avalat els objectius d'estabilitat pressupostària i deute públic per a aquest any, pas previ a la presentació dels Pressupostos Generals de l'Estat del 2024.

Concretament, l'acord enviat pel Govern pel qual s'adapten els objectius d'estabilitat pressupostària i deute públic per al conjunt de les Administracions Públiques per a aquest exercici ha quedat aprovat en segona votació amb 179 vots a favor i 171 en contra, després d'un primer empat a 171 vots. Així, s'estableix un objectiu d'estabilitat pressupostària per a l'any actual del -3% del PIB per a les Administracions Públiques. En concret, del -2,7% del PIB per a l'Administració Central; d'un -0,1% per a les comunitats autònomes, del 0% per a les entitats locals; i del -0,2% per a la Seguretat Social. Pel que fa als percentatges de deute públic, es fixa en 106,3% del PIB per al total de les Administracions Públiques: el 83,2% per a l'Administració Central i Seguretat Social; el 21,7% per a les comunitats autònomes; i el 1,4% per a les entitats locals.

A més, el Ple ha aprovat l'acord pel qual es fixen els objectius d'estabilitat pressupostària i deute públic per a les administracions públiques i cadascun dels seus subsectors fins al 2026.

La votació d'aquests objectius s'ha realitzat amb els Pressupostos del 2023 ja prorrogats, perquè l'Executiu no ha pogut aprovar un projecte de comptes públiques abans de l'1 de gener de 2024 pel calendari electoral i el posterior procés d'investidura. La intenció del Ministeri d'Hisenda és aprovar la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per al 2024 abans d'abril. Per això, ja té llest el límit de despesa no financera, conegut com a sostre de despesa, del Pressupost de l'Estat per al 2024, que s'eleva a 199.120 milions d'euros, un 0,5% més respecte a l'exercici anterior, incloent els fons procedents de la Unió Europea, la qual cosa es tradueix en la xifra més alta de la història.

Tombada la reforma del subsidi per desocupació

Podem  es baralla amb Díaz en la botxaca dels treballadors

El Congrés ha tombat el reial decret que incloïa la reforma del subsidi per desocupació, i que és necessària perquè Espanya accedisca al quart desemborsament dels fons europeus Next Generation per import de 10.000 milions d'euros. En la votació en primera volta, la norma ha quedat derogada per 167 vots a favor i 176 en contra. El decret que va aprovar el Govern a mitjan desembre, i la seua entrada en vigor amb caràcter general estava prevista per al 1 de juny de 2024, introduïa els nous col·lectius que poden percebre el subsidi per desocupació, que és l'ajuda destinada a les persones que han esgotat o que no tenen dret a la prestació contributiva de l'atur.

Aquests col·lectius són els menors de 45 anys sense càrregues familiars que han esgotat almenys 12 mesos de prestació contributiva, els eventuals agraris residents fora d'Andalusia i Extremadura i els treballadors transfronterers de Ceuta i Melilla. La reforma també augmentava la quantia del subsidi per desocupació durant el primer any de percepció i feia compatible amb un treball durant els 180 primers dies sense pèrdua de prestació, lligat a la subscripció d'un acord d'activitat pels seus beneficiaris. Concretament, la reforma aprovada pel Govern el passat 19 de desembre elevava el subsidi, actualment dels 480 euros actuals (el 80% de l'IPREM) fins a 570 euros durant els sis primers mesos (95% de l'IPREM) i a 540 euros mensuals en els sis següents (90% de l'IPREM). Passats aquests 12 mesos, l'ajuda es quedava en 480 euros fins a la seua extinció amb un topall de 30 mesos, depenent de l'edat, circumstàncies familiars i de la durada de la prestació esgotada. En el cas dels majors de 52 anys, el decret mantenia l'ajuda en el 80% de l'IPREM o 480 euros, però incloïa una rebaixa progressiva de la base de cotització per a la jubilació, que serà del 120% en 2024; del 115% en 2025; del 110% en 2026 i del 105% en 2027. Si l'ajuda fos concedida abans de l'1 de juny de 2024, la base de cotització seguirà sent del 125%.

I aquest ha sigut precisament el punt pel qual Podem ha votat en contra d'aquest decret. Com ha explicat Ione Belarra, l'Executiu no ha accedit a "retirar el retall a les pensions de les persones que cobren subsidi de 52 anys".

No obstant les raons són politiques i no econòmiques com ha demostrat l'economista Eduardo Garzón:

Ací explique per què Podem ha votat "no" a la reforma del subsidi de desocupació, i també per què s'equivoquen estrepitosament

Eduardo Garzón

@edugaresp

L'argument de Podemos és que, amb la reforma, la cotització del subsidi de desocupació per als majors de 52 anys passaria progressivament del 125% actual al 100% en 2028. Això sona a retallada, efectivament, però ull, perquè en realitat no ho és.

El govern en solitari del PSOE va recuperar en 2019 el subsidi per a majors de 52 anys que havia suprimit el govern del PP en 2012. Es va establir una cotització del 125% sobre el salari mínim perquè aquest era molt baix, de 735 € al mes, i volien compensar-lo.

Però actualment l'SMI ha augmentat quasi un 50%, i es troba en els 1.080 euros mensuals. Ara, l'extra del 125% no és tan necessari i, la qual cosa és pitjor, genera una injustícia comparativa amb treballadors que cobren eixe salari mínim, perquè ells continuen cotitzant al 100%.

És a dir, es dona el cas que una persona treballant pel salari mínim acaba tenint prestacions socials (com a pensions) per davall de les que rebria una persona sense treballar i cobrant el subsidi de desocupació, perquè estaria cotitzant al 125%, no al 100%.

La reforma pretenia anar reduint la base de cotització dels subsidis a majors de 52 anys per a equiparar-los als treballadors amb salari mínim, i sense desprotegerlos, perquè el 100% d'un salari mínim que s'ha quasi duplicat és major que el 125% del SMI anterior.

Per veure-ho clarament:

El 100% de 1080 = 1080 euros.

El 125% de 735 = 918,75 euros.

Encara que el percentatge de la base de cotització siga menor, la base de cotització (el salari mínim) és molt major, i el resultat també ho és. Això no és retallada, diga el que diga Podemos.

Però, per si aquesta argumentació fora insuficient, resulta que en votar "no" al decret llei han votat "no" al fet que 700.000 persones que actualment cobren un subsidi de 480 euros passen a cobrar 570 euros. I això no té cap justificació possible.

Per tant, i no obstant això, des del partit han emplaçat al Govern a convocar demà mateix un Consell de Ministres extraordinari per aprovar una reforma del subsidi de desocupació "sense retall" per a aturats majors de 52 anys, ja que així tindrà garantit el seu vot a favor. Cal recordar que la reforma del subsidi per desocupació és l'últim hito del component 23 del Pla de Recuperació, pel que el seu rebuig impedeix que Espanya rebaixca de moment els pròxims 10.000 milions d'euros."

   




Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon