El teu Diari digital, plural i progressista, amb informació del Camp de Túria, del món i els drets humans.
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benaguasil, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant, Casinos, Marines, Loriguilla, Los Serranos, Paterna

Solta de 90 ofegabous al Parc Natural del Túria, al seu pas per Vilamarxant

✉️ Enviar per correu

La Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori, a través de la Direcció General de Medi Natural i Animal, ha dut a terme la solta de 90 ofegabous al Parc Natural del Túria, al seu pas per Vilamarxant.

Els exemplars, criats a les instal·lacions de Centre Aqüícola del Palmar i de l'Oceanogràfic, han sigut introduïts en una bassa restaurada i condicionada després de la retirada de les espècies exòtiques que havien sigut abandonades en la zona i que suposaven una amenaça per a les espècies autòctones.

Segons el director general de Medi Natural, Raúl Mèrida, "l'ofegabous té i ha tingut la seua major amenaça en l'acció de l'home i en l'abandó de les pràctiques agrícoles i ramaderes. Igualment patix la pressió per la introducció d'espècies al·lòctones i els productes químics que s'empren per a potenciar la producció agrícola".

Així, "estos exemplars tenen una marca individual a través d'un microxip que permet identificar-los i així estudiar els seus moviments i creixement si són recapturats", ha explicat Mèrida.

Es tracta d'una espècie endèmica de la península Ibèrica i el Marroc declarada "vulnerable" pel Catàleg valencià d'espècies amenaçades de fauna i en regressió en algunes zones, que s'anomena ofegabous per la creença mitològica generalitzada que vaques i bous podien morir-se si s'engolien un d'estos animals en beure en les tolles.

L'ofegabous té un aspecte com el d'un animal prehistòric i pot arribar fins a 300 mil·límetres de longitud. Este tritó és voraç i s'alimenta d'invertebrats aquàtics, mol·luscos, carronya, fins i tot cucs o larves d'insectes. 

És l'únic amfibi amb cua que viu a la Comunitat Valenciana i en la seua supervivència també va haver d'enfrontar-se a la captura i comercialització il·legal.

En este projecte ha participat també la Fundació Oceanogràfic que col·labora amb el Centre Aqüícola del Palmar, ja que els visitants de l'Oceanogràfic coneixen estes espècies amenaçades i els seus projectes de recuperació a la Comunitat Valenciana.   
 


Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons