Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

Sam Altman i el consell d'administració d'OpenAI: caiguda i tornada d'un líder carismàtic

    


Dissabte saltava la notícia: Sam Altman, fins a aquest moment conseller delegat d'OpenAI, la companyia que va fundar en 2015 i una de les més avançades en el desenvolupament de la intel·ligència artificial (seu és el projecte ChatGPT), havia estat comissionat pel consell d'administració de la seva empresa.

El comissionament li va ser anunciat per videoconferència. Greg Brockman, president i també fundador de la companyia, va ser el següent a ser apartat del seu càrrec dins d'OpenAI. L'argument del consell d'administració va ser la pèrdua de confiança en ambdós directius.

Després de conèixer-se la notícia, els empleats d'OpenAI van amençar amb marxar-se (i alguns ho van fer). Després de cinc dies de dimes i diretes, inclosa la fitxatge d'Altman per Microsoft per al desenvolupament de la seva àrea d'IA, acaba de conèixer-se que, després de les pressions 360⁰ (protestaren els mercats, va voler aprofitar-se la competència, els empleats van manifestar el seu disgust), el consell d'administració es va tirar enrere i Sam Altman i Greg Brockman estan de nou en OpenAI. Però el consell que els va comissionar ha quedat fora.

Complex i traumàtic

El comissionament d'un conseller delegat o CEO per part del seu consell d'administració és un procés complex i gairebé sempre traumàtic per a l'empresa. El consell, que té la responsabilitat de actuar en el millor interès de l'empresa i dels seus accionistes, pot veure's abocat a cessar-lo per circumstàncies que habitualment impliquen problemes de rendiment (pocs resultats financers o manca d'execució estratègica), comportaments il·legals o poc ètics, conflictes d'interessos, desalineació estratègica o pèrdua de confiança.

Cal tenir en compte que l'entrada de nous socis financers en la recerca d'una expansió ràpida en els mercats pot ser una arma de doble tall per als fundadors, ja que els treu el control majoritari de la companyia.

Aquestes decisions adquireixen una magnitud especial i tenen potents conseqüències corporatives quan a qui es comissiona és, a més del principal directiu, el fundador de la companyia. Al 1985 va passar amb Steve Jobs i Apple, i aquesta setmana, amb Sam Altman i OpenAI. Ambdós van ser fulminats de les companyies que van fundar i van tornar a elles. En el cas de Jobs van haver de passar 12 anys (des de 1985 fins al 1997). A Altman li han bastat cinc dies després del seu cessament.

Els dos són exemples paradigmàtics de com la fortuna d'una empresa pot estar estretament lligada a la visió i el lideratge d'un fundador altament carismàtic. Durant l'absència de Jobs, Apple va tenir problemes amb la innovació de productes i es va enfrontar a una creixent competència. El seu retorn, i la seva atractiva visió basada en l'èmfasi en el disseny, la innovació i la recerca incessant de l'excel·lència, va contribuir al ressorgiment i l'aplacant èxit d'Apple.

Lideratge i carisma

Altman, de 38 anys, també té trets de líder carismàtic. Convertit en la cara visible de ChatGPT –i en el rostre defensor de la intel·ligència artificial–, la seva sortida va provocar el caos a l'empresa i als mercats.

Altman és protagonista habitual dels més importants fòrums tecnològics internacionals, on es codeia amb els més alts mandataris mundials. El fundador de OpenAI defensa una visió disruptiva de la IA com a mitjà per contribuir a la millora de la humanitat, apostant per una implantació intensiva i ràpida de la mateixa.

Aquesta visió xocava amb la del que va ser fins a aquesta setmana el seu consell d'administració, que es decantava per una implementació més controlada i monitoritzada del procés. D'aquí sembla sorgir el conflicte que va portar al comissionament d'Altman. La seva posterior reincorporació –i la destitució de tots els membres del consell– sembla haver donat la victòria a Altman.

Desalinament estratègic

D'aquests episodis podem concloure que, en un context de fort lideratge, la manca d'alinament estratègic entre el CEO-fundador i el consell d'administració sol comportar pèrdues de confiança que a vegades desencadenen decisions tan dràstiques –i sovint, excessivament emocionals– com el comissionament.

El lideratge carismàtic de Jobs i d'Altman i l'impacte potent de les seves respectives visions empresarials van aconseguir vèncer els posicionaments (més conservadors) dels seus consells. El temps va donar la raó a la visió estratègica de Jobs. Està per veure què passarà amb la d'Altman.

Gregorio Sánchez Marín, Catedràtic d'Organització d'Empreses, Universitat de Alcalá

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation

Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon