La proliferaració de boscos i garrigues augmenta el risc d'incendis. Foc prop de Llançà (Girona) al juliol de 2021
Si acostuma a freqüentar la muntanya, pot ser que haja apreciat un increment dels boscos i matolls natius, alhora que una reducció de les comunitats herbàcies com les pastures. Aquest procés, denominat "matorralizació", aconsegueix una dimensió global, però les seues conseqüències són especialment importants en els ecosistemes àrids i semiàrids, com s'ha descrit en l'oest dels Estats Units, el bosc semiàrid d'Austràlia, el sud d'Àfrica o en la conca mediterrània. El predomini d'aquest tipus de vegetació pot afectar el sòl i al desenvolupament d'altres espècies i incrementar el risc d'incendis. Causes de l'augment dels matolls A nivell global, les causes que desencadenen la matorralización en un ecosistema no serveixen per a explicar-la en uns altres. A més, és el resultat de múltiples factors que interactuen de manera complexa a diferents escales espacials i temporals. Estudis realitzats en diferents ecosistemes del món descriuen les principals causes de la "matorralizació", com el sobrepastoreo, el cessament d'activitats agrícoles o ramaderes, l'augment del diòxid de carboni i de la deposició de nitrogen, la presència de plantes exòtiques i l'augment de les temperatures ocasionat pel canvi climàtic. Si ens centrem en Espanya, durant la segona meitat del segle XX es va produir un important èxode de la població des de les àrees rurals cap a les ciutats industrialitzades. Com a conseqüència, es van reduir dràsticament les activitats agrícoles i ramaderes, i amb això el pasturatge i l'ús del foc per a mantindre a ratlla a les espècies llenyoses. La matorralización està especialment accentuada a les regions muntanyenques, a causa de la gran reducció de la càrrega ramadera en les pastures de muntanya i la disminució de les activitats agrícoles a les valls. Conseqüències per a la biodiversitat De manera general, la matorralización incrementa el contingut de carboni, nitrogen i acidesa del sòl, alhora que redueix la cobertura de plantes herbàcies. No obstant això, són molt variables i fins i tot contraposades les conseqüències sobre els ecosistemes i, en conseqüència, sobre els béns i serveis que aquests ens proporcionen. Mentre que s'ha mostrat una degradació generalitzada en els ecosistemes semiàrids matorralizat en el sud-oest dels Estats Units, s'han detectat efectes positius dels matolls en els espartars dominats per l'espècies Stipa tenacissima en el sud-est d'Espanya. Resulta més evident l'efecte negatiu de la matorralización sobre les antigues àrees de pasturatge extensiu. A l'Europa mediterrània s'ha detectat una reducció de la superfície de les pastures, de la seua productivitat i de la seua diversitat. En conseqüència, augmenten les superfícies de matolls i boscos, que homogeneïtzen el paisatge i redueixen la diversitat a escala local i regional. A més, augmenta la biomassa i la continuïtat de la massa forestal, proporcionant un combustible que sota condicions de sequera i forts vents disparen la probabilitat de risc d'incendis..
Algunes espècies arbustives exerceixen una especial influència en l'avanç del matoll i les seues conseqüències al Pirineu occidental i central. Entre elles, destaquen la ollaga (Genista scorpius), la otabera (Genista hispanica subsp. occidentalis), l'aranyoner (Prunus spinosa) o l'eriçó (Echinospartum horridum).
L'eriçó és una de les espècies més importants en la reducció de les pastures del Pirinenc central. Aquesta espècie forma grans i denses taques que poden cobrir grans extensions on només unes poques espècies són capaces de sobreviure en xicotets clars. La seua velocitat d'expansió és molt ràpida, amb velocitats de prop de 2 metres per any, tal com s'ha quantificat en les pastures del Parc Nacional de Ordesa i Muntanya Perduda.
Podem controlar-ho?
No sembla viable intentar recuperar totes les antigues superfícies dedicades al pasturatge, però sí les més productives per al bestiar o aquelles que puguen tindre majors conseqüències en cas d'incendis. La combinació del pasturatge, els desbrossaments mecànics i les cremes controlades sembla ser la forma més adequada de frenar la colonització dels arbres i arbustos.
En el sud i l'oest dels Pirineus, estudis recents recomanen incorporar el pasturatge intensiu després de l'ús del foc o dels desbrossaments mecànics, pel fet que s'accelera el cicle de nutrients.
Encara que continue el procés de matorralización i l'avanç dels boscos en les nostres muntanyes, mitjançant la combinació d'aquestes tècniques s'aconsegueix mantindre unes superfícies de pastures que són claus per a generar heterogeneïtat en el paisatge, un aspecte que resulta clau per a la reducció del risc d'incendis i el manteniment de la biodiversitat.
. Ricardo Ibáñez, Profesor de Botánica, Universidad de Navarra desde TheConversation Creative CommonsCrónica CT
Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes
Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies
Cap comentari :