L'Observatori de les Persones Majors presenta les seues conclusions

"El procés d'envelliment és positiu però les seues conseqüències han de ser respostes pels poders públics"

El secretari de Polítiques Públiques i Protecció Social de CCOO, Carlos Bravo, el secretari general de la Federació de Pensionistes i Jubilats, Juan Sepúlveda, i el director d'Estudis de la Fundació 1r de Maig, Pedro J.Linares, han presentat aquest matí en roda de premsa l'"Observatori Social de les Persones Majors", un estudi del sindicat de difusió, d'anàlisi i d'incidència en els elements essencials que influeixen en la població major a Espanya. Entre les seues conclusions, Bravo ha destacat que al nostre país el procés d'envelliment és positiu però les seues conseqüències que han de ser respostes pels poders públics.

Així, ha assenyalat que hi ha necessitats creixents en relació amb el sistema sanitari, el Sistema de Serveis Socials, el Sistema d'Atenció a la Dependència i el Sistema de Pensions. "Espanya no pot seguir amb un 6,4% d'inversió en la Sanitat Pública perquè tenim problemes en l'atenció primària, en la despesa farmacèutica i en l'atenció especialitzada". "Espere que siguem capaços de corregir-ho abans que arribe amb tota la seua intensitat a l'atenció hospitalària, que ja ha aparegut durant la pandèmia, i que pot tornar a ocórrer".

Carlos Bravo ha advertit que "hem d'anar fins al 7,5% de finançament del Sistema Públic i dedicar un 25% del pressupost sanitari a l'atenció primària". El nostre país ha d'abordar l'atenció a la dependència, als serveis socials i encara que en aquesta legislatura s'ha recuperat parcialment, l'aportació actual és de més de dos terços a càrrec de les comunitats autònomes, menys d'un terç a càrrec de l'Estat i un 10% en sistemes de copagaments que en moltes ocasions "són difícilment suportables per a la població que ha de beneficiar-se d'aquests d'aquests serveis" i ha demanat que s'arribe fins a 1,5 punts del PIB per a comptar amb serveis professionals.

Les dades de l'informe conclouen que encara que l'atenció especialitzada va registrar en 2020 un cert reforç de personal respecte a l'any anterior, l'atenció primària manté els mateixos nivells que en 2019, la qual cosa posa en evidència, no sols les diferències entre l'atenció especialitzada i l'atenció primària sinó a més la necessitat de reforçar el personal destinat a l'atenció primària, que faça possible garantir de manera efectiva el dret a la salut de les persones, que en el cas de les persones majors és de vital importància.

Per això, Carlos Bravo creu que és imprescindible que el nostre país emprenga una reforma fiscal, "que sembla ser que no es produirà en aquesta legislatura, pese a l'informe de la comissió d'experts que vam conéixer al març de l'any passat, que planteja que Espanya ha de millorar l'eficiència i l'equitat del sistema tributari per a aconseguir un finançament suficient per a abordar aquestes necessitats".

A més, s'ha referit al sistema de revaloració de les pensions que gràcies a l'acord signat per CCOO enguany ha sigut d'un 8,5% i ha matisat que no s'han perdut drets, com alguns afirmen, ja que la paga de regularització que s'aplicava anteriorment no es produeix pel fet que la fórmula que s'està aplicant és l'IPC mitjà, "una revaloració des del primer dia de l'any per l'IPC real".

Les condicions materials de les persones majors de 65 anys estan determinades, en bona part, per l'evolució dels preus de béns i serveis bàsics, sent especialment rellevants, l'alimentació i subministraments bàsics de l'habitatge (llum i aigua).

En 2021, l'evolució de l'IPC llança una variació interanual del 3,1% respecte a l'any anterior, la qual cosa suposa el major augment de preus des de 2011, any en què es va registrar un increment del 3,2%.

Aquest fort augment dels preus és explicat, en bona part, pel fort augment dels preus de l'energia. Concretament, el preu de la llum s'ha incrementat un 26,3% en 2021, mentre que els aliments ho han fet un 1,6% i l'aigua un 0,6%.

Si observem l'evolució de les dades dels primers mesos de 2022, la tendència dels preus continua a l'alça, sobretot de la llum. En 2022, l'índex agregat de l'IPC ha registrat increments interanuals superiors al 6%, arribant fins al 10,8% en el mes de juliol passat. En el cas de la llum, aquesta va arribar a créixer fins a un 80% el mes de març, mentre que els aliments han arribat a registrar un increment del 14,1% a l'agost del 2022. L'aigua és el subministrament bàsic que menys ha crescut al llarg dels últims mesos, la seua major variació interanual (1,9%) es registra al juny del 2022.

Per part seua, el director de la Fundació 1r de Maig, Pedro J. Linares, ha destacat que l'objectiu de l'informe és posar de manifest la situació de les persones majors a Espanya i les seues condicions de vida revisant les seues necessitats i els reptes futurs.

Segons l'estudi en les pròximes dècades el nostre país haurà d'abordar les diferents estratègies i prioritats de les polítiques públiques per a garantir la qualitat de vida de les persones majors en un context marcat per l'envelliment de la població i els canvis en la seua composició social.

L'informe mostra les últimes dades disponibles d'Eurostat, que assenyalen que en 2021 la població de més de 65 anys va representar el 19,8%, un percentatge una mica inferior a la mitjana europea (UE-27), que se situe en un 20,8%. Dins de l'àmbit europeu destaquen països com Itàlia (23,5%), Finlàndia (22,7%), Grècia (22,4%), Portugal (22,4%) o Alemanya (22%). En tot cas, Espanya destaca dins del grup de països europeus amb major percentatge de població major de 85 anys, concretament, un 3,3% sobre el total, la qual cosa fa que se situe en quarta posició, per darrere d'Itàlia (3,7%), Grècia (3,6%) i França (3,4%), respectivament.

A més, aquest envelliment és molt major en els municipis amb menor població. Aquells que tenen menys de 100 habitants reflecteixen una edat mitjana més alta. Entre 2021 i 2022, els municipis de més habitants incrementen en major mesura la seua edat mitjana que els de menor grandària: en els de més de 100 mil habitants, l'edat mitjana s'incrementa tant per a homes (0,22 anys) com per a dones (0,24 anys), mentre que en els de menys de 100 habitants, els homes a penes incrementen la seua edat mitjana (0,1 anys) i les dones la redueixen (0,17 anys).

D'altra banda, la pandèmia de la COVID-19 va suposar una ruptura en la prolongació de les expectatives de vida de la població a Espanya, que venia registrant-se al llarg de l'última dècada. En 2021, l'esperança de vida s'incrementa en quasi un any de vida respecte a 2020 (0,73 anys), situant-se la mitjana estatal en 83,06 anys d'edat.

Finalment, ha intervingut el secretari general de la Federació de Pensionistes i Jubilats, Juan Sepúlveda, que ha abordat la bretxa digital de les persones majors per a assenyalar que "és un problema insalvable per a les persones jubilades perquè tot es fa per Internet" i ha demanat que des de les administracions públiques s'oferisquen cursos de formació gratuïts per a pal·liar aquest problema.

Sepúlveda s'ha referit al tema de les cures, que normalment realitzen dones amb baixos salaris i ha destacat "la importància del Salari Mínim Interprofessional per a aquestes persones" al mateix temps que ha denunciat que moltes empreses no paguen als seus treballadors, moltes empreses que tenen concessions públiques.

Finalment, ha volgut recordar les morts que s'han produït en les residències, majoritàriament públiques, que continuen esperant que les fiscalies actuen.