Els coloms empren el mateix procés bàsic, anomenat aprenentatge associatiu, que les tecnologies de IA més avançades, segons publiquen psicòlegs de la Universitat de Iowa en la revista 'Current Biology'.
Els investigadors van sotmetre a una mostra d'aquests ocells a complexes proves de categorització que el pensament d'alt nivell, com l'ús de la lògica o el raonament, no ajudaria a resoldre. En canvi, els coloms, gràcies a un exhaustiu mètode d'assaig i error, van ser capaços de memoritzar suficients situacions de la prova com per a aconseguir una precisió pròxima al 70%.
Els investigadors equiparen el mètode repetitiu d'assaig i error dels coloms a la intel·ligència artificial. Els ordinadors empren la mateixa metodologia bàsica, afirmen els investigadors, i se'ls "ensenya" a identificar patrons i objectes fàcilment recognoscibles pels humans. És cert que els ordinadors, per la seua enorme capacitat de memòria i emmagatzematge --cada vegada més potents en aqueixos camps--, superen amb escreix tot el que el cervell dels coloms pot fer.
Així i tot, el procés bàsic de fer associacions, considerat una tècnica de pensament de nivell inferior, és el mateix entre els coloms que fan proves i els últims avanços de la IA.
"Se sent parlar tot el temps de les meravelles de la IA, de totes les coses sorprenents que pot fer --diu en un comunicat Ed Wasserman, catedràtic Stuit de Psicologia Experimental en el Departament de Psicologia i Ciències del Cervell de Iowa i autor de l'estudi--. Pot guanyar a la gent jugant als escacs o a qualsevol videojoc. Pot guanyar-nos en tota mena de coses. Com ho aconsegueix? És intel·ligent? No, utilitza el mateix sistema o un sistema equivalent al que utilitza el colom", afig.
Els investigadors van tractar de desentranyar dos tipus d'aprenentatge: un, el declaratiu, es basa en l'exercici de la raó a partir d'un conjunt de regles o estratègies, l'anomenat nivell superior d'aprenentatge, atribuït sobretot a les persones. L'altre, l'aprenentatge associatiu, se centra en reconéixer i establir connexions entre objectes o patrons com, per exemple, "cel-blau" i "aigua-humida".
Nombroses espècies animals utilitzen l'aprenentatge associatiu, però només unes poques --dofins i ximpanzés, entre elles-- són capaços d'aprendre de manera declarativa.
L'equip de Wasserman va idear una prova complicada per a saber si s'ha subestimat el poder de l'aprenentatge associatiu en la cognició humana i animal.
A cada colom de prova se li mostrava un estímul i havia de decidir, picotejant un botó a la dreta o a l'esquerra, a quina categoria pertanyia aqueix estímul. Les categories eren amplària de línia, angle de línia, anells concèntrics i anells seccionats. Si la resposta era correcta, s'obtenia una saborosa boleta; si era incorrecta, no s'obtenia res. El que feia que la prova fora tan exigent, diu Wasserman, era la seua arbitrarietat: Cap regla o lògica ajudava a desxifrar la tasca.
"Aquests estímuls són especials. No s'assemblen els uns als altres i mai es repeteixen --assenyala Wasserman, que porta cinc dècades estudiant la intel·ligència dels coloms--. Has de memoritzar els estímuls individuals o les regions on es produeixen els estímuls per a poder fer la tasca".
Cadascuna dels quatre coloms de prova va començar responent correctament aproximadament la meitat de les vegades. Però al llarg de centenars de proves, el quartet va acabar augmentant la seua puntuació fins a una mitjana del 68% d'encerts.
"Els coloms són com a mestres de la intel·ligència artificial --afirma Wasserman--. Utilitzen un algorisme biològic, el que els ha donat la naturalesa, mentre que l'ordinador utilitza un algorisme artificial que li han donat els humans".
El denominador comú és que tant la IA com els coloms empren l'aprenentatge associatiu i, no obstant això, aqueix pensament de base és el que va permetre als coloms acabar puntuant amb èxit. Si les persones hagueren de fer el mateix examen, diu Wasserman, obtindrien una puntuació baixa i probablement abandonarien.
"L'objectiu era veure fins a quin punt un mecanisme associatiu simple era capaç de resoldre una tasca que ens plantejaria problemes perquè la gent depén molt de regles o estratègies --afig Wasserman--. En aquest cas, aqueixes regles s'interposarien en l'aprenentatge. El colom mai passa per aqueix procés. No té aqueix procés de pensament d'alt nivell. Però no s'interposa en el seu aprenentatge. De fet, en certa manera ho facilita".
Wasserman veu una paradoxa en com es considera l'aprenentatge associatiu. "A la gent li meravella que la IA faça coses increïbles amb un algorisme d'aprenentatge molt semblant al del colom --assenyala--, però quan es parla de l'aprenentatge associatiu en humans i animals, es titlla de rígid i poc sofisticat".
Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :