Una de les accions que caracteritza de forma singular les festes de Nadal que acabem de deixar enrere és el fet de tornar a casa, de retrobar-se amb les persones estimades d'aquells qui han hagut de marxar i viuen lluny. Una experiència vital que, com aquell espot televisiu nadalenc que els qui ja tenim una edat recordem, s'atresora d'any en any, junt amb el desig, en molts casos, que eixa tornada no siga tan sols per uns pocs dies, sinó de forma definitiva.
Fa tot just unes poques setmanes, a la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica hem celebrat el II Congrés de Comunitats Valencianes a l'Exterior (CEVEX). Després de quatre anys des de l'anterior congrés, amb una pandèmia pel mig i tot el que ha significat precisament per a la mobilitat de les persones, més de quaranta valencianes i valencians en representació de més de 23 CEVEX d'arreu del món han pogut tornar a la seua estimada València i compartir dos dies de reflexions i anàlisis.
Fer memòria és sempre un exercici necessari i resulta vertaderament emocionant escoltar els relats de les valencianes i els valencians que hagueren de marxar de casa nostra fa dècades buscant un projecte de vida digne. Els viatges en vaixell travessant tot l'Atlàntic, el record d'aquella àvia malalta d'alzhèimer que taral·leja en valencià les cançons de bressol, les passions futbolístiques, el manteniment de les tradicions i la gastronomia, l'estima, no cal dir-ho, per la paella. Una societat democràtica avançada ha de fer un esforç clar per mantindre la memòria de les xicotetes històries, d'aquelles persones comunes que, tot i la distància, continuen sentint-se orgulloses valencianes a pesar del temps i la llunyania. Escoltar moltes d'eixes històries vitals suposa entendre amb claredat que hi ha tantes formes de ser valencianes i valencians com valencianes i valencians, per naixement, per lligam familiar, per unions sentimentals o simplement, perquè es vol ser.
Una altra de les línies de treball del Congrés ha estat donar a conèixer les distintes ferramentes que els darrers anys hem desenvolupat des de la Generalitat per fomentar la participació de la ciutadania en la cosa pública, amb la voluntat que participen també les persones que hi viuen fora del nostre territori. Al mateix temps, s'ha pogut posar en comú les distintes estratègies que els CEVEX estan desenvolupant per a garantir un element fonamental en qualsevol associació: el relleu generacional. Nous temps que comporten noves formes d'organitzar-se, de ser i de participar amb una premissa fonamental: no es pot deixar enrere ningú, cal sumar generacions per afrontar els reptes presents i futurs.
Finalment, hem aprofitat un espai de trobada tan interessant per impulsar l'Estratègia Valenciana de Retorn que estem treballant des de fa mesos i que presentarem en unes poques setmanes. Un instrument polític transversal, destinat precisament a les persones valencianes que hi viuen fora i que voldrien tornar de forma permanent a la que va ser sa casa. Som conscients que no és una tasca fàcil, es tracta de transformar les nostres institucions i apropar-les per tal que la tornada deixe de ser un repte complicat amb entrebancs administratius i burocràtics. A més, no volem que siga una estratègia parcial pensada només per a atreure un determinat segment de població amb unes característiques específiques sinó que es tracta de possibilitar un projecte de vida digne, siguen quins siguen els condicionants inicials. En definitiva, volem que això de tornar a casa no siga només una qüestió de Nadal.
Antoni Llorente és Secretari Autonòmic de Participació i Transparència|| * Creative Commons que republiquem desde diari la veu pel seu interés
Cap comentari :