Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Llíria. Vilamarxant....

Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

Pel nostre bé: mesures per a espentar-nos a prendre decisions més sanes

Shutterstock / cifotart

El 13 de maig del 2021 l'alcalde de Nova York, Bill de Blasio, va anunciar en una conferència de premsa en línia un acord curiós entre l'Ajuntament de Nova York i la cadena d'hamburgueses Shake Shack. La idea era incentivar a la població de la Gran Poma a vacunar-se. Cada individu vacunat rebria un cupó per a obtindre una hamburguesa o sàndwitx gratis en qualsevol dels establiments de la cadena novaiorquesa. En ciències comportamentals, aquest tipus d'incentius entra a la categoria nudge (de l'anglès, significa empenta o cop de colze).

Richard H. Thaler (Premio Nobel de Economía 2017) y Cass R. Sunstein van popularitzar el terme el 2008 després de publicar el best seller Una xicoteta espenta: l'impuls que necessites per a prendre les millors decisions en salut, diners i felicitat. En essència, es tracta de qualsevol manipulació de l'entorn de decisions que altera el comportament de les persones en una direcció que els siga beneficiosa, però sense restringir-los les seues opcions, respectant en tot moment la seua llibertat d'elecció.

Un dels exemples més populars ho trobem en els menjadors de Google.  Als seus responsables se'ls va ocórrer una idea per a millorar els hàbits dels seus treballadors: modificar les màquines dispensadores de productes perquè els refrescos i altres begudes ultracalóricas quedaren en una posició menys visible que les botelles d'aigua. I va funcionar. Amb aquesta senzilla mesura van aconseguir que s'incrementara en un 47% el consum d'aigua entre els empleats.

Una altra mesura en aquesta línia és instal·lar escales interactives, amb llums en els esglaons o mecanismes que en trepitjar-los produeixen sons de piano. Aquest tipus d'escales ha resultat eficaç per a incentivar el seu ús fins i tot quan es troben just al costat dels ascensors.

Jo t'espente però tu decideixes

Els nudges interfereixen en el comportament de les persones obviant, fins a un cert punt, la seua autonomia. Thaler i Sunstein ho diuen paternalisme llibertari.

És legítim influir en les decisions de les persones si s'incrementa el seu benestar? Els qui donen suport al paternalisme llibertari defensen que sí. En particular quan s'empra per a contribuir a previndre o resoldre problemes de salut pública com l'obesitat, les dependències, el sedentarisme, el infratratamiento o el sobretratamiento. Per exemple, per a incentivar una alimentació sana s'han creat diverses campanyes, com la de Connecticut, on es van oferir pomes gratis en els menjadors dels col·legis per a estimular el consum de fruites o, a l'Argentina, retirant sistemàticament els salers de les taules dels restaurants.

Com veiem en els exemples anteriors, aquestes "espentes" no imposen a la persona una direcció. Els treballadors de Google són lliures per a triar les begudes hipercalóricas i no les botelles d'aigua. I podem usar els ascensors i ignorar l'efecte lúdic de les escales musicals.

El component llibertari exigeix que la influència en l'elecció no impedisca conservar la llibertat de decisió, cosa que significa, segons Thaler i Sunstein:

Que cap opció pot prohibir-se.

Que el recurs als incentius econòmics no pot ser tal que soscave la llibertat (per exemple una hamburguesa gratis sí, però un xec de més de cent euros no).

Que d'igual manera que l'alternativa cap a la qual s'espenta resulta fàcil, accessible i barata, les seues alternatives (en cas de voler evitar-se) també haurien de ser-ho.

Escalera con peldaños musicales en Sidney, Australia.
Shutterstock / Leah-Anne Thompson  


Nudges clínics i nudges salubristas

En el context de la salut, els nudges es poden classificar en nudges clínics i nudges salubristas. Els primers són aquells que es donen en la relació clínica, per exemple, quan, fent ús de com es presenta la informació d'un determinat tractament per a incitar al pacient a consentir per si mateix. Per exemple, esmentar la taxa d'èxit d'un procediment, en lloc d'expressar la mateixa informació des de la taxa de fracàs. Un nudge clínic se centra en el millor interés del pacient.

Els nudges salubristas, per part seua, promouen accions individuals que milloren la salut individual i, en fer-ho, per extensió, la comunitària. Per exemple, fent que en els menús dels col·legis públics per defecte se servisca la carn i el peix amb ensalada, però el comensal pot demanar creïlles fregides si vol.
En tots dos casos es tracta d'intervencions no coercitives. No obstant això, l'obligació de confinar-se en el propi domicili per a previndre la transmissió d'una malaltia és una mesura salubrista, però no un nudge clínic. I el mateix s'aplica a l'internament involuntari en el cas d'una persona malalta amb ideació suïcida.
D'ara en avant ens centrarem principalment en els nudges salubristas.

Una empenta pel nostre bé i el dels altres

Els arguments en contra del paternalisme llibertari consideren que implantar aquestes xicotetes espentes en l'àmbit sanitari vulnera el principi d'autonomia. Cal preguntar-se si en el context de la salut pública, on el principi bioético de l'autonomia sol supeditar-se a consideracions normatives d'orientació col·lectiva com la justícia, l'equitat o la utilitat, aqueixa crítica té el mateix pes.

En salut pública, els nudges serveixen com un mitjà suau de conduir als ciutadans sense haver de recórrer a mesures més dràstiques i restrictives de la llibertat individual (per exemple, restriccions de mobilitat).

La recent pandèmia brinda alguns exemples que podrien considerar-se nudges. Per exemple, quasi en qualsevol espai tancat (restaurants, supermercats…) podia trobar-se gel hidroalcohòlic a l'entrada o en diversos punts accessibles. També es consideren nudges els recordatoris per a acudir a cites de vacunació o les campanyes de vacunació amb punts mòbils en els voltants de moltes universitats a les quals es podia acudir sense cita prèvia i, després d'identificar-se, eixir vacunat de la primera o segona dosi.

Altres accions destinades a evitar contagis sí que comprometien la llibertat de les persones, no eren nudges salubristas. És és el cas de les restriccions d'ús de màscara en interiors i, en alguns moments, fins i tot en l'exterior. O prendre la temperatura, impedint l'accés a les persones amb febre. O l'obligació si es fes una prova PCR/antígens per a poder fer viatges internacionals o entrar a determinats llocs.

Per tant, els nudges salubristas es converteixen en una eina valuosa, per a aconseguir objectius de salut pública sense comprometre la llibertat individual de les persones. Només en cas que no siguen efectius té sentit continuar ascendint cap a polítiques més restrictives. Mentre l'ús de nudges complisca l'objectiu de salut pública que es persegueix, sembla raonable el seu ús abans d'acudir a altres mesures que coarten la llibertat.

The Conversation

Ramón Ortega Lozano 

Aníbal M. Astobiza 

David Rodríguez-Arias 


Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons

Publicat per Àgora CT. Associació Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. No es publicaran els comentaris que porten incrustats enllaços, encara que no estiguen complets. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon