Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

La consellera Rosa Pérez presideix l'acte de lliurament de les restes de 17 víctimes de la repressió franquista de les fosses 21, 22 i 112 de Paterna




*Fotos de facebook de la Consellera

Pérez Garijo ha estat en el lliurament de restes de víctimes del franquisme identificades gràcies a la col·laboració de Generalitat, Fisabio i la UV

La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ha presidit l'acte de lliurament de les restes de 17 víctimes de la repressió franquista exhumades de les fosses 21, 22 i 112 del cementeri de Paterna.

Pérez Garijo ha afirmat que amb aquesta cerimònia "estem tancant ferides que han estat obertes molt de temps" i ha expressat el compromís del Govern valencià "a continuar amb els treballs d'exhumació i identificació de les víctimes per a rescatar-les de la foscor i l'anonimat a la qual havien sigut condemnades".

La consellera de Qualitat Democràtica ha afirmat que "seguirem en aquesta tasca perquè és la nostra obligació que les víctimes i els seus familiars puguen reconstruir una història familiar ocultada fins ara pel terror institucional".

La consellera Pérez Garijo s'ha emocionat durant aquest homenatge en el qual ha agraït la labor a les associacions de familiars i grups de cerca "per a mantindre la memòria de les víctimes i la demanda de justícia i reparació malgrat totes les dificultats, les crítiques, fins i tot durant els anys en què l'administració vos donava l'esquena".

La consellera ha apuntat que "estem avançant en matèria d'identificació i hem aconseguit identificar a un total de 45 víctimes de les fosses 21, 22 i 112". Pérez Garijo ha posat l'accent que "per fi posem una mica de llum després de tants anys de foscor" i hui podem entregar les restes de 17 víctimes assassinades al juliol, novembre i desembre de 1939.

La cerimònia de reparació a les víctimes de la repressió franquista celebrada a San Miquel dels Reis ha comptat amb la intervenció de la secretària autonòmica de Cooperació i Qualitat Democràtica, Toñi Serna, així com de la presidenta de la Fossa 112, Carmen Gómez, de la Fossa 21, Pilar Taberner, i la secretària de la Fossa 22, Sonia Martínez, els qui han intervingut durant l'acte d'homenatge. També ha assistit una nombrosa representació de familiars de les víctimes i d'entitats memorialistes.

En finalitzar la cerimònia de reconeixement públic a les víctimes, s'han entregat les restes als i les familiars de les tres fosses i s'ha interpretat la peça musical Ària de la Suite nº3 de Johann Sebastian Bach.

Millora de les taxes d'identificació

La identificació de 13 de les víctimes de les Fosses 22 i 112 de Paterna s'ha aconseguit gràcies un segon procés d'anàlisi de mostres realitzat per Fisabio a través de tècniques més avançades de seqüenciació de l'ADN, unes mostres que s'havien analitzat anteriorment sense resultats positius. Aquesta nova eina permet obtindre millors resultats en restes que no s'havien pogut identificar en una primera fase a través de les tècniques clàssiques.

D'aquesta manera, s'han identificat a 16 víctimes de la Guerra Civil i del franquisme en la localitat de Paterna: 4 en la fossa 22 i 9 víctimes de la fossa 112, a més de les 3 de la fossa 21 que no s'havien analitzat anteriorment.

La consellera ha ressaltat que per primera vegada el treball coordinat entre entitats públiques "ha permés obtindre el resultat que totes i tots vosaltres portàveu tant de temps esperant" al que ha afegit que aquest projecte "també preveu el cens de víctimes i el banc de dades d'ADN, eines que permetran efectuar noves identificacions si apareixen més familiars o es desenvolupen millores tècniques en un futur".

El projecte per a la investigació i millora de la taxa d'identificació de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista s'emmarca en el conveni de col·laboració entre la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Fisabio i la Universitat de València.

L'objectiu d'aquest conveni, amb una vigència de quatre anys, és promoure el desenvolupament de projectes de caràcter interdisciplinari que contribuïsquen a millorar les taxes d'identificació de les víctimes, posant en marxa noves tècniques i metodologia en genètica aplicada en l'àmbit de la identificació de víctimes trobades en fosses, així com la seua transferència i difusió científica i social.

Els treballs se centren en tres línies d'investigació: històrica, antropològica i genètica; aportant des de cadascun d'aquests àmbits de coneixement soluciones als obstacles interdisciplinaris que dificulten la identificació. La línia d'investigació històrica i forense la desenvolupa la Univesitat de València, mentre que Fisabio s'encarrega de la genètica.

La Universitat de València, i en concret la Facultat de Medicina, s'ha encarregat de la selecció de les parts d'os més ben conservades de les restes exhumades de les fosses per a extraure l'ADN en les millors condicions possibles.

També, des del departament d'Història Moderna i Contemporània, s'ha entrevistat els i les familiars que han proporcionat les seues mostres d'ADN, per a així obtindre més informació sobre les víctimes.

Procés d'identificació

Per a dur a terme les identificacions, les investigadores de Fisabio han recollit un total de 551 mostres biològiques dels familiars de les víctimes. S'han organitzat recollides en diferents centres sanitaris de la Comunitat Valenciana: 2 a la província de Castelló, 5 a València i 3 a Alacant. A més, en casos de familiars amb avançada edat, problemes de salut i/o mobilitat, es van programar recollides en els domicilis corresponents.

La taxa d'èxit en la identificació en la fossa 21 ha sigut del 50 %. A causa del mal estat de conservació de les restes òssies, les investigadores només van poder obtindre informació genètica suficient del 37 % de les mostres òssies analitzades, corresponents a les restes de 6 individus exhumats. D'ells, s'han identificat 3 víctimes a través de les mostres de familiars de segon i tercer grau. A més, l'acarament de la informació històrica, antropològica i genètica ha permés concloure la presència d'almenys dues dones en aquesta fossa.

El personal investigador del Servei de Seqüenciació de Fisabio va realitzar un segon procés d'identificació de les víctimes de la fossa 22 amb familiars de primer, segon i tercer grau. Els resultats han permés posar nom i cognoms a quatre individus. Les investigadores han afrontat una sèrie de factors limitants com la baixa disponibilitat de mostres de referència amb les quals contrastar els perfils genètics, tenint mostres de familiars únicament per a 11 de les 24 víctimes sense identificar. A més, de les 24 mostres òssies analitzades, només en el 54 % dels casos s'ha obtingut informació genètica de la meitat dels marcadors analitzats.

En la fossa 112 s'ha realitzat també una segona identificació que ha permés identificar a 9 persones. El factor limitant ha sigut la disponibilitat de mostres de familiars només per a 30 de les 77 víctimes. De les 9 identificacions aconseguides, 8 han sigut realitzades a través de familiars de segon i tercer grau; i només 1 a través de familiars de primer grau.

"Les modernes tècniques de seqüenciació massiva han demostrat ser altament efectives en la identificació de les víctimes del franquisme, fet de vital importància en transcórrer més de 80 anys després de la inhumació dels individus estudiats", ha assenyalat la responsable del Servei de Seqüenciació de Fisabio, Llúcia Martínez.

A més, el 77,8 % de les identificacions realitzades pertanyen a individus recuperats de la segona saca, que presentava un major estat de fragmentació dels ossos en relació amb les restes de la primera saca.

Bebés robats

La Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, la Fundació Fisabio i la Universitat de València ha iniciat la identificació de nounats sostrets durant el franquisme. Per a això, s'han recollit mostres biològiques de 131 persones procedents de 89 familiars de bebés robats i 42 de possibles bebés robats.


Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon