El Suprem rebutja la denúncia de Manos netes contra Irene Montero per criticar els jutges pel 'només sí que és sí'

El Tribunal Suprem (TS) ha inadmés a tràmit la denúncia presentada per Mans Netes contra la ministra d'Igualtat, Irene Montero, per un presumpte delicte d'injúries a les institucions de l'Estat, que es fundava en les crítiques de la dirigent d'Unides Podem als jutges per la seua aplicació de la coneguda com a 'llei del sol sí que és sí'.

La denúncia de Mans Netes es dirigia també contra la delegada del Govern contra la Violència de Gènere, Victoria Rosell, però el Suprem explica que no és competent per a conéixer el seu cas perquè no està aforada davant l'alt tribunal.

El sindicat assenyalava les declaracions realitzades per Montero "en quasi tots els mitjans de comunicació" entre el 14 i el 17 de novembre amb "expressions vexatòries" per als jutges i magistrats que van aplicar les primeres rebaixes de condemna per la 'llei del sol sí que és sí'. En concret, recorda que se'n va dir "masclistes", "feixistes" i "prevaricadors".

La Sala penal sosté que les manifestacions efectuades per Montero estan protegides pel dret fonamental a la llibertat d'expressió puix que es refereixen a una opinió en relació a "un assumpte d'interés general" que es van pronunciar "en un context que, tant pel seu objecte com pel subjecte que les emet, presenten una naturalesa eminentment política".

"El dret penal no és --i no ha de ser-- eina apta per a extirpar asprors en el discurs polític, ni per a imposar un estil cortés, discret i elegant. En un Estat democràtic, com sens dubte ho és el nostre, no cap l'ús del Dret Penal per a fer callar opinions, per agres, desaforades o injustes que pogueren semblar", esgrimeix el TS.

La resolució, ponència del magistrat Leopoldo Puente, afig que, "d'una altra manera, es provocaria un clar efecte descoratjador o desincentivador en relació amb la lliure expressió d'idees o opinions, generat pel temor que poguera provocar a qui les manifesta, d'estimar-se aquelles com a excessives o feridores, l'eventual imposició de sancions de naturalesa penal".

No obstant això, el Suprem posa en relleu que, encara que "no hi ha dubte" que les resolucions judicials "poden ser, i han de ser, objecte de crítica, "el desitjable, com sempre, és que, --molt especialment quan procedeix d'aquells als qui correspon l'exercici d'altres funcions públiques--, la mateixa es formule de manera raonada, constructiva, tolerant" i "fugint d'escarafalls i afectades sobreactuaciones" per a contribuir "a la millora".

En qualsevol cas, incideix en què "no és ací, --en la jurisdicció penal--, on correspon valorar la prudència o contenció, fins i tot en la crítica, de les expressions proferides; ni, per descomptat, l'estil emprat en elles o fins i tot la raonabilitat d'aquestes", ja que "tot això són circumstàncies que depenen demúltiples aspectes, subjectius i objectius".

Així mateix, els magistrats aprofiten per a recordar que, segons la jurisprudència del Tribunal Constitucional (TC), el dret a la llibertat d'expressió "determina un ampli llit per a l'intercanvi d'idees i opinions, que ha de ser prou generós com perquè puga desembolicar-se sense angostura, això és, sense timidesa i sense temor".

"En aquest cas, les declaracions que es consideren injurioses per la denunciant es van emetre en relació a un tema d'actualitat i interés públic (...), per la qual cosa la doctrina exposada en relació a l'enfortiment de les barreres que protegeixen el dret a la llibertat d'expressió, especialment quan del discurs polític es tracta, adquireix ple sentit", fixen.