'Mentre hi hagi una variant en circulació com a òmicron cal preparar-se'

 Alguns científics insisteixen que encara no hem de baixar la guàrdia contra el coronavirus i la situació que viu la Xina, que en els últims mesos ha patit onades de rebrots atribuïdes a la variant ómicron, els donen la raó. Entre els quals opinen així, està Jeffrey V. Lazarus (San Francisco, els EUA, 1969). 

La carrera d'aquest epidemiòleg inclou una dècada com a expert en sistemes sanitaris, VIH i hepatitis víriques en la  Oficina Regional de la OMS para Europa i tres anys en el Fons Mundial per a la lluita contra la sida, la tuberculosi i la malària (FMSIDA). En l'actualitat, ocupa els càrrecs de cap del grup d'investigació en Sistemes de Salut i codirector del Programa d'Infeccions Virals i Bacterianes de ISGlobal. Lazarus viu a cavall entre Barcelona i Dinamarca, forma part de la Comisión Covid-19 de The Lancet i és autor, com a investigador principal, de múltiples declaracions de consens mundial, la que sembla la seua gran especialitat. Amb una agenda atapeïda, va atendre per telèfon a SINC des de Kuala Lumpur, a Malàisia, on ha assistit al recent Congrés Internacional de Malalties Infeccioses per a presentar un assoliment complex en una societat polaritzada: un nou consens per a resoldre, aquesta vegada, l'encara vigent amenaça que suposa la COVID-19 per a la salut pública global.

En concret, el també professor associat en la Universitat de Barcelona ha aconseguit que 386 persones expertes d'àmbits acadèmics, sanitaris, governamentals i d'ONGs de 112 països i territoris consensuen 41 declaracions i 57 recomanacions pràctiques que acaben de ser publicades en Nature. Per a aconseguir l'acord, han utilitzat una tècnica de comunicació estructurada coneguda en salut pública com a mètode Delphi —denominació provinent de l'oracle de Delphos— que sistematitza les opinions de grups d'experts.

Existeixen poques metodologies que et deixen arribar a un consens i, al mateix temps, representar una quantitat de desacord. Aquesta ha sigut una de les claus per a unir [en l'estudi Delphi] a un grup de quasi 400 persones que no estan d'acord en tot

En què consisteix la metodologia Delphi?

Prové dels anys 50 i 60 i és una metodologia per a establir consensos. Hem fet tres rondes de votació i comentaris partint d'una llista inicial de recomanacions basades en l'evidència. Hi ha poques metodologies que et deixen arribar a un consens i també representar una quantitat de desacord. Aquesta ha sigut una de les claus per a unir a un grup de quasi 400 persones que no estan d'acord en tot. En aquesta pandèmia cal reconéixer que no estem d'acord en tot ni els experts, ni les autoritats, ni els governs.

Valorem els acords?

Aquesta és la primera vegada que la revista Nature publica com a investigació original un estudi que utilitza aquesta metodologia. Vaig ser a la seua oficina a Nova York des d'Espanya perquè ho veien més com una opinió. Però, després d'explicar-ho i investigar-ho, van decidir que és una metodologia rigorosa i científica com qualsevol altra i, de fet, molt important per a utilitzar durant la pandèmia. M'agradaria veure que es fa això a nivell d'Espanya, amb 300 o 500 experts, consensuant què farem si hi ha noves mutacions o problemes amb el sistema sanitari.

Seria tot un repte, no?

Si lliges l'article, cada recomanació recull el percentatge de gent que està d'acord i en desacord. Per exemple, al setembre un grup de persones publiquem una sèrie de recomanacions en The Lancet que han tingut també molta repercussió, però no tots estàvem d'acord en totes elles. En un article típic com aqueix es discuteixen les recomanacions en la discussió, però no s'explica que hi ha autors que no estan d'acord, la qual cosa ha ocorregut amb freqüència.

Per exemple?

Portar màscares al carrer a Espanya: ni tots en el Govern, ni tots els especialistes en el Carles III, ni tots els experts estaven d'acord. De fet, probablement una gran majoria no estaven d'acord perquè aqueixa recomanació no estava basada en l'evidència. Simplement va ser: "això és el que farem i no hi ha espai per al desacord". És el que, per a mi, ha contribuït a la pèrdua de confiança en les autoritats i en la ciència. Així que la metodologia Delphi ha sigut molt útil perquè els autors poden signar sabent que s'informa del percentatge de desacord. Dit això, hem tingut un nivell d'acord molt alt que ha anat pujant en cada ronda perquè hem tingut reunions per a parlar sobre les diferències i ajustar el text.

Estaria bé aplicar aquesta metodologia a molts àmbits de la política en general.

Sí, jo primer vaig estudiar Ciències Polítiques a Georgetown i després vaig accedir a l'àmbit de la salut i vaig obtindre el meu doctorat en Salut Pública. La veig molt útil i per això l'he utilitzada també per a per a arribar a acords sobre el fetge gras o el VIH. Seria molt bonic a Espanya tindre un consens sobre el que farem en aquesta pandèmia.

Quin nivell de debat heu tingut?

Hem rebut més de 5000 comentaris escrits en les tres rondes. Han sigut anònims, per la qual cosa no hi ha pressió de col·legues per a dir una cosa molt intel·ligent o per a no atrevir-se a estar en contra, la gent pot dir el que vol. Ni tan sols jo he vist de qui venen els comentaris, hi havia un grup extern que ha manejat les dades per a assegurar que tot estava bé.

Hay un plan nacional de la hepatitis, un plan del VIH, ¿dónde está el plan para acabar con la pandemia del coronavirus que indique que en tal situación tenemos que hacer esto o lo otro?

Ahora percibimos un escaso riesgo y las restricciones que quedan en España y en Occidente son mínimas. ¿Tiene que seguir preocupándonos la pandemia?

Mientras haya una variante como ómicron en circulación y mutando, hay que preocuparse. No para no poder salir de casa, pero hay que preocuparse y, sobre todo, hay que prepararse. No es lo mismo cosa y la gente se confunde. A mí me gustaría saber dónde está el plan y la estrategia española contra la pandemia, un plan comprensible. Hay un plan nacional de la hepatitis, un plan del VIH, ¿dónde está el plan para acabar con la pandemia del coronavirus que indique que en tal situación tenemos que hacer esto o lo otro?

Por ejemplo, ahora en Cataluña debemos usar mascarillas en el transporte público, ¿hasta cuándo? Y, si empeora la situación, ¿cuál es el siguiente paso? La población no sabe. Hemos hecho estas recomendaciones para ayudar a los políticos a tomar decisiones racionales y a hacer un plan. Y no uno de esos planes de 150 o 200 páginas, puede ser más breve, pero explicando qué hacer, cuándo y por qué. Y todo basado en la evidencia.

Pedís un abordaje integral de toda la sociedad y todo el Gobierno. ¿Cómo se implica a ambos cuando la pandemia ya casi parece agua pasada?

Se puede hablar del covid persistente, del riesgo de mutaciones, se puede demostrar que todavía hay mucha gente que está en el hospital, que está muriendo. Pero tampoco es necesario que sea tan, tan serio para preparase por si empeora la situación. España no puede ser reactiva, tiene que ser proactiva. El Gobierno tiene un grupo de expertos que no se ha reunido en los dos últimos meses, me extraña mucho.

¿Qué crees que están haciendo ahora las autoridades?

Confiar en la suerte de que no vaya a empeorar la situación. Si empeora, no sabemos qué van a hacer. Hay que mejorar la ventilación, hay que ayudar a las poblaciones más vulnerables y marginalizadas a tener mascarillas de buena calidad, etc.

¿Es posible combatir la información falsa?

El problema de la información falsa no ha sido tan grande en España como en otros países. Pero sí hemos tenido problemas para llegar a las comunidades marginalizadas. Por ejemplo, la unidad móvil sanitaria de Madrid que se desplaza cada día a la Cañada Real ha llegado con vacunas, pero hemos tenido que solicitarlas varias veces y pagar el proyecto con fondos privados para vacunar a gente muy vulnerable. Quizás algunos digan, ¿qué nos importa la gente pobre en la Cañada Real? Pues si desarrollan covid, nos afecta a todos. Y eso lo pudimos hacer a través de gente de confianza, los médicos del Hospital Infanta Leonor [de Madrid. Hemos ido a mezquitas, a centros religiosos, hay que hablar y tener confianza con las ONGs y colaborar con ellas para llegar a las poblaciones con peor acceso al sistema sanitario.

És necessari utilitzar més la salut digital per a, en una pandèmia infecciosa, minimitzar els riscos. En el nostre estudi també hem destacat la importància d'enfortir l'atenció primària

Moltes persones amb problemes crònics han sigut desateses, com s'enforteix el sistema sanitari perquè això no torne a ocórrer?

El sistema sanitari espanyol és un dels millors en el món, però és també una mica vell. Hi ha una tribuna molt interessant de Javier Crespo [cap del Servei d'Aparell Digestiu de l'Hospital Universitari Marqués de Valdecilla], que explica què ha de modernitzar-se. Cal utilitzar més la salut digital per a, en una pandèmia infecciosa, minimitzar els riscos. També hem destacat la importància d'enfortir l'atenció primària. Espanya ha sigut molt lenta per a permetre vendre test de covid al públic, no ha deixat vacunar-se en les farmàcies… Cal utilitzar tot el sistema sanitari. Espanya també té problemes habituals per a informar de les xifres. Ho va fer malament i bastant pitjor que molts països quant als números d'infectats o el nombre de morts. Per exemple, el cap de setmana no s'informa i el dilluns sembla que hi ha menys.

Respecte a les estratègies de vacunació, plantegeu un abordatge que denomineu vaccine plus. A què us referiu?

Espanya ha fet bé la vacunació, però va començar molt tard. En 2021, quan no es volia vacunar en la festa de Reis o els diumenges, la gent estava morint. Hem patit moltíssim per aqueixa decisió. Després es va arribar a percentatges molt alts de persones vacunades, però el Govern sempre ha parlat de vacunar com si això anara a acabar tot. La vacuna protegeix contra els símptomes severs, contra la mortalitat i evita acabar a l'hospital, però no és efectiva al 100%. El plus significa que cal fer més: ventilar millor, filtrar l'aire, donar màscares gratis a la gent no tinga accés a elles, donar ajudes als quals no puguen quedar-se a casa per a no perdre els seus ingressos, etc. Aqueix abordatge pot reduir bastant la càrrega de malaltia.

Un abordatge de prevenció molt ampli.

Sí, molt més ampli. Tota la societat, tots els departaments del Govern. Quantes vegades ha eixit només Fernando Simón [director del Centre de Coordinació de Alertas i Emergències Sanitàries i portaveu del Ministeri de Sanitat durant la pandèmia]? A Dinamarca, el seu epidemiòleg de referència mai ix només, ix amb ministres que parlen a la gent, perquè són els seus representants. Mentrestant, a Espanya, només eixia un epidemiòleg. Jo soc epidemiòleg, però no sé de tot. De fet, sé que no sé tot i per això tinc més de 380 coautors. Vaig ser als millors quan tenia preguntes, ningú ha de tindre por de demanar ajuda. El meu grup d'experts s'ha reunit moltíssim més que el grup espanyol d'experts que assessorava el Govern sobre la pandèmia. I no hem rebut fons per a fer aquest estudi que ha durat més d'un any.

Cap finançament?

No hem buscat fons, no hem rebut fons. Volíem fer-ho nosaltres, i no amb ajuda d'una farmacèutica o un govern. Si un grup de voluntaris es pot reunir cada dia i el grup gran cada setmana o cada mes, també pot fer-lo a Espanya un grup d'experts i tindre un document de qualitat i explicar-lo. Jo estic a Malàisia per a presentar-ho ara a 1700 persones en el plenari del Congrés Internacional de Malalties Infeccioses.

Sobre la tecnologia sanitària, els tractaments o les vacunes, esmenteu que caldria facilitar una transferència tecnològica per a països amb ingressos mitjans i baixos, com fer-ho, tenint en compte les resistències de la indústria?

No sols es tracta de produir, les vacunes també has de distribuir-les. La clau no és la producció fora, és produir suficients dosis de manera ràpida i fer-les arribar als països que ho necessiten. A Espanya no vam poder rebre la vacuna de Pfizer al principi perquè no teníem neveres suficients per a mantindre'l a -70 °C. Si Moderna dona tota la informació a un país de baixos ingressos demà, no el podran produir. Produir una vacuna és molt complicat.

Hauríem de ser capaços de poder fer coses en diferents llocs del món?

Sí, igual que amb les màscares. Al principi, Espanya no tenia màscares i estava esperant-les de la Xina. Espanya tenia gel. No sé com tenint a l'amo d'Inditex a Galícia, no vam poder produir màscares. No vam tindre respiradors fins que SEAT ens va ajudar. Així que no podem concentrar la producció en uns certs països i tampoc la de vacunes.

No podem estar satisfets perquè el 90% de la població estiga vacunada o no tinga covid perquè això vol dir que un 10% ho té. I això sempre està relacionat amb gent marginalitzada i vulnerable

La pandèmia no ens ha afectat per igual, com evitem les inequidades?

Cal fer cas a les poblacions marginalitzades. A la Canyada Real no van tindre el necessari fins que no van arribar els metges de l'Hospital Infanta Leonor. Amb els migrants que no tenen accés al sistema de salut a Catalunya, l'ajuda no va arribar fins que es van desenvolupar projectes que van actuar col·laborant amb els líders d'aqueixes comunitats. No podem estar satisfets perquè el 90% de la població estiga vacunada o no tinga covid perquè això vol dir que un 10% ho té. I això sempre està relacionat amb gent marginalitzada, vulnerable, sense sostre, usuaris de drogues, etc. Hem de col·laborar més amb les ONG i preparar-nos per a arribar a tots els que ho necessiten.

Hi ha gent que no pot pagar-se un bitllet d'autobús per a arribar al centre de vacunació, hem d'anar a ells. Ho hem demostrat a Barcelona i a Madrid, però hem d'estar preparats perquè arribem molt tard i ja hi havia gent malalta i patint. També a nivell mundial: les medicines contra la covid encara no són accessibles en uns certs països.