L''itinere processal' que pot obligar el TC a no paralitzar la reforma del govern: El recurs d'Unidas Podemos

D'abordar-se durant el Ple del pròxim dilluns provocaria la suspensió del procediment sobre el recurs del PP

Les recusacions plantejades per Unides Podem (UP) contra el president del Tribunal Constitucional (TC), Pedro González Trevijano, i el magistrat Antonio Narváez podrien donar lloc a la suspensió del procediment que se segueix en aquests moments en el TC pel recurs del PP per a frenar la tramitació parlamentària de la reforma del propi tribunal, per la qual cosa, si es discuteixen en el Ple assenyalat per a dilluns que ve, permetran al Senat aprovar definitivament la reforma.

UP ha sol·licitat apartar a González-Trevijano i Narváez al·legant que tenen un "interés directe" en què no es renove el TC perquè són els dos magistrats que substituiran els dos candidats designats pel Govern --l'ex ministre de Justícia Juan Carlos Campo i l'ex alt càrrec de Moncloa Laura Díez-- una vegada es consumeix la reforma ideada pels 'morats' i el PSOE en dues esmenes incorporades a la proposició de llei per a derogar la sedició.

Segons les fonts jurídiques consultades per Europa Press, aquestes recusacions són la principal basa per a impedir que en el Ple extraordinari fixat per a les 10.00 hores del 19 de desembre la majoria conservadora del TC --sis d'onze magistrats-- admeta les mesures cautelarísimas reclamades pel PP en el recurs d'empara que va presentar dimecres passat contra aquestes esmenes.

I això perquè, si González-Trevijano i Narváez no s'aparten voluntàriament, s'obri un incident de recusació que té un efecte suspensiu sobre el conjunt del procediment fins que quede resolt, per a això hi ha una tramitació concreta que contempla terminis de diversos dies, un parèntesi durant el qual donaria temps al fet que el Senat aprovara en el seu Ple del pròxim dijous la proposició de llei i les seues esmenes.

No obstant això, les fonts subratllen que, per a arribar a aqueix escenari, és requisit indispensable que la qüestió de les recusacions s'aborde en el conclave del dilluns. I en l'ordre del dia no figura, ja que només contempla l'avocació a Ple (perquè siguen els onze magistrats els qui deliberen i voten el conjunt de peticions aparellades al recurs del PP), l'admissió a tràmit del mateix i les mesures cautelarísimas.

Ací les opinions difereixen. Així, algunes fonts sostenen que l'assumpte de les recusacions hauria d'abordar-se immediatament després de resoldre l'admissió del recurs 'popular' i abans de debatre la suspensió cautelarísima, un supòsit que desembocaria en l'escenari descrit, on la Cambra Alta podria segellar la reforma del TC.

No obstant això, altres fonts entenen que el caràcter especialment urgent de les mesures cautelarísimas és raó suficient per a resoldre-les abans de discutir les recusacions formulades.

A això afigen que la petició d'apartar a González-Trevijano i Narváez es fa en un escrit on Unides Podem sol·licita personar-se --mateixa petició que ha fet el PSOE--, per la qual cosa, fins que el TC resolga la qüestió de la personació, cap dels dos són part del procediment.

L'ORDRE DEL DIA

En el que coincideixen les fonts consultades és que l'ordenació del debat dins del Ple competeix al president del TC, de manera que serà qui decidisca si s'altera l'ordre previst, alguna cosa que habitualment sol fer-se tenint en compte el sentir majoritari, si bé aquest no és vinculant.

Així les coses, algunes veus posen l'accent que la Llei orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC) avala la suspensió, total o parcial, dels efectes de les decisions recorregudes "sempre que (...) no ocasione pertorbació greu a un interés constitucionalment protegit, ni als drets fonamentals o llibertats d'una altra persona".

Referent a això, recalquen que en els seus més de 40 anys d'història el TC mai ha impedit discutir i votar en les Corts Generals, per la qual cosa seria una mesura inèdita que --al·leguen-- sí que provocaria una "pertorbació greu" per la ingerència en el Poder Legislatiu i l'afectació als drets de la resta de diputats i dels ciutadans als quals representen.

Amb tot, les fonts admeten que la quantitat de factors que podrien acabar influint en la decisió final fa difícil preveure quin serà, per la qual cosa tot dependrà de com discórrega el debat entre els magistrats.

Cal recordar que el Congrés dels Diputats va aprovar el dijous la proposició de llei amb les seues esmenes després que el president del TC optara per suspendre el Ple extraordinari d'aqueix dia i convocar un altre per al dilluns.

D'acord amb fonts de la cort de garanties, ho va fer després que els cinc magistrats progressistes amenaçaren amb no deliberar ni votar, si no se'ls donava més temps per a estudiar un assumpte de gran "complexitat" i "rellevància" que havien conegut a penes 24 hores abans. D'haver-se marxat, haurien impedit el 'quòrum' d'almenys 8 magistrats que s'exigeix perquè el Ple quede constituït vàlidament.