Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

Els antics romans també es feien regals per 'Nadal'

_Un banquet romà_, de Roberto Bompiani. Getty Museum

Arriba el solstici d'hivern. S'acosten dates d'esplai, un cert desenfrenament, beguda, vestits de festa i intercanvi de regals. Semblaria que parlem del Nadal. No obstant això, estic parlant d'una celebració dels antics romans: Saturnalia o les festes de Saturn.

Les saturnals: diversió i regals

El dia del déu Saturn se celebrava a Roma el 17 de desembre. Al llarg dels anys, el període de festes celebrades en honor seu va arribar a durar una setmana, acostant-se al que més tard seria la data del Nadal cristià. Tot i que l'emperador August va reduir les saturnals a tres dies,
posteriorment la durada oficial es va estendre fins a cinc. Segons explica Suetoni, Calígula va afegir un dia a les festes com a mesura populista.

Tot i els vaivens del calendari oficial, la gent celebrava aquesta festa durant set jornades. Unes festes s'ajuntaven amb altres de properes en el temps, com passa actualment.
I és que després de les saturnals venia la festa dels Sigillaria. Així es deia també el mercadet on es compraven figuretes de fang i altres productes que es regalaven per aquesta època.

Les saturnals eren unes festes tremendament populars. Era un temps de diversió, relaxació i fins i tot inversió de les normes socials.
Els esclaus gaudien de certa llibertat i els lliures es vestien amb el pilleus, una gorra típica dels lliberts. Estar tocat era una de les moltes inversions de rols socials característiques d'aquestes festes. De fet, a les saturnals trobem molts elements carnavalescos.
Fresco que representa a jugadores de dados de la antigua Roma.
Jugadors de daus. Fresc romà de l'Osteria della Via di Mercuri (VI 10,1.19, sala b) de Pompeia. Wolfgang Rieger

Es permetien les apostes als jocs d'atzar, que estaven legalment prohibits la resta de l'any, i tothom s'entregava al joc de daus. Hi havia vacances judicials i escolars. Es guardava la toga i es vestia el vestit de festa, la synthesis. I, sobretot, es menjava, es bevia molt i s'intercanviaven regals.

A la literatura llatina…

Poetes com Catulo o Marcial adoraven les saturnals. Tot i això, no tots els escriptors romans gaudien amb la garriga de la festa. Plini el Jove explica a les seves Cartes que en una de les seves finques tenia un estudi aïllat. A ell es retirava durant les sorolloses saturnals. "Així jo no destorbo la diversió dels meus, ni ells els meus estudis", diu.

El seu coetani Marcial, en canvi, dedica molts epigrames a aquesta festa. De fet, aprofitava aquesta època per publicar una edició anual de la seva poesia. L'ambient festiu i relaxat propiciava la lectura de la seva obra, sovint lleugera i irreverent.

Marcial va dedicar molts epigrames a l'intercanvi de regals. Fer-se regals era un element fonamental de les societats antigues. Els romans en concret regalaven moltes vegades, no només al desembre. S'entregaven presents en celebracions com a casaments i aniversaris. A la festa dels Matronalia les dones casades eren agasajadas. També es feien regals després d'una convalescència, com quan visitem un malalt i hi portem bombons o flors.

Pintura que representa las festividades de la Saturnalia.
Ave, Caesar! Io, Saturnalia! de Sir Lawrence Alma-Tadema. Wikimedia Commons

A molts poemes Marcial es queixava de rebre regals ridículs o de segona mà o, molt sovint, de no haver rebut res: "No m'has enviat cap obsequi a canvi del meu regalet i ja han passat els cinc dies de Saturn". En un altre epigrama inclou la llista dels regals que heu rebut d'un dels vostres amics, fets per terceres persones: petits utensilis i menjar (faves, olives, most, figues, prunes…).

Era freqüent, de fet, regalar aliments per les saturnals. En una altra composició, l'advocat Sabelo presumeix de tot allò que ha rebut. La llista inclou blat, farina de faves, encens, pebre, embotits, vi dolç, figues, cebes, cargols, formatge, olives, un joc de tasses i un tovalló… un autèntic "cistell de Nadal"!

Però no tot eren presents alimentaris. N'hi havia per a totes les butxaques. Suetonio explica que Augusto regalava per les saturnals tant objectes luxosos com de poc valor. Probablement s'al·ludeix en aquesta anècdota a les rifes, perquè de vegades els obsequis no es lliuraven directament, sinó que se sortejaven als sopars com a forma de divertiment.

Marcial dedica als regals un llibre sencer, titulat Apophoreta. És un catàleg de regals, un exercici poètic divertit i enginyós. Cada present es descriu en dos versos (un dístic elegíac), precedits del nom de l'obsequi. Els regals s'ordenen temàticament i s'alternen els més cars amb altres de més assequibles.

El lector hi trobarà llibres, utensilis, estris, mobiliari, decoració, vaixella, espelmes. També articles de bellesa, objectes esportius, menjar i mascotes. No falten joies, roba de llar i de vestir (també roba interior) o calçat (hi ha fins i tot bagules!). S'hi inclouen també instruments musicals, obres d'art i esclaus. Aquest llibre és una mina d'or per als amants de la cultura material de l'antiguitat.

Qui tinga curiositat trobarà aquest "catàleg de regals" al llibre XIV de les obres completes de Marcial.

Les saturnals no van desaparèixer del tot

Les saturnals es van continuar celebrant fins a l'Antiguitat tardana. Al segle V Macrobio va escriure un diàleg titulat Saturnalia. Hi recull les converses erudites a casa d'un aristòcrata durant aquesta festivitat. El cristianisme va incorporar moltes d'aquestes celebracions i costums pagans al Nadal.

No podem traçar una línia de continuïtat entre les festes nadalenques actuals i les celebracions en honor de Saturn. No obstant això, quan en aquestes dates bec algun vi dolç, em vesteixo amb roba de festa, convido familiars i amics o faig i rebo regals nadalencs, no puc deixar de pensar que en el fons seguim sent romans celebrant les saturnals. Io, Saturnàlia!

The Conversation

 Catedrática de Filología Latina, Universidad Pablo de Olavide des de theconversation


Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon