Potser el colesterol 'bo' no és tan útil en la predicció del risc cardíac

Un estudi recolzat pels Instituts Nacionals de la Salut dels Estats Units ha descobert que el colesterol de lipoproteïnes d'alta densitat (HDL), sovint anomenat "colesterol bo", pot no ser tan eficaç com els científics creien per a predir uniformement el risc de malalties cardiovasculars entre adults de diferents orígens racials i ètnics.

La investigació, publicada en el 'Journal of the American College of Cardiology', va descobrir que, si bé els nivells baixos de colesterol HDL predeien un major risc d'atacs cardíacs o morts relacionades amb ells en els adults de raça blanca, una associació acceptada des de fa temps, no ocorria el mateix amb els adults de raça negra. A més, els nivells més alts de colesterol HDL no s'associaven a un menor risc de malaltia cardiovascular en cap dels dos grups.

"L'objectiu era comprendre aquesta relació, establida des de fa temps, que etiqueta al HDL com el colesterol beneficiós, i si això és cert per a totes les ètnies --explica la doctora Nathalie Pamir, autora principal de l'estudi i professora associada de medicina en l'Institut Cardiovascular Knight de la Universitat de Salut i Ciències d'Oregon--. Està ben acceptat que els nivells baixos de colesterol HDL són perjudicials, independentment de la raça. La nostra investigació va posar a prova aqueixes suposicions".

Per a això, Pamir i els seus col·legues van revisar les dades de 23.901 adults dels Estats Units que van participar en l'Estudi de Raons per a les Diferències Geogràfiques i Racials en els Accidents Cerebrovasculars (REGARDS).

Els estudis anteriors que van donar forma a les percepcions sobre els nivells de colesterol "bons" i la salut del cor es van realitzar en la dècada de 1970 mitjançant una investigació amb una majoria de participants adults blancs. Per a l'estudi actual, els investigadors van poder observar com els nivells de colesterol dels adults blancs i negres de mitjana edat sense malalties cardíaques que vivien en tot el país coincidien amb futurs esdeveniments cardiovasculars.

Els participants en l'estudi es van inscriure en REGARDS entre 2003 i 2007 i els investigadors van analitzar la informació recopilada durant un període de 10 a 11 anys. Els participants negres i blancs de l'estudi compartien característiques similars, com l'edat, els nivells de colesterol i els factors de risc subjacents de malaltia cardíaca, com tindre diabetis, pressió arterial alta o fumar.

Durant aquest temps, 664 adults negres i 951 adults blancs van patir un atac al cor o una mort relacionada amb un atac al cor. Els adults amb nivells elevats de colesterol LDL i triglicèrids presentaven un risc lleugerament major de patir malalties cardiovasculars, la qual cosa coincidia amb els resultats d'investigacions anteriors.

No obstant això, l'estudi va ser el primer a descobrir que els nivells baixos de colesterol HDL només predeien un major risc de malaltia cardiovascular per als adults de raça blanca. També amplia els resultats d'altres estudis que mostren que els nivells elevats de colesterol HDL no sempre s'associen a una reducció dels esdeveniments cardiovasculars.

L'anàlisi de REGARDS va ser el major estudi realitzat als Estats Units que va demostrar que això era un cert punt per als adults negres com per als blancs, la qual cosa suggereix que les quantitats de colesterol "bo" superiors a les òptimes poden no aportar beneficis cardiovasculars a cap dels dos grups.

"El que espere que establisca aquest tipus d'investigació és la necessitat de revisar l'algorisme de predicció del risc cardiovascular --comenta Pamir--. Podria significar que en el futur no rebem un colpet a l'esquena dels nostres metges per tindre nivells més alts de colesterol HDL".

Pamir explica que a mesura que els investigadors estudien el paper del colesterol HDL en el suport a la salut del cor, estan explorant diferents teories. Una d'elles és la de la qualitat sobre la quantitat. És a dir, en lloc de tindre més HDL, la qualitat de la seua funció -recollir i transportar l'excés de colesterol del cos- pot ser més important per a afavorir la salut cardiovascular.

També estan examinant amb el microscopi les propietats del colesterol HDL, incloent-hi l'anàlisi de centenars de proteïnes associades al transport del colesterol i com la variació de les associacions, basades en una proteïna o en grups de proteïnes, pot millorar les prediccions sobre la salut cardiovascular.

"El colesterol HDL ha sigut durant molt de temps un factor de risc enigmàtic per a les malalties cardiovasculars --recorda Siguen Coady, cap adjunt d'epidemiologia de la Divisió de Ciències Cardiovasculars de l'Institut Nacional del Cor, els Pulmons i la Sang (NHLBI)--. Les troballes suggereixen que es justifica una immersió més profunda en l'epidemiologia del metabolisme dels lípids, especialment en termes de com la raça pot modificar o mediar en aquestes relacions".

Els autors conclouen que, a més de donar suport a la investigació actual i futura amb diverses poblacions per a explorar aquestes connexions, les troballes suggereixen que les calculadores de risc de malalties cardiovasculars que utilitzen el colesterol HDL podrien conduir a prediccions inexactes per als adults negres.

"Quan es tracta de factors de risc de malalties cardíaques, no poden limitar-se a una raça o ètnia --adverteix Pamir--. Han d'aplicar-se a tots".