Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

Grups de veïns de Paterna demanen declarar el conegut com a 'Camí de la Sang' com a 'lloc de memòria democràtica'

Els afusellaments a Paterna i el Camí de la Sang

Després de la contesa civil van començar els afusellaments en el Terrer de Paterna. Els Dijous al capvespre dos camions Ford traslladaven des de les carcels valencianes, entre 6 i 9 presos per camió. en cada camió se situaven 8 Guàrdies Civils asseguts en banquetes, 3 a cada costat i dos al fons. Després de l'afusellament i el Tir de Gràcia, eren traslladats al Cementeri de Paterna amb carro per un personatge anomenat Pegat-cara,  per tindre una gran piga en la part esquerra de la cara) fins a la part posterior del Cementeri (Aproximadament 200 mts.) on després d'obrir una doble Portalada de color blau es depositaven en les fosses comunes. El Camí acabe de color roig de la sang de les víctimes i popularment es va conéixer com "El Camí de la Sang".En l'actualitat quasi la totalitat l'antic Camí de la Sang ho ocupa el nou eixample del Cementeri.

Per eixa raó, la Federació d'Associacions Veïnals de Paterna (FAVEPA) ha demanat a la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, liderada per Rosa Pérez Garijo (Unides Podem), que «reconega, protegisca i dignifique» el Camí de la Sang com a lloc de memòria democràtica.

Aquests veïns volen que es reconega aquest espai com a part d'un conjunt, amb el paredó i les fosses del cementeri d'aquesta localitat de l'Horta Sud, i desitgen que «siguen recordats i reconeguts els qui allà van patir violència i persecució per raons d'opinió durant el període que va del colp d'Estat del 18 de juliol del 1936 al 1978 amb la promulgació de la Constitució espanyola».

En aquest sentit, apunten que des de la Conselleria de Qualitat Democràtica, a través de la Resolució del 16 de febrer del 2022, s'ha iniciat la tramitació per a la declaració del Paredó, ubicat al Terrer, al termini municipal de València, com a Lloc de Memòria del País Valencià.

En aquesta resolució s'indica que sobre el Camí de la Sang «es desconeix amb claredat el seu traçat original i la seua cronologia», per així «justificar la seua desprotecció», protesten des de FAVEPA. En canvi, el document també indica que «després de passar per les tanques del col·legi Jaume I, a mà esquerra, hi ha un camí de terra d'amplària variable que arriba fins al cementeri, conegut tradicionalment com a Camí de la Sang».

Des de la federació destaquen que es tracta d'una àrea formada per vegetació baixa, amb garrofes i pins, degradada per moviments de terres i per la utilització, en el passat, dels voltants com a abocadors incontrolats. Així, han sol·licitat la protecció per considerar que «el conjunt format pel paratge d'El Terrer, el Camí de la Sang i les Fosses del Cementeri haurien de complir una funció commemorativa per a les actuals i les futures generacions».

També han defensat que aquesta protecció s'hauria de realitzar «amb la finalitat de recuperar salvaguardar i difondre la memòria, els valors democràtics i les llibertats constitucionals perquè es fomente la solidaritat entre les diverses generacions al voltant dels drets fonamentals».

 FAVEPA ha destacat que en aquest indret es van desenvolupar «fets singulars de la història recent amb repercussió en la memòria col·lectiva». La repressió i la violència va desembocar en 2.238 persones afusellades en aquest cementeri des del 3 d'abril del 1939 fins al 10 de novembre del 1956, tal com detalla Vicent Gabarda al llibre Els afusellaments al País Valencià.

Actualment, al Terrer hi ha un petit pinar replantat amb una estructura d'obra semisoterrada de poc més d'un metre, marcada per forats i totalment abandonada, on hi ha corones i rams secs de flors. A més a més, aquest espai es troba amenaçat per la construcció d'un gran projecte urbanístic denominat per l'Ajuntament com a «Modificació puntual 72 del PGOU, Pla del Retor». I segons l'entitat veïnal, la titularitat del sòl, que era municipal, ara està en mans privades.


Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon