Els ocells es tornen més xicotetes a mesura que el planeta es calfa

  Els ocells migradors a Amèrica del Nord són cada vegada més xicotetes, un canvi que els investigadors atribueixen al clima que es calfa ràpidament, revela un estudi de la UCLA.

La investigació, publicada en Nature Ecology and Evolution, va trobar que durant les últimes tres dècades, la massa corporal de 105 espècies d'ocells en l'anàlisi va disminuir en una mitjana de 0,6%, però fins a un 3,0% en algunes espècies. Les oronetes d'arbres, per exemple, es van reduir un 2,8%, els pit-rojos es van reduir un 1,2% i els picots es van reduir un 2,2%.

Aqueixes xifres poden no sonar alarmants al principi. Però en termes evolutius, són canvis dramàtics en molt poc temps.

L'article revela fins a quin punt la temperatura afecta les característiques físiques dels animals, va dir Casey Youngflesh, ecologista de la UCLA (Universitat de Califòrnia Los Angeles) i autora principal de l'estudi.

"Aquesta és una evidència a gran escala que el canvi climàtic està literalment donant forma a l'aparença de les espècies", va dir Youngflesh en un comunicat.

Morgan Tingley, ecologista de UCLA i autor principal de l'estudi, va dir que el fet que el fenomen ocorreguera per a la gran majoria de les espècies en la investigació, no sols per a una o unes poques, és una clara evidència que el canvi climàtic és el culpable.

"No hi ha una altra hipòtesi plausible de per què observaríem aquests canvis amb el temps", va dir. "Si només haguérem mesurat els canvis en la grandària del cos en una espècie, seria fàcil imaginar que una cosa estranya estava succeint en aqueixa espècie, a causa de la seua història natural o rang, per exemple. Però atés que trobem aquest senyal consistentment al llarg de punts moltes espècies, en una franja tan gran d'Amèrica del Nord que cobreix molts entorns diferents, no queda cap hipòtesi plausible excepte el canvi climàtic".

Els cossos xicotets ajuden els animals a fer front a temperatures més altes perquè la major relació superfície-volum ajuda a dissipar la calor. Per contra, els cossos més grans i redons, típics dels ocells de les regions més fredes, conserven millor la calor.

L'estudi va trobar que la grandària dels ocells varia de manera predictible segons la ubicació; els ocells en llocs més càlids tendeixen a tindre cossos més xicotets que les dels llocs més freds. També va descobrir que els ocells en llocs més càlids també es van tornar més xicotetes i a un ritme més ràpid, evidència que els animals s'estan adaptant, independentment de la seua ubicació, a temperatures més càlides.

No obstant això, els investigadors també van descobrir que els canvis no segueixen el ritme del calfament: la seua reducció en la grandària del cos va ser sol al voltant del 40% del que els científics haurien esperat en funció de l'augment de temperatura en el transcurs de l'estudi. Això significa que els animals corren un major risc de patir problemes de salut i mort relacionats amb la calor.

LES ALES NO ENCONGEIXEN

Però l'estudi va trobar que fins i tot quan els cossos dels animals es van encongir, les seues ales no ho van fer, cosa que significa que els ocells ara tendeixen a ser "més alades" en proporció als seus cossos. Això podria deure's en part al fet que les ales no són útils per a regular la temperatura corporal, va dir Tingley.

"Les ales són en la seua majoria plomes, per la qual cosa els ocells no les usen per a dissipar la calor", va dir. "Utilitzen principalment les seues potes, pic i boca per a regular la temperatura corporal".

Els investigadors també van descobrir un altre factor important per a la grandària i la forma dels ocells. L'estudi presenta la primera evidència a gran escala que els ocells que viuen en elevacions més altes tendeixen a tindre ales més llargues, una adaptació que ajuda els ocells a volar en l'aire enrarit dels entorns muntanyencs. En aquests llocs, els ocells tenen ales més llargues i cossos més xicotets malgrat les temperatures més fredes.

La investigació es va realitzar utilitzant dades del programa Monitoring Avian Productivity and Survivorship (MAPS), que és administrat per Bird Populations, una organització sense fins de lucre que estudia per què les poblacions d'ocells estan disminuint. Des de 1989, MAPS ha recopilat mesures d'ocells i altres dades de més de 1.200 estacions d'anellament d'ocells a Amèrica del Nord.

Gràcies a aqueix tresor d'informació, l'estudi de UCLA no té precedents en la seua magnitud, en termes de la quantitat d'espècies que va rastrejar i el temps que va cobrir.

Els científics han estat investigant les formes en què els animals responen al canvi climàtic, tractant de descobrir quins són els seus límits. Tingley va dir que investigacions anteriors han demostrat que els ocells migradors tenen l'avantatge de poder volar a climes més freds per a escapar de les altes temperatures, però l'estudi dirigit per UCLA demostra una altra forma en què s'adapten.

"Estem constantment sorpresos per com les espècies estan canviant de maneres que no pensem que ho farien", va dir Tingley. "Si bé aquest canvi no compensa completament tot el calfament que experimentaran, sembla ser una eina crítica i subestimada en la seua caixa d'eines".