La 37a edició de Cinema Jove celebrarà aquest dimecres un concert especial amb les bandes sonores de pel·lícules i sèries televisives compostes pel músic Olivier Arson, guardonat en 2019 amb un Premi Goya a la millor música original per la pel·lícula 'El Reino'.
El programa alternarà obres electròniques amb altres simfòniques i inclourà projeccions extretes de les pel·lícules. Seixanta músics de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana seran els encarregats d'interpretar les peces a partir de les 20.30 hores en el Teatre Principal de València.
Arson repassarà les fites de la seua carrera com a compositor de bandes sonores, que s'ha desenvolupat en paral·lel a la seua trajectòria com a artista 'underground' de música electrònica. Els assistents tindran una oportunitat única d'escoltar en directe —i amb versions que en alguns casos han sigut adaptades per a l'ocasió— la música de les sèries 'Antidisturbios' (Rodrigo Sorogoyen i Isabel Peña, 2020) i 'La Zona' (Alberto i Jorge Sánchez Cabezudo, 2017), així com la del llargmetratge per a televisió 'El Doble' (2021).
Arson ha seleccionat també temes creats per a la pantalla gran. És el cas de 'El Círculo' (Álvaro Priante i Iván Roiz, 2021), 'El Reino' (2018), 'Madre' (2019) i 'As Bestas' (2022), pel·lícula que es va presentar en el passat Festival de Cannes i la banda sonora del qual escoltarem per primera vegada a Espanya en el context de Cinema Jove.
El compositor francés considera que els joves músics amb interés en l'àmbit de les bandes sonores tenen ara més oportunitats que antany. "Fins fa relativament poc temps, aquest tipus de composicions eren predominantment orquestrals i bastant previsibles. Ara hi ha una tendència molt clara d'artistes que venen d'altres àmbits i han aportat una nova frescor. L'electrònica està ajudant a redefinir la música al cinema i ha obert noves oportunitats. És una xicoteta revolució. Per això anime als joves a trobar la seua veu i despuntar".
'Nobody's Lover'
L'òpera preval de la sud-coreana Han In-mi, guardonada en el Festival Internacional de Busan en 2021, és una pel·lícula iniciàtica que té com a rerefons el treball precari, l'assetjament escolar i la sensació d'orfandat. El seu protagonista és una xica de 18 anys que porta una vida dura en molts sentits. Res sembla fàcil, incloses les circumstàncies familiars i les relacions d'amistat en l'institut. La jove és com una illa deserta, allunyada del món. Fins que, de manera inesperada, l'amor irromp en la seua vida.
El problema de l'assetjament escolar, associat a l'ús de les noves tecnologies, sobrevola al llarg de la pel·lícula. "Únicament he inclòs escenes de xavals fent fotografies. No obstant això, a l'audiència se li incita a pensar en problemes socials com l'ús de 'messenger' i les xarxes socials. A mesura que la comunicació virtual es torna més activa, els rumors no verificats es propaguen fàcilment i, en últim terme, es converteixen en veritat. Crec que els perpetradors tenen un efecte va dominar molt major que abans, ja que els seus missatges es propaguen ràpida i àmpliament sense cap esforç", assenyala In-el meu, qui reconeix haver pres inspiració en la novel·la 'Matar un ruiseñor', de Harper Lee, i en películas como 'Mouchette' (Robert Bresson, 1967), 'Un ángel en mi mesa' (Jane Campion, 1990), 'Yi Yi: A One and A Two' (Edward Yang, 2000), 'Sin techo ni ley' (Agnès Varda, 1985) i 'À ma soeur!' (Catherine Breillat, 2001).
'Small, slow but steady'
Un gimnàs de barri, el més antic de la ciutat. Una boxejadora professional amb discapacitat auditiva. el Japó en temps de la COVID. 'Small, slow, but steady', pel·lícula inclosa en la Secció Oficial de Llargmetratges, és una història de vides minúscules, compromesa amb la realitat i amb uns personatges als quals Sho Miyake filma amb energia, convicció i sensibilitat. Es tracta d'un film coherent amb el seu rerefons polític i tendre en la seua mirada pel cap alt profund de les emocions humanes.
"En aquesta pel·lícula he volgut subratllar la bellesa que comparteix el llenguatge de signes amb els moviments de la boxa", apunta el realitzador nipó, que va prendre la decisió de no incloure subtítols en alguna escena de la cinta. "Si haguérem afegit subtítols, estic segur que aqueixos bells moviments de mans s'hagueren perdut. Al no incloure'ls, animem a l'espectador a parar atenció a les mans de les actrius més que al contingut de la conversa".
Tampoc és capritxosa l'elecció del format de 16 mm. "Principalment, vaig utilitzar aqueix format per a protegir els actors durant la filmació. Les pel·lícules de boxa són molt exigents físicament. Utilitzar una càmera digital hauria requerit fer moltes preses que haurien extenuat més del necessari als actors. Per contra, treballar en analògic i amb una quantitat limitada de pel·lícula em va obligar a editar per endavant cada escena amb molta precisió. D'aquesta manera vaig aconseguir que els actors mantingueren un bon estat de forma en tot moment. Des del punt de vista estètic, aquest format em va permetre crear una imatge, no exactament de documental, però sí més suau i nostàlgica. La història requeria aqueixa qualitat i aqueixa bellesa".
Trobada Audiovisual de Joves
La Trobada Audiovisual de Joves, secció que va donar origen al Festival Internacional de Cinema de València fa quasi quatre dècades, celebrarà una nova edició des de demà fins a l'1 de juliol. Entre les activitats proposades per a abrigar aquesta trobada, destaca la presentació del llibre 'Realitzar una peli Cow Lost', un manual de creació cinematogràfica escrit pel guionista i director Alejandro Portaz i il·lustrat per Paulapé. Nacho Ruipérez serà l'encarregat de presentar aquest esdeveniment, que tindrà lloc a la sala 7 de l'edifici Rialto a partir de les 19.00 hores.
El llibre té l'objectiu d'ajudar tant a estudiants com a autores i autors de cinema en embrió a portar avant les seues històries superant els imprevistos que comporta aquesta professió.
Any Joan Fuster
Cinema Jove se suma a la celebració de l'Any Joan Fuster amb la programació del documental 'Del roig al blau' (Lorenzo Soler, 2005), un retrat coral de la transició espanyola en la Comunitat Valenciana a través dels testimoniatges de destacats polítics, periodistes i intel·lectuals de l'època. Entre ells, Joan Fuster, Joan Lerma, Juan Genovés, Eliseu Climent, Ricard Pérez Casado o Rafael Blasco.
La pel·lícula arranca en 1975 amb la mort de Franco i es deté en 1982 amb l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. Examina importants esdeveniments que van tindre lloc en aqueix període, com la Batalla de València o el ressorgiment dels nacionalismes. Un documental que, en suma, permet entendre l'arrel històrica de moltes de les diferències ideològiques que observem en el present.
* Pots llegir-ho per qué la font i Crònica som Creative Commons
Cap comentari :