A Barcelona, l'organitzador n'era Josep Comas i Solà, director de l'Observatori Fabra i president de SADEYA, Sociedad Astronómica de España y América. Des de l'any 1915 fins a 1937 els científics, divulgadors, artistes i interessats s'aplegaven a diversos locals de la ciutat per festejar-ho o feien banquets a restaurants (veieu foto inicial) per, com explicava ell mateix a un article a la Vanguardia l'any 1929,:
"L'objecte de la Festa era difondre la cultura científica, rendir un homenatge d'admiració i de reconeixement a l'astre al qual devem la vida, i enfortir, al mateix temps, amb manifestacions d'Art i de Ciència, la companyonia entre els elements que senten els mateixos anhels científics" Les Festes del Sol es van fer a Barcelona cada any des de 1915 fins a la mort de Comàs i Solà l'any 1937.
Les Festes del Sol no nasqueren a Barcelona, però. Van començar de la mà de Camille Flammarion, astrònom fundador de la Société Astronómique de France, divulgador francés i enormement popular al nostre país. Les seues obres es traduïen al castellà i era amic dels més importants astrònoms valencians i catalans del moment, com Josep Joaquím Landerer o Comàs i Solà mateix.
L'abril de 1904, estant de vacances de Pasqua en la costa blava, coincidí amb Gustave Eiffel en una visita a l'Observatori de Niça. Aquest enginyer estava preocupat pel refús de la seua torre en el que ara anomenariem skyline de Paris, ja que oficialment només era una torre provisional de l'Exposició Universal de 1889. Així que parlant amb Flammarion, s'entusiasmà en posar en pràctica la idea del divulgador Wilfred de Fonvielle de celebrar "La fête du Soleil" des de la torre Eiffel cada solstici d'estiu. D'aquesta manera es vincularia una ciència enormement popular amb la seua obra d'enginyeria.
Aquell mateix any, per al dimarts de 21 de juny de 1904, a les 8 hores del vespre, s'invitava a passar el solstici d'estiu a la Torre. En aquesta sessió Camille Flammarion mateix féu una conferència sobre el Sol envoltat del director de l'Observatori de Paris-Meudon, Pierre Jules Janssen, descobridor de l'element heli, i d'Henri Poincaré, que contribuí, entre altres moltes coses, a la teoria de la relativitat restringida.Els actes s'allargaren molts dies amb sessions públiques, un banquet i 243 observacions astronòmiques a la Torre Eiffel.Les sessions artístiques consistiren en recitals de poesia, música clàssica i cançons amb cantants provinents de l'Òpera i de l'Òpera Còmica.Les Fêtes du Soleil s'organitzaren cada any fins el 1914. El començament de la guerra no deixava ànims per a festes l'any següent.
Així que la festa, com bé explica Josep Comàs i Solà l'any 1929, a l'article comentat anteriorment, fou oferit a SADEYA que l'acceptà entusiasmat
"Perquè a Espanya, i a Barcelona especialment, existeixen, entre les seues classes populars sobretot, veritables devots de les grans conquestes astronòmiques i esperits conscients que estan àvids d'adquirir nous coneixements…. Prova palpable de l'èxit obtingut per la nostra Societat en la celebració d'aquest acte és la que el nombre de concurrents iguala o supera tal vegada al de les Festes celebrades a París, a pesar de l'enorme diferència de població entre Barcelona i la capital de França, i a pesar de la bogeria col·lectiva i característica de la postguerra pels espectacles acèfals."
El centenaire de la Fête du Soleil
El periòdic La Vanguardia detalla les activitats de la Festa del Sol de l'any 1935 que se celebrà el diumenge 16 de juny de 1935. Començà amb una conferència en el Saló d'Actes de l'Observatori Fabra en que Josep Comàs i Solà els parlà de l'astre central del Sistema Solar i en que l'articulista destaca que entre el nombrós públic "abundava les senyores i senyoretes". I continuava: "Seguidament tots els convidats passaren a la cúpula de l'Observatori, on es troba instal·lat el gran telescopi equatorial, per a contemplar la imatge del sol per projecció directa. Desgraciadament, això no va poder dur-se a efecte per estar el cel cobert o gairebé cobert de núvols que van impedir totalment l'observació solar."
A l'hora de dinar tots s'aplegaren a l'hotel Florida en el Tibidabo. Entre els assistents s'hi trobaven a més de Comàs i Solà, la Junta Directiva de SADEYA, amb Isidre Polit, Mariano Anglada i senyora, Federico Armenter i senyora, Alberto Carsi i senyora, Melchor Pla, Joaquín Febrer i els socis Berenguer, Valles, Maltas, Llenas, etc. Al final del banquet s'acordà posar el nom de la societat (SADEYA) a un asteroide acabat de descobrir per Josep Comàs i Solà.En el parlament final l'astrònom desitjà llarga vida a l'entitat organitzadora de la Festa i recordà que l'any següent, el 1936, la societat faria 25 anys. La Festa del Sol continuà celebrant-se el 1936 i el 1937 però la mort de l'astrònom acabà amb aquesta iniciativa astronòmico-artística. La Festa del Sol també se celebrà durant uns anys a Marsella però el començament de la Segona Guerra Mundial a França i el començament de la dictadura franquista a casa nostra acabaren definitivament amb la possibilitat de reprendre els actes científics i artístics en commemoració de l'inici de l'estiu.Més informació:
Flammarion, «vulgarisateur» , Vicent F. Soler Selva, Mètode 42, Estiu (Juliol) 2004.
La Fiesta del Sol, La Vanguardia, 3 juliol 1929
La XIX Fiesta del Sol en el Observatorio Fabra, La Vanguardia, 18 juny 1935.
Foto: Festa del Sol 1935, Hotel La Florida, Tibidabo. Al centre, sota la segona T del nom "Restaurant" s'hi troba Josep Comàs i Solà. Seria interessant conéixer quins són tots els personatges. Alguns d'ells se citen més amunt i a l'article de La Vanguardia. De Le centenaire de la Fête du Soleil à la Tour Eiffel. Jean Michel Faidit, 2010.
*Del blog pos d'estels d'Enric Marco, del que publiquem en Crónica, de tant en tant els seus articles
Cap comentari :