Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

Estan arribant les Falles i ens agrada recordar que no sempre han sigut com ara les coneguem

Les falles no sempre han segut com ara les coneguem; per eixemple "La Traca" va ser una revista valenciana dirigida per Carceller que va ser afusellat per Franco i tractava de falles

Tot el mes de febrer i març hi ha una exposició en el tercer pis del Hipercor de València, que exhibeix aquesta revista i altres fotos i figures d'unes falles que mostren que no sempre han sigut com ara les coneguem. És més que abans de Franco, les Falles eren d'altra manera.

Punxant als cartells podràs vore un interessant vídeo amb fotos de la revista Traca. Lleva-li el volum si així ho desitges, les imatges són igual de significatives

La Traca revista valencianista i anticlerical va ser una publicació molt significativa del període faller mes implicat amb el poble valencià reivindicatiu- abans de 1939-. El franquisme quan intent'a refundar les falles no aconseguí el propòsit de tornar-les totalment iniqües i tontes, les Falles acompliren un paper també reivindicatiu durant la transició - falla king kong per eixemple, es cert que com en tot grup humà no tot es positiu i es cert que com sempre, qui mana aconseguix que els grups es posen en la seua manera de vore el dia a dia, es a dir els ompli de ideologia del poder.

La Traca com a revista va ser dirigida per Vicent Miquel Carceller i va ser una revista molt significativa del període del País València des 1888 a la Guerra Civil. Algunes de les revistes de la traca podem ser vistes en l'exposició que a l'hipercor de València a la 3ª planta es pot visitar. Els autors de L'exposició tenen que vore amb la Revista Cendra.

Vicent Miquel Carceller (València, 1890? - Paterna, 28 de juny de 1940) periodista i escriptor del País Valencià, conegut per ser el director de la revista anticlerical La Traca. Valencianista i anticlerical, va dirigir, va portar i va col·laborar en les pàgines de la revista La Traca. Va morir torturat i afusellat al juliol de 1940, igual que Carlos Gómez Carrera "*Bluff", col·laborador també de la revista. Tots dos van ser torturats per les autoritats franquistes per a descobrir la identitat d'un tercer col·laborador de la publicació, que signava com a Marquès de Sade o Tramús i que no era un altre que Enrique Pertegás, director artístic de la revista El Conte del Dumenge i col·laborador de Pensat i Fet. La seua identitat mai va ser revelada als franquistes, a pesar que a Carceller, en el transcurs de les tortures, fins i tot se li obligara a menjar-se una còpia de la seua revista. Al juny de 1940 va ser afusellat en el camp de tir de Paterna.

El compromís cultural de Carceller també ho va portar a fer campanya recolzant l'Estatut d'Autonomia tant del País Valencià com de Catalunya o fundar el Nostre Teatre (després, Teatre Serrano) del carrer Pi i Margall (Russafa, actualment) de València en 1934.

Historia de la REVISTA LA TRACA cuyos ejemplares están como botín de guerra, en el archivo de Salamanca. La historia la copiamos tal cual en castellano, sin reescribirla al valenciano para evitar disfunciones de transcripción.

Primera etapa: siglo XIX

En su primera etapa, La Traca fue una revista en valenciano de humor duro y satírico, pero también costumbrista, en el estilo de los sainetes de la Valencia de finales del siglo XIX y principios del XX. Se publicaba con el subtítulo "revista pa la chent de tro". Era dirigida por Manuel Lluch i Soler y consiguió publicar 40 números, algunos con una tirada de 12.000 ejemplares a pesar de ser suspendida su publicación hasta siete veces, siendo la definitiva la de marzo de 1887 y que acabó con el director en la cárcel. Sin embargo, aunque con periodicidad incierta, se publicó también durante el periodo que va de 1888 hasta finales de 1889. Tras el cierre hubo dos intentos de resucitar la revista: así es como se creó La Nueva Traca en 1894, de escaso éxito; no tuvo mayor duración (39 números) el segundo intento de resucitar la revista, La Traca Nueva creada en 1909. Fue en esta etapa cuando Miquel Carceller empezó a colaborar con la publicación.

Segunda etapa: reinado de Alfonso XIII

La segunda etapa de la revista, otra vez con su nombre original, es la que la llevaría a la fama, en buen parte gracias a su alma máter, Vicent Miquel Carceller. El periodista valenciano reabrió la revista en diciembre de 1911, con un humor mucho más político. Prueba de ello es que Carceller terminó preso en 1912 por una caricatura contra el rey Alfonso XIII. La Traca de los años 1910 y 1920 era una revista satírica, antiburguesa, y con un humor sicalíptico que hoy en día podría incluso considerarse machista.1 Si bien estaba escrita con un lenguaje pobre y en castellano,1 otro blanco de sus críticas eran los "coents"2 o aquellos valencianoparlantes que en el ámbito público hablaban español por considerarla una lengua con más estatus social.
Con la llegada de la dictadura de Primo de Rivera, en 1924 se suspende la publicación de La Traca, y aparece una nueva revista: La Sombra "semanari festiu y literari", que no deja de ser la misma revista, con otro nombre para burlar la suspensión. Ochenta y siete números más tarde, en 1926, el semanario vuelve a cambiar de nombre por el de La Chala, revista que ya no fue cerrada. El nombre de "La Chala" no era nuevo, puesto que antes ya se había publicado como revista fallera ligada a la Falla de Na Jordana en 1891, y también un primer intento de revista satírica publicado por Cristóbal Monzó en 1908.3

Tercera etapa: República y Guerra Civil

En la tercera etapa, la republicana, La Traca pasa a publicarse en lengua castellana, ya que, animados por el éxito de La Chala, revista que sigue publicándose y en valenciano, Carceller aprovechará la censurada cabecera para publicar sus contenidos en toda España, mientras su humor se hace más cruento y, sobre todo, más político, alineándose a favor del Frente Popular. Esta revista fue conocida por su anticlericalismo,4 especialmente al estallar la Guerra Civil y por la sección "¿Qué haría usted con la gente de sotana?" donde se invitaba a los lectores a enviar soflamas anticlericales para ser publicadas. En esta época La Traca consigue publicar más de 500.000 ejemplares de un solo número, hasta su desaparición, junto con La Chala, en 1939 como consecuencia de la guerra.
Con la entrada de las fuerzas franquistas en Valencia, la revista desaparece, siendo incautada y ejecutado su director, Miquel Carceller, junto con otros colaboradores como Carlos Gómez Carrera y Modesto Méndez Álvarez. La colección completa de la revista de esta época se puede encontrar hoy día en el Archivo de Salamanca.

La cuarta etapa, otra vez en lengua valenciana, es como suplemento satírico de la revista fallera Pensat i Fet, que dura hasta 1970. Por su nombre, ha habido históricamente numerosas revistas falleras o vinculadas a fallas, con el mismo nombre o similar,5 que nada tienen que ver con esta. Ejemplos de publicaciones diferentes pero con el mismo nombre lo encontramos en abril de 2008 cuando aparece una nueva cabecera, escrita en español, con el subtítulo de «Revista de fiestas de la Comunidad Valenciana»

Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

4 comentaris :

  1. açò és una virguería, no haureu anat a l'arxiu de Salamanca per a portar-ho?.

    ResponElimina
  2. Está claro que la creatividad de aquellas fallas es la misma que la creatividad de la sociedad en que vivian. Por eso, es verdad, las fallas son lo que son en cada momento la sociedad. Y ahora son menos creativas socialmente, más de monumento. Aunque también hay excepciones, no hay más que buscar entre los artistas y las comisiones.

    ResponElimina
  3. La historia de las fallas está por escribir. Las que hemos vivido son las que conocemos, pero en su orígenes y durante mucho tiempo fueron un vivero de creatividad y crítica social. Algunas hay hoy que tienen todavía ese criterio y se lucen.

    ResponElimina
  4. La historia ya esta escrita el problema es que no interesa a nadie, ya que la sociedad festiva esta mas cercana a la barra del bar que a la lectura de un libro.
    Hay muchas publicaciones que analizan la historia desde distintas diciplinas como; "Marcha popular Fallera", " La Revista de ESstudis" o "CENDRA" por no reseñar las aparecidas en ciudades como Xativa Gandia o Alicante que intentar una version cultural y progresista de la fiesta, alejandose de los planteamientos rancios de una de las fiestas mas manipuladas , social y politicamente,de todos los valencinos.

    ResponElimina

Mastodon NotaLegal