Periodisme local i global amb mirada valenciana, plural i compromesa amb els drets humans.
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benaguasil, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant, Casinos, Marines, Loriguilla, Los Serranos, Paterna

Segueix-nos a Google

Les dues dretes del 29N: quan el contagi no és només de programa, sinó del parlar

✉️ Enviar per correu

anàlisi:

Dos programes, una sola manera de parlar

Les eleccions del 29N oferiran allò que la campanya amaga: dues ofertes de dreta que empastissen en el fons i, cada vegada més, també en la forma. El vocabulari de la ultradreta ha colonitzat el del PP, i l'efecte contagi ha deixat de ser una teoria per a convertir-se en un full de ruta compartida.

A poc més de deu dies dels comicis, la campanya parla molt de les entrevistes, les enquestes i els insults, i molt poc de les fulls de ruta de qui aspiren a presidir el Govern. Si s'acosta la lupa als programes del PP i de Vox apareix una evidència incòmoda per a Génova i Bambú: no és només que compartisquen l'agenda; és que ja parlen igual.

«La Reconstrucció Nacional» de Feijóo —249 propostes— i l'«Es sentido común» d'Abascal —115 mesures— repeteixen obsessions i receptes. El fenomen no és nou: els politòlegs l'anomenen efecte contagi, i consisteix que les centredretes tradicionals assumeixen part de l'agenda de la dreta radical, sobretot en immigració i seguretat, bé per a frenar el seu avanç, bé per a deixar oberta la porta a un soci de govern. El moviment, però, només va en una direcció. El programa popular multiplica per set el pes de la immigració respecte al de 2023 i incorpora mesures que Vox ja duia fa quatre anys, quan Feijóo despatxava el tema amb cinc propostes disperses entre 365 punts. Li ocorre el mateix al lèxic sobre immigració, okupació o «despesa ideològica»: el diccionari d'Abascal ha ocupat el del popular.

PP i Vox: un mateix marc, maquillatge diferent

La vella ficció de la dreta «seriosa, europea i amb sentit de l'Estat» enfront del partit «bronco i antisistema» fa aigües negre sobre blanc. Els exemples són abundosos. En impostos, el PP baixa l'IVA de la primera vivenda del 10% al 4% per a menors de 40 anys i Vox el suprimeix del tot en habitatge nou per a «famílies espanyoles»: mateixa direcció, velocitat diferent. En justícia, tots dos plantegen la reforma del CGPJ gairebé paraula per paraula —dotze vocals elegits per jutges i magistrats—, volen que el Constitucional no actuï com a segona instància del Suprem i proposen recuperar el delicte de sedició. En immigració, l'un i l'altre es comprometen a prohibir les regularitzacions massives i a expulsar estrangers condemnats per delictes: la distància és de grau, no de fons, i cap dels dos creu en una via digna per a traure de l'economia submergida qui no té papers. I en la prioritat nacional, el PP la disfressa amb llenguatge tècnic —«vincle verificable amb Espanya»— mentre Vox ho diu ras: nacionalitat espanyola com a criteri preferent en vivenda, guarderies i ajudes. Un mateix marc, maquillatge diferent.

L'empat arriba fins al codi penal i al punitiu. Desallotjaments exprés per okupació —48 hores per al PP, menys de 24 per a Vox, ambdós amb exempció d'impostos i subministraments per al propietari— i derogació de la Llei de Vivenda, perquè cap dels dos veu el problema en l'especulació ni en els fons voltor, sinó en la llei que posa límits. Tot això damunt d'un relat de catàstrofe que les estadístiques oficials no sostenen. Segons el CGPJ, les demandes civils per ocupació il·legal d'habitatge van caure un 20,1% el 2025, amb 1.845 procediments ingressats a tot Espanya, i un 22,3% el primer trimestre de 2026, amb 460 casos. A la Comunitat Valenciana, 212 procediments el 2025 i 64 entre gener i març. Les xifres van de baixa i el discurs, de pujada. Presó permanent revisable ampliada, pèrdua de la nacionalitat per als espanyols no originaris condemnats per delictes greus, prohibició del burka i del niqab, retorn de menors no acompanyats sota el parapet hipòcrita de l'«interès superior del menor». 

També en RTVE i EFE, on cap dels dos gosa posar per escrit l'amenaça dels «llançaflames» pronunciada per dirigents de Vox, però tots dos repeteixen el mantra de la «informació plural»: el PP amb termini de 100 dies, Abascal sense rellotge. I en educació, memòria i símbols: imposar el castellà en tot el territori, derogar la llei de memòria democràtica i substituir-la per una de «Concòrdia», i agreujar les penes per ofenses a Espanya. Idèntica fe en el càstig, idèntic patriotisme de polsera.

Que Vox intente moderar les formes durant la campanya per a no espantar no ha impedit que el PP incorpore bona part de la seua agenda, i açò deixa al descobert que alguns encontres no són només efecte contagi: són ideològics. Ja ho firmaren negre sobre blanc a Extremadura, Aragó, Castella i Lleó i Andalusia, on governen junts en coalició. Al capdavall, no hi ha dos programes: n'hi ha un. Qui vote PP creient que frena la ultradreta o castiga la suposada titubada de Feijóo, s'equivoca. Tot allò altre és teatre, i el teatre inclou la manera de parlar.

#29N #ProgramesPPVox #EfecteContagi

Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria