Fedea calcula que el saldo negatiu arribarà a l’1,8% del PIB, mentre l’economia creixerà un 3%
La Comunitat Valenciana tancarà 2026 amb un dèficit de l’1,8% del producte interior brut (PIB), el percentatge més elevat entre les comunitats autònomes, segons les previsions de Fedea. La projecció coincideix amb un pronòstic de creixement econòmic del 3% per al territori.
Alhora, el Consell presidit per Juanfran Pérez Llorca va renunciar a les propostes del Govern central per a aportar 3.669 milions d’euros més a l’any al sistema de finançament autonòmic i condonar 11.210 milions d’euros de deute. Hisenda ha confirmat les quantitats, i el rebuig del Consell ha sigut recollit per Levante-EMV i altres informacions publicades este novembre.
Nou autonomies podrien acabar l’any en dèficit
Les comunitats autònomes tancaran 2026 amb un dèficit conjunt del 0,4% del PIB, quatre vegades superior al 0,1% previst tant pel Govern com per l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF). Les estimacions formen part de l’últim Observatori Fiscal i Financer de les Comunitats Autònomes, elaborat per José Ignacio Conde-Ruiz, de Fedea i la Universitat Complutense de Madrid, i Manuel Díaz i Carmen Marín, de Fedea.
El pronòstic per al conjunt autonòmic iguala el dèficit registrat al tancament de 2025. Els autors adverteixen que, si els altres subsectors de les administracions públiques mantingueren les previsions de l’AIReF, que calcula un dèficit general del 2,8% amb un saldo autonòmic del 0,1%, la desviació de les comunitats elevaria el dèficit total per damunt del 3% del PIB.
Les previsions territorials mostren diferències importants: nou comunitats acabarien l’any en dèficit i huit en superàvit. Després de la Comunitat Valenciana, amb un saldo negatiu de l’1,8% del PIB que inclou l’impacte diferencial de la dana, se situa Múrcia, amb l’1,6%. També tindrien dèficit Catalunya (0,8%), el País Basc (0,7%), les Canàries i la Rioja (0,5% cadascuna), Andalusia i Aragó (0,2%) i la Comunitat de Madrid (0,1%).
Navarra encapçalaria les autonomies amb superàvit, amb un 2,3% del PIB. La seguirien Galícia (0,4%), Astúries (0,3%), Extremadura, Cantàbria, Castella i Lleó i Castella-la Manxa (0,2% cadascuna), i les Illes Balears (0,1%).
L’augment de la despesa explica la desviació prevista
Fedea ha elaborat les projeccions a partir de les dades d’execució de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE) fins a juliol de 2026. En eixe mes, les comunitats van registrar un saldo negatiu de 429 milions d’euros en comptabilitat nacional, un 0,02% del PIB. El resultat era millor que el de juliol de 2025, quan el dèficit va ser de 1.668 milions, un 0,10% del PIB.
Fins a juliol, els ingressos no financers van augmentar un 6,6%, amb 10.235 milions d’euros més, impulsats pels recursos del sistema de finançament autonòmic. Les despeses no financeres van créixer un 5,7%, és a dir, 8.996 milions, per damunt del límit de referència del 3,5% de la regla de despesa.
L’informe assenyala increments en les principals partides de consum públic: la remuneració del personal va pujar un 7,1%, els consums intermedis un 4,9% i les transferències socials en espècie un 5,3%. Els interessos també van augmentar, un 9,8%. Segons els càlculs de Fedea, si la despesa haguera seguit una evolució moderada, ajustada al límit del 3,5%, les comunitats haurien tancat 2026 amb un superàvit lleuger del 0,1% del PIB.
Per al període d’agost a desembre, l’estudi calcula que els ingressos tindran un efecte diferencial positiu de 5.457 milions d’euros, equivalent al 0,3% del PIB, respecte del mateix tram de 2025. La major part correspon a l’augment de les bestretes a compte, de 5.155 milions. Els 302 milions restants deriven de l’evolució de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i, a les Canàries, de l’impost general indirecte canari, la recaptació del qual disminuïx.
Pel costat de la despesa, la projecció calcula un efecte diferencial de 6.544 milions, un 0,4% del PIB. La xifra suma 5.832 milions per l’evolució de la despesa corrent i els interessos, descompta 118 milions per l’ajust de l’augment salarial retroactiu comptabilitzat el desembre de 2025 i incorpora 830 milions d’operacions extraordinàries identificades per l’AIReF, amb efectes sobre Andalusia, la Comunitat Valenciana, les Canàries i Extremadura.
La reconstrucció després de la dana impulsa el creixement
CaixaBank Research preveu que el PIB valencià cresca un 3% enguany, quatre dècimes per damunt de la mitjana estatal i entre els ritmes més alts de les comunitats autònomes. L’estudi relaciona l’avanç amb les inversions destinades a reconstruir i reposar el capital destruït per la dana de 2024, amb participació de fons europeus.
Per a 2027, la previsió és d’un creixement del 2,4%, també superior al 2% calculat per al conjunt d’Espanya. La moderació s’explicaria per la reducció gradual dels esforços de reconstrucció, en un context d’inflació elevada i condicions financeres més restrictives. La inversió en habitatge i infraestructures, així com el consum, serien els principals suports de l’activitat; les tensions comercials i l’augment dels costos energètics podrien afectar algunes indústries.
El mercat laboral manté una evolució favorable, amb un augment de les afiliacions del 3,1% en 2025 i del 4,6% interanual a l’octubre d’enguany. No obstant això, la taxa d’atur va arribar a l’11,8% durant el tercer trimestre, una de les més elevades.
El consum va moderar el creixement fins al 0,1% interanual fins a setembre, en comparació amb 2025. Les matriculacions de turismes, que l’any passat van créixer un 36% per la reposició dels vehicles destruïts per la dana, van descendir fins a octubre.
En la indústria, la caiguda de l’índex de producció industrial s’ha moderat, un senyal de normalització progressiva, encara que continuen afeblits els béns de consum durador i els béns d’equipament. Les exportacions evolucionen positivament, impulsades pels béns d’equipament, com ara motors i aparells elèctrics. El turisme estranger també creix molt per damunt de la mitjana.
Fonts agències i pròpies.
#deficitvalencia #finançament
Publicat per Redacció Àgora CT en Crònica Camp de Túria
