Periodisme local i global amb mirada valenciana, plural i compromesa amb els drets humans.
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benaguasil, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant, Casinos, Marines, Loriguilla, Los Serranos, Paterna

Segueix-nos a Google

Cinc anys de presó i catorze d’inhabilitació: el Suprem confirma la condemna a Rus (PP)

✉️ Enviar per correu
Rajoy y Rus, tot el poder  del PP


La investigació impulsada per Rosa Pérez Garijo, diputada d’Esquerra Unida a la Diputació de València, va portar a Anticorrupció en 2014 documentació i gravacions que donaren origen al cas Imelsa. El Suprem confirma ara les penes de presó per a Alfonso Rus, Marcos Benavent i Máximo Caturla per les contractacions irregulars en les empreses públiques Imelsa i Ciegsa.

Cinc anys de presó i catorze d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic. El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a Alfonso Rus, expresident de la Diputació de València i del PP provincial, pels delictes continuats de malversació, prevaricació i falsedat en el cas dels treballadors «zombis». Segons la informació difosa per Europa Press el 18 de novembre, que cita el tribunal, les mateixes penes es mantenen per a l’exgerent d’Imelsa Marcos Benavent i l’exconseller delegat de Ciegsa Máximo Caturla.

Darrere d’esta resolució hi ha una investigació que va començar anys abans que el cas ocupara les portades. Una part d’aquell treball la va fer Rosa Pérez Garijo des del seu escó d’Esquerra Unida a la Diputació.

Tres anys de treball abans de la denúncia

Quan Pérez Garijo va arribar a la institució provincial en 2011, Rus presidia la Diputació. Segons va explicar en una entrevista a El Huffington Post arran de l’operació Taula, va començar a revisar expedients des del primer moment. Hi trobava modificacions d’obres amb informes desfavorables dels funcionaris, projectes que qüestionava i adjudicacions que la portaven a demanar més documentació.

La investigació va continuar amb l’ajuda d’un assessor de la Diputació i d’un company que treballava a les Corts. Revisaven expedients, consultaven altres representants municipals d’Esquerra Unida i relacionaven empreses, socis i responsables polítics. Pérez Garijo, advocada de professió, va descriure aquell procés com un treball de moltes hores que sovint s’allargava fins a la nit.

En 2014 arribaren les gravacions: unes deu hores de converses que, segons va explicar en aquella entrevista, permetien connectar la documentació recopilada i obrir altres línies d’investigació.

Els àudios els havia enregistrat Marcos Benavent. Els va entregar a Pérez Garijo Mariano López, exsogre de l’exgerent, que va declarar que els havia trobats en un ordinador de la seua casa de camp de Xàtiva que també utilitzava Benavent. La diputada va presentar la denúncia a Anticorrupció en juliol de 2014 i posteriorment hi va aportar més documentació.

    

Rosa Pérez, com a Consellera del Botànic

La fiscalització davant de Rus

El treball documental es compaginava amb les intervencions als òrgans de la Diputació. En l’entrevista a El Huffington Post, Pérez Garijo relatava que denunciava les irregularitats als plens davant del mateix Rus i que aquelles intervencions provocaven enfrontaments.

També va explicar que havia presentat una querella després que, segons el seu relat, entraren a registrar-li el despatx. Recordava reunions amb crits i pressions, però sostenia que allò no la va fer abandonar la investigació. La denúncia judicial va arribar després de tres anys de fiscalització política.

Rus acumulava una llarga trajectòria de poder: alcalde de Xàtiva entre 1995 i 2015, president provincial del PP entre 2004 i 2015 i president de la Diputació entre 2007 i 2015. També havia presidit el CD Olímpic de Xàtiva.

«Mil, dos mil, tres mil…»

L’1 de maig de 2015, la Cadena SER va difondre la gravació que associaria públicament Rus amb un recompte de bitllets. L’emissora va situar la conversa en abril de 2006, dins d’un cotxe, amb Rus i Benavent comptant 12.000 euros. Segons els denunciants citats per la SER, els diners procedien de comissions per adjudicacions.

«Mil, dos mil, tres mil, quatre mil…», fins a «dotze mil» i «dos milions de peles». Eixa era la seqüència recollida en les cròniques. La gravació va marcar la imatge pública de Rus; la condemna que ara confirma el Suprem correspon a les contractacions irregulars de personal d’Imelsa i Ciegsa.

Benavent, home de confiança de Rus i gerent d’Imelsa entre 2007 i 2014, es va posar ell mateix el sobrenom que l’acompanyaria durant tot el procediment. El 26 de maig de 2015, davant dels periodistes a la Ciutat de la Justícia de València, va afirmar: «Yo era un yonqui del dinero». Va demanar perdó i va expressar la seua disposició a assumir responsabilitats i tornar allò que s’havia emportat.

La resolució dels recursos

El Suprem confirma en allò essencial la sentència de l’Audiència de València de 13 de novembre de 2023, que va condemnar dinou persones i en va absoldre sis. Rebutja íntegrament set dels nou recursos, inclosos els de Rus i Benavent.

El tribunal absol una treballadora del Gabinet de Premsa de la Conselleria i de Ciegsa, en considerar que la seua contractació no era irregular, amb la consegüent reducció de la responsabilitat civil.

Eren temps de molta corrupció i molts escandols del PP i fa quatre dies

La condemna a Rus torna a posar el focus sobre una època de la política valenciana que el periodista Sergi Castillo va retratar en Yonquis del dinero. Las diez grandes historias de la corrupción valenciana, publicat en 2016. El llibre connecta casos i protagonistes per explicar les relacions entre poder polític, interessos empresarials i diners públics, en els anys de la Copa de l’Amèrica, la Fórmula 1 i la visita del papa. El recompte de bitllets de Rus i l’autodefinició de Benavent condensaren la imatge d’aquells anys; la resolució del Suprem concreta ara les responsabilitats penals per les contractacions irregulars d’Imelsa i Ciegsa.



#AlfonsoRus #CasImelsa #RosaPérezGarijo

Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria