Periodisme local i global amb mirada valenciana, plural i compromesa amb els drets humans.
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benaguasil, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant, Casinos, Marines, Loriguilla, Los Serranos, Paterna

Segueix-nos a Google

Casinos demana al TSJCV anul·lar les autoritzacions de la planta de biometà de Llíria i paralitzar-ne les obres

✉️ Enviar per correu

L'Ajuntament ha presentat una demanda contenciosa administrativa per possibles irregularitats en la tramitació i riscos ambientals. La instal·lació continua en construcció, després de mesos de mobilitzacions veïnals, mentre la justícia ha de decidir sobre la suspensió cautelar.



L'Ajuntament de Casinos ha portat davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) les autoritzacions de la planta de biometà que es construïx al terme municipal de Llíria. El consistori, presidit per Miguel Navarré, reclama que s'anul·len les decisions administratives que han permés el projecte i que se suspenguen cautelarment les obres per a evitar possibles danys ambientals abans que es dicte sentència.

La demanda, presentada el 22 d'octubre de 2026 i anunciada públicament el dia 29, és una actuació davant la jurisdicció contenciosa administrativa. No es tracta d'una denúncia penal contra l'empresa promotora, sinó d'un procediment judicial que qüestiona la legalitat de les resolucions adoptades per la Generalitat.

El consistori pretén deixar sense efecte les decisions que van rebutjar les seues peticions de revisió d'ofici i aconseguir la nul·litat de les autoritzacions que emparen la instal·lació. Entre els actes qüestionats figuren la Declaració d'Interés Comunitari (DIC), la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) i l'Autorització Ambiental Integrada (AAI).

La petició més immediata és la suspensió cautelar de les obres. Ara correspon al TSJCV valorar si acorda eixa mesura mentre examina el fons de l'assumpte. La presentació de la demanda, per si mateixa, no paralitza la construcció.

Què qüestiona l'Ajuntament en la demanda?

Un dels arguments principals de Casinos és que la Generalitat no va consultar específicament el municipi durant la tramitació urbanística i ambiental, malgrat la proximitat de la instal·lació al seu nucli urbà.

La planta es troba en terrenys de Llíria, però a menys de tres quilòmetres del nucli de Casinos. L'Ajuntament considera que esta circumstància justificava la seua participació en els procediments administratius, especialment per les possibles repercussions sobre la població, els recursos hídrics i l'activitat agrícola.

Per a fonamentar la impugnació, el consistori ha encarregat diversos informes pericials que examinen tres aspectes del projecte.

El professor Màxim Florí Beltrán qüestiona l'estudi de dispersió atmosfèrica utilitzat en l'avaluació ambiental. Segons l'informe, les dades meteorològiques procedents de l'aeroport de Manises, situat a quasi 30 quilòmetres, no representarien adequadament les condicions del lloc on es construïx la planta. Les simulacions aportades advertixen que determinades emissions podrien arribar a Casinos en situacions meteorològiques desfavorables.

Un segon informe, elaborat pel geòleg Joan Escudet, assenyala possibles riscos per a l'aqüífer Llíria-Casinos i qüestiona que s'hagen estudiat suficientment les afeccions sobre les aigües subterrànies.

El tercer, del professor José Ramón Olarieta, analitza els sòls agrícoles i les possibles conseqüències de l'aplicació del digestat, el material resultant del tractament dels residus orgànics.

Estos estudis formen part dels arguments tècnics que l'Ajuntament utilitza per a qüestionar les autoritzacions. La seua valoració jurídica i probatòria correspondrà al tribunal.

Per què es demana paralitzar les obres abans de la sentència?

La sol·licitud de mesures cautelars respon a la preocupació municipal que la construcció avance mentre es resol el litigi i que, si finalment s'estimara la demanda, ja s'hagueren produït efectes difícils de reparar.

«No tindria cap sentit que la justícia ens done la raó quan el mal ja està fet», ha manifestat Miguel Navarré en explicar la posició municipal.

L'Ajuntament demana suspendre l'eficàcia de l'autorització ambiental i impedir que continuen les actuacions necessàries per a la implantació i posada en funcionament de la planta.

La decisió correspon als magistrats del TSJCV, que hauran de valorar els arguments de les parts i els interessos en conflicte. Una eventual suspensió cautelar tindria caràcter provisional i no significaria que el tribunal ja haguera declarat il·legals les autoritzacions.

Segons la informació publicada fins al 31 d'octubre, les obres continuaven i no constava que el TSJCV haguera acordat la paralització.

Qui va autoritzar la planta? La DIC es va aprovar durant el govern de Mazón

Per a entendre el conflicte judicial cal revisar la tramitació del projecte i identificar les administracions que van intervindre en les autoritzacions.

La sol·licitud de Declaració d'Interés Comunitari va entrar a la Generalitat el 2 de desembre de 2021, quan governava el Botànic, presidit per Ximo Puig. El procediment es va admetre a tràmit el febrer de 2022 i va continuar amb informes sectorials, documentació complementària i tràmits d'informació pública.

Durant aquella etapa, l'Ajuntament de Llíria va emetre un informe favorable al projecte el 16 de març de 2022, assumit mitjançant una resolució d'Alcaldia del dia 24.

La decisió definitiva sobre la DIC, però, es va adoptar posteriorment, amb el Partit Popular al capdavant de la Generalitat.

El 28 de febrer de 2024, la Comissió Territorial d'Urbanisme de València va aprovar per unanimitat la Declaració d'Interés Comunitari de la planta. Este òrgan depenia de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori, dirigida aleshores per Salomé Pradas Ten, durant el govern de Carlos Mazón.

L'acord, identificat amb l'expedient 2115570 LLR, va declarar d'interés comunitari l'activitat en les parcel·les 126 i 213 del polígon 51 de Llíria, en sòl no urbanitzable comú, i va establir diverses condicions per a la seua implantació.

Posteriorment, el 19 de juliol de 2024, es va formular la Declaració d'Impacte Ambiental, quan la Conselleria de Medi Ambient ja estava dirigida per Vicente Martínez Mus. L'Autorització Ambiental Integrada també es va resoldre durant 2024.

Per tant, encara que la tramitació es va iniciar durant el govern del Botànic i Llíria havia informat favorablement del projecte en 2022, les autoritzacions autonòmiques decisives es van concedir durant el govern de Mazón. Són precisament estes decisions administratives les que ara estan qüestionades judicialment.

Un conflicte precedit per recursos i mobilitzacions veïnals

La demanda d'octubre no és la primera actuació de Casinos contra el projecte.

El consistori ja havia sol·licitat a la Generalitat la revisió d'ofici de les autoritzacions. La Direcció General d'Urbanisme va inadmetre les peticions el 28 de gener de 2026 i, posteriorment, es va desestimar el recurs d'alçada municipal.

El març de 2026, Casinos va continuar impugnant la tramitació administrativa i, al juny, ja s'havia fet pública la seua iniciativa de recórrer davant el TSJCV. La demanda presentada a l'octubre forma part d'esta via judicial, encara que no s'ha pogut comprovar la relació processal exacta entre totes les actuacions anunciades.

Paral·lelament, l'oposició veïnal s'ha manifestat de manera continuada als carrers.

El 8 de novembre de 2025 es va celebrar una primera gran manifestació a Llíria. El 17 de gener de 2026, una nova convocatòria va reunir més de 2.000 persones, segons les xifres difoses pels organitzadors, i el 21 de febrer les protestes van arribar a València, juntament amb plataformes d'altres municipis afectats per projectes semblants.

Les mobilitzacions han continuat amb manifestacions, concentracions i cassolades, especialment a la plaça de Partidors de Llíria. Hi han participat residents de Llíria, Casinos, Domenyo i diverses urbanitzacions pròximes.

L'Associació Ciutadana Camp de Túria i Serrania també ha impulsat una campanya de recollida de signatures que, segons les dades comunicades pels seus representants, ha superat les 14.000 adhesions.

El moviment veïnal qüestiona especialment la dimensió del projecte, la procedència dels residus, el trànsit de vehicles pesants i els possibles efectes sobre les aigües, l'aire i la qualitat de vida.

Les mobilitzacions han mantingut el conflicte en l'agenda pública, però no han impedit l'inici de les obres, que van començar el febrer de 2026.

La promotora defensa les autoritzacions i manté el calendari

The Green Vector, societat impulsada per Enagás Renovable i Genia Bioenergy, sosté que la planta disposa de les autoritzacions necessàries i que la tramitació administrativa va incloure els estudis ambientals i els informes dels organismes competents.

L'empresa afirma que la instal·lació incorporarà sistemes de control d'olors, depòsits estancs, tractament de l'aire i mesures de protecció dels sòls i de les aigües.

També defensa que la Generalitat ja va examinar les peticions de revisió de Casinos i no va apreciar motius per a declarar la nul·litat de les autoritzacions. Respecte a la falta de consulta municipal, manté que no era exigible una audiència específica perquè les parcel·les no confronten amb el terme de Casinos.

La promotora situa la capacitat prevista de tractament en 162.800 tones anuals de residus orgànics no perillosos, amb una inversió aproximada de 30 milions d'euros.

A finals d'octubre, l'empresa mantenia la previsió d'iniciar l'activitat durant el primer trimestre de 2028 i assegurava que els treballs avançaven d'acord amb el calendari.

El futur immediat de les obres, en mans del TSJCV

El conflicte de la planta de biometà de Llíria entra ara en una fase en què les decisions judicials seran determinants.

Després de mesos de protestes veïnals, peticions de revisió administrativa i recursos municipals, l'Ajuntament de Casinos ha traslladat al TSJCV la seua reclamació perquè revise la legalitat de les autoritzacions.

El primer pronunciament especialment rellevant serà el de les mesures cautelars: determinarà si les obres poden continuar durant el procediment o si han de suspendre's provisionalment. La resolució definitiva sobre la validesa de les autoritzacions arribarà amb la decisió judicial sobre el fons del litigi.

Mentrestant, la promotora manté la construcció i els col·lectius veïnals continuen reclamant la paralització del projecte. La mobilització social i les iniciatives municipals han desembocat en un conflicte judicial del qual encara no es coneix el resultat.

#Casinos #Llíria #Biometà

Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria