Amb l'inici de la tardor, la tornada a les aules i el retorn al treball presencial, és habitual observar un repunt en les consultes per símptomes catarrals i gripals. A finals de setembre, els sistemes de vigilància epidemiològica van registrar que les infeccions respiratòries agudes (IRA) van superar el límit que marca l'inici de la circulació d'estos virus. Lluny d'alarmar-nos, convé saber que este increment se situa dins de la normalitat estacional que acompanya cada any el reinici de l'activitat social i laboral en espais tancats.
No estem davant d'una onada prematura impulsada per un únic patogen ni davant d'un augment anòmal en la gravetat dels quadres clínics. Per contra, l'escenari actual es caracteritza per la cocirculació de múltiples virus respiratoris. Entre ells destaquen els rinovirus, adenovirus, virus parainfluenza i coronavirus estacionals habituals, acompanyats per una presència incipient del virus de la grip i del SARS-CoV-2.
Esta amalgama viral explica l'augment generalitzat de simptomatologia lleu sense que supose una pressió assistencial desmesurada en els servicis d'urgències ni hospitalització.
Un virus més social que estacional
Un dels principals dubtes de la població radica en el comportament del SARS-CoV-2 en comparació amb altres virus. Mentre que el virus de la grip sol concentrar el seu major impacte a l'inici de l'hivern i el virus respiratori sincicial (VRS) mostra pics a finals de la tardor, el causant de la covid-19 encara no ha consolidat un patró estacional estricte ni predictible, i es comporta més com un virus social que estacional. La seua dinàmica continua manifestant-se de forma ondulant amb repunts en diferents èpoques de l'any.
Esta conducta irregular té molt a veure amb l'evolució continuada del virus, del qual constantment apareixen subvariants amb capacitat per a sortejar de manera parcial la resposta immunitària prèvia.
A més, el decaïment progressiu dels anticossos protectors en la població amb el pas dels mesos després de les últimes infeccions o dosis de vacunació conduïx a una pèrdua d'immunitat. I això facilita que el virus es transmeta i puga causar noves onades epidèmiques.
D'altra banda, cada tardor, la tornada al col·legi i al treball presencial dona lloc a canvis en els patrons d'interacció i afavorix la concentració de persones en interiors. I això facilita la transmissió, independentment de la temperatura exterior.
Més casos en menors d'un any
El nombre de nous casos esta tardor és més elevat en els menors d'un any. Es deu al fet que, després d'un any de circulació molt baixa del SARS-CoV-2, el grup de lactants nascuts recentment manca de memòria immunitària prèvia.
En contrast, la població adulta sana compta amb un sòlid bagatge immunològic adquirit mitjançant vacunacions i múltiples infeccions prèvies. Per això, les infeccions en estos casos solen manifestar-se com a quadres lleus i autolimitats que es resolen espontàniament sense requerir intervencions complexes ni hospitalització.
El que sí que ens fa vulnerables –i prou– és la immunosenescència, és a dir, la disminució de la resposta defensiva amb l'edat, que incrementa el risc d'infecció i de patir complicacions greus i ingressos hospitalaris. Per això, el focus de l'atenció sanitària i preventiva deu centrar-se prioritàriament en les persones majors, immunodeprimides o amb patologies cròniques subjacents.
El risc d'una nova pandèmia és baix
Si bé no hi ha dubtes que el SARS-CoV-2 continuarà circulant, el risc d'una nova pandèmia o d'una gran onada epidèmica és molt baix. Les mutacions són cada vegada menors i es donen en el context d'un virus cada vegada més adaptat a l'ésser humà. A més, la immunitat poblacional és elevada. I disposem de vacunes per a protegir la població més vulnerable.
Amb tot i amb això, si pretenem limitar l'impacte dels virus respiratoris, necessitem comptar amb ferramentes analítiques rigoroses. El Sistema de Vigilància d'Infeccions Respiratòries Agudes (SiVIRA) exercix un paper imprescindible en esta comesa.
A través de mostres representatives de la població atesa en atenció primària i hospitals, SiVIRA no sols mesura l'evolució del nombre brut de casos, sinó que oferix una radiografia precisa sobre la gravetat real de les infeccions i la caracterització dels virus circulants, la qual cosa permet adaptar les mesures preventives a cada situació.
Així mateix, l'experiència acumulada posa de manifest la necessitat urgent de culminar la institucionalització de les estructures de salut pública. Disposar d'una Agència Estatal de Salut Pública permetrà articular respostes ràpides, unificades i sòlidament fonamentades en l'evidència científica davant els reptes epidemiològics presents i futurs.
Susana Monge Corella, Científica Titular. Grup d'epidemiologia i vigilància de virus respiratoris. Centre Nacional d'Epidemiologia., Instituto de Salud Carlos III; Ángela Domínguez García, Catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública, Departament de Medicina, CIBER Epidemiologia i Salut Pública, Universitat de Barcelona; Maria João Forjaz, Investigadora en salut pública, Instituto de Salud Carlos III i Óscar Zurriaga, Professor Titular. Dpt. de Medicina Preventiva i Salut Pública (UV). Investigador emèrit - Unitat Mixta d'Investigació Malalties Rares FISABIO-UVEG. CIBER Epidemiologia i Salut Pública, Universitat de València
Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija l'original.