 |
| El 9 d'octubre de 2026, Navi Pillay (en el centre) posa al costat de l'expresidenta del Tribunal Penal Internacional (TPI), Silvia Fernández de Gurmendi, i al director de l'Acadèmia Internacional dels Principis de Nuremberg, Christoph Safferling, en el Palau de Justícia de Nuremberg, lloc on es van celebrar, entre 1945 i 1946, els judicis de Nuremberg, i on assistia a la conferència “Fòrum de Nuremberg 2026” quan es va assabentar que havia sigut guardonada amb el Premi Nobel de la Pau. Frank Boxler/AFP |
El 9 d’octubre de 2026, a Oslo, el Comité Noruec del Nobel va atorgar el Premi Nobel de la Pau a Navanethem «Navi» Pillay, jurista sud-africana de 85 anys, pel seu compromís amb la pau i el dret internacional. El president del comité, Jørgen Watne Frydnes, ha elogiat una trajectòria dedicada a fer que els estats i els seus dirigents rendisquen comptes dels seus actes, així com a retornar l’esperança a les víctimes de la violència i els conflictes.
El comité destaca, en particular, la contribució de la guardonada a la consolidació d’un orde jurídic internacional capaç de jutjar els crims de guerra, els crims contra la humanitat i el genocidi.
Este guardó va molt més enllà del reconeixement d’una carrera individual. Planteja una qüestió central de la ciència política: com es pot construir la pau quan les relacions de força militars, els interessos nacionals i els càlculs de les grans potències tendixen a prevaldre sobre les normes comunes?
En guardonar Navi Pillay, el comité recorda que la pau no es reduïx ni a un cessament momentani dels combats ni a la firma d’acords entre dirigents. Implica també justícia, el reconeixement de les víctimes i l’existència de mecanismes que permeten sancionar els responsables dels crims. El Comité del Nobel destaca així els principis del dret internacional defensats per l’ONU, que, d’altra banda, no ha tardat a celebrar la concessió del premi a una de les seues antigues responsables.
Una jurista nascuda sota l’apartheid
Nascuda el 23 de setembre de 1941 a Durban, en el si d’una família sud-africana d’origen tàmil indi, Navi Pillay va créixer sota el règim de l’apartheid, institucionalitzat a partir de 1948. En aquella època, la segregació racial regulava l’accés a la vivenda, l’educació, l’ocupació i la representació política. Procedent d’una comunitat sotmesa a múltiples discriminacions, va aconseguir estudiar Dret i convertir-se en advocada.
En 1967, va obrir el primer despatx d’advocats dirigit per una dona a la província de Natal. En l’exercici de la professió, va defendre opositors a l’apartheid, en un context en què els activistes polítics, les organitzacions de resistència i els seus simpatitzants estaven exposats a la repressió. Es va comprometre tant amb l’accés de les dones a les professions jurídiques dominades pels hòmens com amb la defensa dels drets davant d’un estat racista i segregacionista.
La transició democràtica sud-africana, iniciada a principis de la dècada de 1990 i consagrada per les eleccions multiracials de 1994, obri una nova etapa. En 1995, es convertix en la primera dona de color que forma part del Tribunal Superior de Sud-àfrica. I el maig de 1995 va passar a ser jutgessa del Tribunal Penal Internacional per a Ruanda (TPIR), creat pel Consell de Seguretat de l’ONU el novembre de 1994, després del genocidi dels tutsis, que va causar unes 800 000 víctimes mortals. A través de la jurisprudència que va establir, va contribuir a fer que es reconeguera la violació en temps de guerra com un possible instrument de destrucció col·lectiva.
Posteriorment, Pillay va presidir el TPIR de 1999 a 2003. Es va incorporar al Tribunal Penal Internacional (TPI) de la Haia en 2003, abans de ser nomenada alta comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans en 2008. Va ocupar este càrrec fins a 2014. Durant el seu mandat va defendre la universalitat dels drets humans, fins i tot quan protegir-los implicava qüestionar governs poderosos.
La seua trajectòria conferix així una coherència especial al guardó de 2026: des de la lluita contra l’apartheid fins als tribunals internacionals, la justícia es presenta, amb este premi, com una condició per a una pau duradora, d’acord amb els principis de l’ONU.
Un procediment independent, no un concurs de popularitat
Concedit des de 1901, el Premi Nobel de la Pau respon a una lògica particular. En el seu testament de 1895, Alfred Nobel va confiar la designació de la persona guardonada a un comité de cinc persones elegides pel Parlament noruec, el Storting. Este Comité Noruec del Nobel és independent de les institucions sueques encarregades dels altres premis Nobel.
El procés de selecció es prolonga durant diversos mesos i les candidatures s’han de presentar abans del 31 de gener. Només determinades categories de persones estan facultades per a proposar noms: parlamentaris i ministres, caps d’estat, acadèmics que complisquen els criteris i antics guardonats o membres del comité, entre altres. No és possible presentar-se com a candidat per iniciativa pròpia.
En 2026, el comité va registrar 287 candidatures: 208 persones i 79 organitzacions. La tendència recent, i lloable, és, de fet, atorgar el premi a organitzacions en lloc de fer-ho a una sola persona, amb la finalitat de valorar el compromís col·lectiu. Així, recentment, el premi es va concedir en 2017 a la Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears (coneguda per les seues sigles en anglés, ICAN); en 2020, al Programa Mundial d’Aliments (PMA); i en 2022, a dos ONG (una ucraïnesa i una altra russa), així com al líder empresonat d’una tercera ONG, belarussa.
Després de comprovar-ne la validesa, les propostes són examinades pels cinc membres del comité, que elaboren una llista de finalistes. Es pot recórrer a experts noruecs i internacionals per a aclarir els expedients. Les deliberacions continuen fins a la decisió final, que sol prendre’s entre finals d’estiu i principis de tardor. Es busca el consens, però n’hi ha prou amb una majoria simple. Els noms dels candidats i els documents relatius a les deliberacions es mantenen confidencials durant cinquanta anys.
Pillay i l’informe sobre el genocidi a Gaza: un compromís amb implicacions geopolítiques immediates
La història del Premi Nobel de la Pau demostra que les seues eleccions no estan exemptes de polèmica. La concessió del premi a Henry Kissinger en 1973 va provocar dures crítiques. També hi va haver polèmiques al voltant de les eleccions de Barack Obama en 2009, de la Unió Europea en 2012, del primer ministre etíop Abyi Ahmed en 2019 o, fins i tot, de la veneçolana Corina Machado l’any passat, una opositora d’extrema dreta i ultraliberal (que va dedicar el seu premi a Donald Trump).
La designació de Navi Pillay, per la seua banda, farà grinyolar les dents als més reaccionaris. Donald Trump, enemic des de fa temps de les institucions de la justícia internacional, havia convertit l’obtenció del Premi Nobel de la Pau en un objectiu polític declarat, i encara el 7 d’octubre de 2026 es vantava d’haver «posat fi a huit guerres». Però, en multiplicar les vulneracions dels drets fonamentals als Estats Units, alhora que defenia en l’àmbit internacional una política de poder unilateral contrària al dret internacional –tant pel que fa a Veneçuela com a l’Iran–, no podia aspirar raonablement al Premi Nobel de la Pau.
La concessió del premi ja ha provocat una reacció vehement del Govern de Benyamin Netanyahu. De fet, des de 2021 fins al novembre de 2025, Navi Pillay va presidir la Comissió Internacional Independent d’Investigació de les Nacions Unides sobre el Territori Palestí Ocupat, que va publicar el setembre de 2025 un informe (rebutjat immediatament per Tel-Aviv, però també per Washington) en què es concloïa que s’havia comés un genocidi a Gaza i que alguns alts càrrecs israelians n’eren responsables.
En qualsevol cas, el Premi Nobel atorgat a qui va ser, durant quatre anys, presidenta d’esta comissió (dirigida ara pel jurista indi Srinivasan Muralidhar) dona més visibilitat a la tasca d’establir els fets i de protegir la població civil de Gaza. El seu objectiu és recordar que el dret internacional humanitari i la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi no es poden aplicar de manera selectiva en funció de la identitat dels presumptes autors o de les seues aliances estratègiques.
Un senyal per a les grans potències i les institucions multilaterals
L’elecció de Navi Pillay s’emmarca en un context de crisi de l’orde internacional. La seua trajectòria ens recorda que les institucions jurídiques internacionals, i en particular les de l’ONU, constituïxen espais en què les víctimes poden fer valdre els seus drets, on es registren els fets i on els dirigents es poden veure obligats a complir obligacions que van més enllà dels seus interessos immediats.
Cal destacar també que este guardó –el quart per a Sud-àfrica després d’Albert John Luthuli (1960), Desmond Tutu (1984) i el «duo» format per Nelson Mandela i Frederik De Klerk (1993)– és el 21é atorgat a una dona, d’un total de 113 persones guardonades, la qual cosa representa menys d’una quinta part.
En guardonar una jurista que ha dedicat la vida a la lluita contra l’apartheid, al judici de crims internacionals i a la defensa dels drets humans, en un món en què líders sovint autoritaris i unilateralistes s’atribuïxen de bon grat el mèrit dels acords assolits per la força, el Comité Nobel recorda que la pau també es mesura per la capacitat col·lectiva de les societats per a fer respectar unes normes comunes i democràtiques, conformes al dret internacional. Encara que este concepte i les seues interpretacions continuen sent de vegades controvertits, com demostren algunes de les primeres reaccions a l’anunci de la identitat de la guardonada…
Chloé Maurel, SIRICE (Université Paris 1/Paris IV), Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne
Este article es va publicar originalment en The Conversation. Llig l’original.
*Ho pots llegir perqué cronicacampdeturia.org és Creative Commons
|
| El 9 d'octubre de 2026, Navi Pillay (en el centre) posa al costat de l'expresidenta del Tribunal Penal Internacional (TPI), Silvia Fernández de Gurmendi, i al director de l'Acadèmia Internacional dels Principis de Nuremberg, Christoph Safferling, en el Palau de Justícia de Nuremberg, lloc on es van celebrar, entre 1945 i 1946, els judicis de Nuremberg, i on assistia a la conferència “Fòrum de Nuremberg 2026” quan es va assabentar que havia sigut guardonada amb el Premi Nobel de la Pau. Frank Boxler/AFP |