El diputat d'Esquerra Unida, que havia guanyat les primàries per València juntament amb Lara Manyes, va decidir apartar-se de la candidatura per facilitar l'acord. La seua decisió contrasta amb les tensions viscudes en altres organitzacions pel repartiment dels primers llocs, una disputa que va complicar les negociacions fins a les últimes hores.

Les negociacions del Front Valencià han deixat una fotografia d'unitat entre Compromís, Podem, Esquerra Unida i Esquerra Republicana del País Valencià. Però darrere de l'acord hi ha decisions personals que expliquen com es va arribar a un pacte que, durant les últimes hores, va estar a punt de fracassar.

Una d'eixes decisions és la de Nahuel González, diputat d'Esquerra Unida durant els últims quatre anys, que havia guanyat les primàries de la seua formació per València juntament amb Lara Manyes. Els dos disposaven, per tant, del suport de la militància per a representar el partit en les eleccions generals.

Tanmateix, les condicions negociades amb Compromís només reservaven a Esquerra Unida el tercer lloc de la candidatura per València. Amb Àgueda Micó de número u i Alberto Ibáñez de número dos, l'obligació legal de les llistes cremallera exigia que la tercera posició fora ocupada per una dona.

Lara Manyes ocuparà eixe lloc, amb la mateixa legitimitat democràtica que li atorguen les primàries que havia guanyat juntament amb González. El conflicte no estava entre els dos candidats d'Esquerra Unida, sinó en les limitacions del repartiment acordat amb les altres formacions.

Nahuel González va decidir apartar-se voluntàriament i facilitar que el seu partit s'incorporara a la coalició. Ho va fer després de quatre anys d'activitat parlamentària i sense que la renúncia li garantira una altra posició en la candidatura.

Un contrast en la negociació

La decisió de González contrasta obertament amb les tensions que, pràcticament al mateix temps, protagonitzaven altres organitzacions cridades a encapçalar el Front Valencià. Mentre formacions com Compromís han dedicat temps i esforços a barallar-se precisament pels primers llocs de la llista —una disputa interna que va arribar a complicar i posar en risc l'acord general—, Esquerra Unida oferia una lliçó ben diferent.

Amb este gest, EUPV ha donat un exemple pràctic de per a què són eixes ferramentes humanes: per a estar sempre a disposició del col·lectiu i facilitar els consensos. No es tracta de qüestionar el dret de cap partit a defensar els seus candidats, sinó d'observar les conseqüències de dos formes d'entendre la política en una negociació que exigia concessions.

El segon Consell Polític Nacional

Esquerra Unida també havia viscut el seu propi conflicte intern. El primer Consell Polític Nacional va rebutjar l'acord amb més del 75% dels vots, en considerar insuficients les condicions oferides per Compromís.

Les converses van continuar durant les hores següents. La proposta es va modificar i un segon Consell Polític Nacional va aprovar finalment la incorporació al Front Valencià amb un 66% de suport.

La retirada de González va contribuir a facilitar aquell canvi. No va ser l'únic factor: també hi van influir les noves condicions negociades i la voluntat política de l'organització d'arribar a un acord.

Però va permetre superar una qüestió concreta de la candidatura sense enfrontar els dos candidats que havien rebut el suport de les primàries d'Esquerra Unida.

El valor polític de la renúncia

Sovint, qui vota concep els seus representants institucionals com a simples ferramentes, instruments escollits per a executar un programa o defensar unes idees. No obstant això, la manera de fer i de sentir d'eixes persones importa. La seua implicació i empatia és el que empenta els projectes i fa que els votants se senten representats de veritat. Per això, la pèrdua d'una d'estes «ferramentes» resulta tan dura per a qui l'ha triada a través d'unes primàries: deixa la sensació amarga que la seua elecció no ha sigut tinguda en compte.

Però és ací on cal reconéixer la importància de qui sap estar al seu lloc, fins i tot quan això implica apartar-se'n. La història de l'esquerra també es construïx amb renúncies personals per a fer viable allò que és col·lectiu.

D'altra banda, la imposició —encara hui poc compresa— que el primer lloc de la llista per Alacant no fóra finalment per a Esquerra Unida, tal com s'havia plantejat des del principi, evidencia una altra dinàmica d'estos processos: a vegades, les negociacions semblen orientades no tant a aconseguir la unitat, sinó a imposar la unicitat. Tot i este escenari, Esquerra Unida ha demostrat organització, disciplina i principis polítics en acceptar també eixa condició. La formació ha posat per davant l'objectiu fonamental: garantir la viabilitat d'una candidatura unitària que puga fer front a l'amenaça de retrocés que representen el PP i Vox.

En este context, la decisió de Nahuel González adquirix eixa dimensió personal i de lleialtat al projecte. No ha renunciat a encapçalar la candidatura per a conservar una altra posició. Ha acceptat no formar-ne part, malgrat haver guanyat les primàries juntament amb Lara Manyes i disposar d'una trajectòria parlamentària que li permetia defensar la continuïtat.

La unitat de l'esquerra valenciana és resultat de moltes decisions col·lectives i concessions entre organitzacions. La retirada de González no explica per si sola el pacte, però ajuda a entendre com es va fer possible.

Quan es conte la història del Front Valencià, caldrà recordar els qui encapçalaran les candidatures, però també els qui, com Nahuel González, van decidir apartar-se per facilitar l'acord.

#FrontValencià #NahuelGonzález #EsquerraUnida

JC:    Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria