La veïna de Madrid, de 87 anys, va defensar sa casa i va animar les mobilitzacions pel dret a l’habitatge fins i tot des de l’hospital. Havia aconseguit un acord per a tornar, però va morir abans de poder fer-ho.
Maricarmen Abascal ha mort este dimecres, 7 d’octubre, a l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid, segons ha comunicat el Sindicat de Llogateres i Llogaters. El 23 de setembre havia sigut desnonada del pis del districte de Retiro on havia viscut durant set dècades. La resistència davant del desallotjament i les seues crides a organitzar-se la van convertir en un referent de les mobilitzacions pel dret a l’habitatge.
«Lluitaré fins al final», repetia en les entrevistes. Va mantindre eixa determinació durant els anys de conflicte amb la propietat i també després d’haver perdut sa casa. Des de l’hospital continuava demanant a les persones que protestaven al carrer que defensaren els seus drets i que no abandonaren la lluita.
Segons les informacions publicades sobre el cas, percebia una pensió de 1.400 euros i pagava puntualment el lloguer de renda antiga i els subministraments, que sumaven uns 500 euros mensuals. Després d’un llarg procediment judicial i de tres intents anteriors de desallotjament, el quart es va executar el 23 de setembre. Va eixir de l’habitatge en una llitera, entre els crits de suport de les persones concentrades al carrer.
De la defensa de sa casa a les mobilitzacions per l’habitatge
El desnonament va desencadenar protestes i va donar impuls a les mobilitzacions per l’habitatge, amb l’acampada de la Puerta del Sol com un dels espais on van continuar. Maricarmen s’hi adreçava des de l’hospital: demanava valor als manifestants, els animava a continuar i els deia que es cuidaren.
Abans del desallotjament havia acudit a una manifestació en cadira de rodes. En una entrevista explicava les dificultats que tenia per a mantindre’s dreta, però insistia en la necessitat d’eixir a protestar. La seua presència i les seues paraules van ajudar a reunir persones de diferents generacions al voltant del cas.
El lema «Tots som Maricarmen» va passar als cartells i a les camisetes. Ella demanava que aquella solidaritat es mantinguera: volia que la defensa de sa casa servira també per a donar força a altres persones amenaçades de desnonament.
Va aconseguir un acord per a tornar
La negociació amb Urbagestión, amb participació del sindicat i mediació de l’Empresa Municipal de l’Habitatge i Sòl de Madrid, va permetre acordar el retorn. Maricarmen va acceptar un nou contracte de huit anys, amb una renda que no superaria el 30% dels seus ingressos nets. Havia de tornar quan rebera l’alta hospitalària.
La mort li ha impedit fer-ho. En el comunicat difós este dimecres, la família, l’advocada i el sindicat lamenten que la solució arribara massa tard. També es comprometen a continuar defensant el dret a l’habitatge amb la força que ella els havia transmés.
Maricarmen els havia deixat una petició concreta: «Lluiteu, continueu lluitant pel que és vostre».
#DretALHabitatge #MaricarmenAbascal #StopDesnonaments
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria
