Quasi 1,7 milions de persones estan en esta situació. Les dificultats també poden estar darrere de la porta del costat.
Pots saludar una persona cada matí sense saber si pot encendre la calefacció. Coincidir amb una família a l’escala i desconéixer si arriba als rebuts. Compartir una conversa a la porta de l’escola sense imaginar les dificultats econòmiques que hi ha a l’altra banda. Les dades de pobresa parlen també d’eixes vides que tenim a prop, encara que no en coneguem les circumstàncies.
En 2025, el 30,7% de la població de la Comunitat Valenciana estava en risc de pobresa o exclusió social, segons el XVI Informe «El Estado de la Pobreza 2026» d’EAPN, difós el 15 d’octubre i recollit per Europa Press. La mitjana estatal era del 25,7%.
La diferència és de cinc punts percentuals: si traslladem les proporcions a dos grups de cent persones, estaríem parlant d’unes 31 en el cas valencià i d’unes 26 en el conjunt estatal. La Comunitat presenta la cinquena taxa més elevada entre les autonomies.
En persones, són quasi 1,7 milions, al voltant de 100.000 més que l’any anterior. La taxa passa del 29,9% al 30,7%: puja 0,8 punts percentuals.
Què significa estar en risc de pobresa o exclusió?
L’indicador que agrupa estes situacions es diu AROPE. Inclou les persones que es troben almenys en una de tres circumstàncies: ingressos per davall del llindar de pobresa, privació material i social severa o una intensitat d’ocupació molt baixa en la llar.
No són tres grups separats que es puguen sumar. Una mateixa persona pot patir més d’una d’estes dificultats i es compta una sola vegada en el total.
Per això, el 30,7% no significa que totes les persones afectades tinguen les mateixes mancances. L’indicador reunix situacions diferents i permet observar quina part de la població està exposada a alguna d’estes formes de vulnerabilitat.
La pobresa d’ingressos arriba al 26%, davant del 19,5% estatal
Si ens fixem específicament en els ingressos, la taxa valenciana és del 26%, enfront del 19,5% estatal. Ací la distància és encara més gran: 6,5 punts percentuals.
Més d’1,4 milions de persones viuen per davall del llindar de pobresa. Són unes 93.000 més que l’any anterior, quan la taxa era del 24,8%. La Comunitat registra el quart percentatge més alt entre les autonomies.
El llindar utilitzat és de 12.220 euros anuals per unitat de consum, uns 1.018 euros mensuals si es repartixen en dotze mesos.
La unitat de consum permet comparar llars de composició diferent, tenint en compte que compartir habitatge també implica compartir despeses. Per a una persona que viu sola, el llindar correspon als seus ingressos; en una família, es ponderen els membres de la llar. No significa que qualsevol família amb ingressos totals superiors a 1.018 euros mensuals quede fora de la pobresa.
Este indicador mesura la insuficiència d’ingressos respecte del llindar establit. No descriu, per si mateix, totes les condicions de vida de cada casa.
La pobresa més intensa afecta quasi dotze de cada cent persones
La pobresa severa arriba a l’11,8%, davant del 8% estatal. La Comunitat Valenciana presenta la taxa més elevada entre les autonomies i acumula tres anys consecutius d’increment.
En este cas, el llindar és més baix: 679 euros mensuals per unitat de consum, equivalent al 40% de la mediana de renda estatal. La mediana és el valor que deixa la meitat de la població per damunt i l’altra meitat per davall.
Les persones en pobresa severa ja formen part del grup en risc de pobresa monetària. No són un altre 11,8% que s’haja d’afegir al 26%.
L’habitatge i la infància acosten les xifres a la vida quotidiana
Entre les persones que viuen de lloguer a preu de mercat, el risc de pobresa o exclusió arriba al 55,9%: més de la meitat d’este grup. El percentatge mostra una vulnerabilitat especialment elevada, encara que no permet calcular quina part de l’empitjorament general és causada pel cost del lloguer.
Entre els menors d’edat, la taxa és del 39,3%, pràcticament quatre de cada deu. Supera en 8,6 punts la del conjunt de la població valenciana.
També afecta el 31,9% de les dones, el 36,4% de les persones amb discapacitat i el 61,1% de les persones en desocupació. Cada percentatge es referix al seu propi grup; tampoc es poden sumar.
No sabem, amb estes dades, què passa en una família concreta del nostre carrer. Sí que sabem que la vulnerabilitat té una presència extensa entre persones amb qui podem compartir barri, escola o transport.
Algunes dificultats disminuïxen, però continuen dins de moltes cases
L’informe també mostra millores. La privació material i social severa baixa del 9,1% al 6,9%, una reducció de 2,2 punts. Afecta unes 375.000 persones, aproximadament 111.000 menys que un any abans, i queda per davall del 8,1% estatal.
Este indicador observa mancances concretes en les condicions de vida. Diverses d’estes dificultats es reduïxen, però mantenen una presència considerable:
- El 14,6% no pot mantindre l’habitatge a una temperatura adequada a l’hivern.
- L’11,4% registra retards en pagaments relacionats amb l’habitatge principal o amb compres a terminis.
- L’11,8% no pot permetre’s participar regularment en activitats d’oci.
- El 33,9% no pot pagar-se una setmana de vacances fora de casa a l’any.
Patir una d’estes mancances no equival, per si sol, a estar classificat en privació material i social severa. Però cadascuna explica una limitació concreta: passar fred a casa, ajornar pagaments o quedar-se fora d’activitats per falta de diners.
La baixa intensitat d’ocupació en la llar també millora: passa del 8,8% al 7,9%. Mesura les persones de fins a 64 anys que viuen en llars on els membres en edat de treballar ho fan per davall del 20% del seu potencial conjunt.
Per tant, no tot empitjora alhora. El deteriorament es concentra en la pobresa d’ingressos, mentre disminuïxen altres formes de privació.
Canviar el llindar no posa més diners a casa
La renda mitjana anual per persona és de 14.017 euros a la Comunitat Valenciana, davant dels 15.620 euros estatals: una diferència de 1.603 euros anuals. És una mitjana, no la quantitat que cobra cada persona ni un salari.
L’informe també calcula què passa si s’utilitza un llindar de pobresa autonòmic. Amb eixe criteri, el límit baixa de 12.220 a 11.163 euros anuals per unitat de consum, i la taxa de pobresa monetària passa del 26% al 20,2%.
La reducció és estadística. Una persona amb ingressos entre els dos llindars deixa de figurar en situació de pobresa amb el criteri autonòmic, encara que continue amb els mateixos diners, el mateix lloguer i les mateixes factures.
Les xifres ajuden a entendre la dimensió del problema. Per a saber com el viu algú que tenim prop, cal escoltar-lo. Sense donar per fet que coneixem la seua situació, però també sense suposar que, perquè no ens l’ha contada, no existeix.
#Pobresa #ComunitatValenciana #Dignitat
Font: el XVI Informe «El Estado de la Pobreza 2026» d’EAPN.
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria
 |