Dos anys després de la catàstrofe, la jutgessa de Catarroja qüestiona la falta de vigilància dels barrancs, la utilització dels recursos d'emergència i les decisions adoptades pels responsables autonòmics. La instrucció judicial, que continuarà almenys fins a abril de 2027, manté sota examen l'actuació de la Generalitat durant les hores decisives del 29 d'octubre de 2024.
València, 30 d'octubre de 2026. La investigació judicial de la dana continua posant el focus en la gestió de l'emergència per part del Govern de la Generalitat Valenciana i dels seus principals responsables en matèria de protecció civil. Dos anys després de les inundacions, la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra continua reunint proves sobre les decisions adoptades aquell 29 d'octubre, la informació de què disposaven les autoritats i les possibles omissions que van precedir la catàstrofe.
L'última interlocutòria, feta pública coincidint amb el segon aniversari de la dana, torna a qüestionar el funcionament dels dispositius autonòmics d'emergència. La magistrada considera que la situació meteorològica i hidrològica exigia una vigilància constant dels barrancs i que este seguiment s'hauria d'haver efectuat amb tots els recursos humans disponibles, fins i tot des del dia anterior.
La resolució reforça una de les principals línies de la investigació: determinar per què, malgrat els avisos meteorològics, les alertes hidrològiques i les informacions sobre desbordaments, no es van adoptar amb més antelació determinades mesures de control i protecció de la població.
La jutgessa qüestiona la vigilància dels barrancs
La nova resolució judicial ordena al Consorci Provincial de Bombers de València que entregue, en un termini de cinc dies, els registres operatius, comunicacions, informes, mesuraments i incidències relacionats amb les unitats de bombers forestals encarregades de controlar els nivells de l'aigua.
La instructora considera que el Pla Especial davant del Risc d'Inundacions atribuïa al Centre de Coordinació d'Emergències funcions de seguiment dels barrancs i que, davant la gravetat de les circumstàncies, s'hauria d'haver mobilitzat el major nombre possible d'efectius.
Tanmateix, la documentació examinada indica que només es van destinar dos unitats de bombers forestals a les tasques de mesurament. No es van utilitzar altres recursos previstos en la planificació d'emergències, com els agents mediambientals o les unitats de prevenció d'incendis.
La jutgessa assenyala que esta vigilància no depenia exclusivament de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer o dels ajuntaments. També podien intervindre els bombers forestals, els agents mediambientals i les forces i cossos de seguretat, mitjançant la coordinació dels servicis autonòmics d'emergència.
Els responsables d'Emergències coneixien el perill durant el matí
Un dels aspectes més rellevants de la investigació és la informació que havia arribat als responsables autonòmics abans dels desbordaments més greus.
A les 7.45 hores del 29 d'octubre de 2024 ja s'havia declarat la situació 1 d'emergència a la Ribera Alta. L'Agència Estatal de Meteorologia havia activat avisos rojos i, al llarg del matí, es van registrar incidències i rescats relacionats amb les pluges.
A les 11.45 hores es va activar una alerta hidrològica al riu Magre i, a les 12.20 hores, una altra al barranc de Poio.
Malgrat estos antecedents, el seguiment dels cabals no es va mantindre amb la continuïtat que ara considera exigible la magistrada.
Segons la documentació del Consorci, a les 13.05 hores es van mobilitzar recursos per a comprovar els nivells de l'aigua en punts de Riba-roja de Túria i Xest. A les 14.43 hores es va produir una desmobilització de les unitats destinades a estes tasques.
La investigació busca aclarir les circumstàncies d'estes decisions, les ordres transmeses als efectius i la informació que arribava als responsables del dispositiu.
Un missatge d'Argüeso advertia que els barrancs estaven a punt de desbordar-se
La magistrada presta especial atenció a una comunicació enviada a les 14.44 hores per Emilio Argüeso, aleshores secretari autonòmic d'Emergències.
En un grup de WhatsApp de la Conselleria de Servicis Socials, Argüeso va advertir: «Los barrancos están a punto de colapsar».
La jutgessa considera «difícilment comprensible» que, després d'una advertència d'esta gravetat, no es mantinguera un control permanent dels recursos encarregats de vigilar els barrancs ni es desplegaren més funcionaris per a efectuar esta tasca.
La rellevància d'esta comunicació no es limita al seu contingut. També forma part de la reconstrucció judicial sobre quan es va conéixer el perill, qui disposava de la informació i quines mesures es van adoptar posteriorment.
La investigació continua centrada en les responsabilitats autonòmiques
La causa penal manté com a investigats l'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas i l'exsecretari autonòmic d'Emergències Emilio Argüeso, per possibles responsabilitats relacionades amb les morts provocades per la dana.
Les resolucions judicials han anat examinant les competències dels responsables de l'emergència, la convocatòria i el funcionament del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi), el seguiment dels riscos i el retard en l'enviament de l'alerta massiva a la població.
El passat 14 d'octubre, la jutgessa va considerar que existien indicis que algunes de les morts registrades a la pedania valenciana de la Torre podrien haver-se evitat si els responsables investigats hagueren exercit les seues funcions d'acord amb la normativa de protecció civil.
La investigació també ha qüestionat que es produïra un buit d'informació que impedira conéixer la gravetat de la situació. Els avisos meteorològics, les alertes hidrològiques i les comunicacions rebudes pel sistema d'emergències són elements que la magistrada utilitza per a reconstruir el coneixement del risc que tenien els organismes competents.
La instrucció afecta, per tant, decisions adoptades dins de l'estructura de la Generalitat, encara que les possibles responsabilitats penals s'han de determinar individualment i no poden atribuir-se automàticament al conjunt del Consell.
Pradas i Argüeso discrepen sobre qui tenia la responsabilitat de dirigir l'emergència
La delimitació de competències entre els dos antics responsables autonòmics ha esdevingut una altra qüestió rellevant del procediment.
La defensa d'Argüeso sosté que, una vegada declarada la situació 2 d'emergència i constituït el Cecopi, la direcció corresponia a la consellera Salomé Pradas.
L'exconsellera rebutja esta interpretació perquè considera que pretén atribuir-li en exclusiva les responsabilitats de la gestió. La seua defensa argumenta que les funcions s'han d'analitzar tenint en compte el territori, l'hora i el nivell d'emergència declarat en cada moment.
Per la seua banda, la jutgessa ha recordat que Argüeso dirigia l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, organisme des del qual es va convocar el Cecopi, malgrat que l'exsecretari autonòmic havia afirmat que no havia de participar en aquella reunió.
Estes discrepàncies formen part de la investigació sobre el repartiment efectiu de funcions i les decisions adoptades pels diferents responsables.
L'alerta a la població continua sent una qüestió central
La investigació judicial també manté una atenció especial sobre el retard en l'enviament del missatge ES-Alert, que no va arribar als telèfons mòbils fins a les 20.11 hores.
La magistrada ha qüestionat la tardança en la convocatòria del Cecopi, la lentitud de determinades decisions i les deficiències del contingut de l'avís.
La qüestió que s'examina judicialment és si una actuació anterior, amb informació adequada i instruccions clares de protecció, hauria pogut evitar algunes de les morts.
Per a determinar possibles responsabilitats penals no n'hi ha prou amb identificar errors de gestió. També s'ha d'establir la relació entre les conductes investigades, les obligacions legals dels responsables i les conseqüències que es van produir.
La instrucció es prolonga fins a abril de 2027
La causa judicial encara no ha conclòs. El passat 14 de setembre, la jutgessa va acordar una nova pròrroga de sis mesos a partir del 30 d'octubre de 2026, amb el suport de la Fiscalia.
La magistrada va justificar la decisió per la gran complexitat de la investigació i l'extrema gravetat dels fets. Encara queden declaracions de persones perjudicades i testimonis, informes forenses i altres diligències documentals.
També continuen les actuacions encaminades a recuperar comunicacions de responsables polítics i càrrecs vinculats a la Generalitat durant aquella jornada.
La instrucció es prolongarà, d'acord amb la pròrroga aprovada, fins a finals d'abril de 2027, sense que això supose que necessàriament haja d'haver-hi una decisió definitiva en eixa data.
Dos anys després de la catàstrofe, la investigació judicial continua reconstruint les hores en què es van produir els desbordaments i les decisions dels organismes que tenien encomanada la protecció de la població.
La nova interlocutòria no establix encara responsabilitats penals definitives, però insistix en una qüestió que travessa tota la instrucció: la Generalitat disposava de diversos instruments per a conéixer l'evolució del risc i mobilitzar recursos, i el jutjat investiga per què la resposta no es va ajustar a les exigències de la situació.
La causa continua oberta i les persones investigades mantenen la presumpció d'innocència.
#DANAValència #InvestigacióJudicial #GeneralitatValenciana
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria