La política i sindicalista edetana, que va participar en el govern municipal de 1999 amb la coalició BLOC-Esquerra Unida i havia sigut una de les dos primeres dones regidores de Llíria en 1979, ha sigut homenatjada en els premis «Fem que les dones compten».
La Diputació de València ha reconegut este dimecres la trajectòria política, sindical i social de Júlia Arastey Roglà, una de les primeres dones que van accedir a l'Ajuntament de Llíria després de la dictadura franquista. La seua candidatura, presentada per la Mancomunitat Camp de Túria, ha permés recuperar una història vinculada al Partit Comunista del País Valencià (PCPV-PCE), Esquerra Unida, el sindicalisme de Comissions Obreres i la gestió municipal.
La tornada al govern municipal en 1999
L'any 1999, Júlia Arastey va tornar a formar part del govern de l'Ajuntament de Llíria, vint anys després de la seua primera experiència com a regidora. Ho va fer en una etapa marcada per l'acord entre la coalició BLOC-Esquerra Unida i el PSPV-PSOE, que va permetre l'elecció de Fina Pérez Lapiedra com a alcaldessa.
Durant aquella legislatura, entre 1999 i 2003, Arastey va assumir les responsabilitats de Foment Econòmic, Iniciatives Comercials, Escoles Taller i Agència de Desenvolupament Local, àrees relacionades amb la promoció de l'activitat econòmica, la formació ocupacional i les oportunitats laborals al municipi.
La seua incorporació al govern representava la continuïtat d'una trajectòria política iniciada durant la Transició, primer en el Partit Comunista d'Espanya i posteriorment en Esquerra Unida, sense abandonar la seua vinculació amb el comunisme valencià.
La mateixa Fina Pérez Lapiedra, que va compartir amb ella aquella experiència de govern, va recordar la seua dedicació en un article biogràfic publicat en La Veu de Llíria en 2019, en què destacava la capacitat de treball, la rectitud i l'honradesa d'Arastey en l'exercici de les responsabilitats municipals.
Esquerra Unida i la continuïtat de la militància comunista
La participació de Júlia Arastey en la política municipal no es va limitar a les dos etapes en què va formar part del govern local.
En les eleccions municipals de 1987 figurava en la candidatura de la coalició Esquerra Unida–Unitat del Poble Valencià (EU-UPV), amb adscripció expressa al Partit Comunista del País Valencià (PCPV-PCE).
Esta dada permet precisar la seua trajectòria política: Arastey va passar de les candidatures del PCE a les d'Esquerra Unida, mantenint la seua identificació amb el PCPV, la federació valenciana del Partit Comunista d'Espanya.
Segons la biografia publicada per Fina Pérez Lapiedra en 2019, només va deixar de formar part de les candidatures municipals en una ocasió, l'any 1991. El mateix article assenyala que aleshores continuava militant i treballant en Esquerra Unida.
La seua presència en estes candidatures reflectix la continuïtat d'una activitat política desenvolupada durant dècades, tant des de les institucions com des de l'organització partidària i sindical.
Una trajectòria vinculada a Comissions Obreres
L'activitat institucional de Júlia Arastey va estar acompanyada d'una llarga implicació en la defensa dels drets laborals.
Durant els anys huitanta va ser secretària comarcal de Comissions Obreres al Camp de Túria-Els Serrans, des d'on va participar en l'organització d'eleccions sindicals en empreses i tallers de la comarca. Una part d'aquell treball es va orientar a afavorir la presència de dones com a delegades sindicals.
La seua experiència professional havia transcorregut per diferents sectors i empreses de Benissanó i Llíria, des dels magatzems agrícoles i la indústria conservera fins al comerç i el treball administratiu. Posteriorment, va arribar a presidir el comité d'empresa de la Cooperativa.
Esta vinculació amb el món laboral va formar part de la seua activitat pública, que combinava la participació política amb l'organització sindical i la defensa dels drets de les persones treballadores.
1979: una jove comunista en el primer Ajuntament democràtic
Per a trobar els orígens de la seua trajectòria institucional cal retrocedir fins a les eleccions municipals del 3 d'abril de 1979, les primeres celebrades després de la dictadura franquista.
Júlia Arastey tenia només 19 anys, estudiava Filosofia a la universitat i militava en el Partit Comunista d'Espanya (PCE). Era l'única dona de la candidatura comunista a Llíria i es va convertir en una de les dos primeres regidores de la nova corporació democràtica.
El PCE va obtindre 2.305 vots i sis regidors. Amb el suport dels representants del PSOE i d'ARS, Josep Maria Jordán Galduf va ser elegit alcalde.
La candidatura comunista de Llíria, en la qual figurava Júlia Arastey, es pot consultar en el Butlletí Oficial de la Província de València de 3 de març de 1979, conservat per la Junta Electoral Central.
En aquell primer govern, Arastey va assumir les regidories de Joventut i Tercera Edat. Entre les iniciatives en què va participar destaca la constitució de l'Associació de Jubilats i Pensionistes, un projecte que va impulsar juntament amb altres veïns del municipi.
També va ser responsable del butlletí municipal durant més de dos anys, una tasca vinculada a la comunicació institucional en una etapa en què els nous ajuntaments democràtics començaven a establir canals d'informació amb la ciutadania.
Una militància que venia de casa
La vinculació de Júlia Arastey amb el moviment comunista tenia també arrels familiars. Era filla de Miguel Arastey, conegut com «el Groc», militant del PCE, i de Júlia Roglà, natural de Benissanó, municipi on la futura regidora va viure fins a mitjan dècada dels setanta.
Segons la biografia escrita per Fina Pérez Lapiedra, a casa seua les converses sobre política, sindicats, vagues, treballadors i llibertats formaven part de la vida quotidiana. Durant els anys d'institut, Arastey va començar a participar en les activitats de l'Associació de Veïns de Llíria, en un moment d'activitat del moviment ciutadà.
La seua presència en la candidatura comunista de 1979 responia, per tant, a una implicació política anterior a les primeres eleccions municipals democràtiques.
La Diputació reconeix una trajectòria de participació política i social
La Mancomunitat Camp de Túria ha proposat Júlia Arastey per a la quinta edició dels premis «Fem que les dones compten», organitzats per la Diputació de València i la Federació d'Associacions de Dones Rurals (FADEMUR).
L'acte, celebrat a la sala Alfons el Magnànim del Centre Cultural La Beneficència, ha reunit les dotze dones homenatjades, procedents de diferents comarques valencianes.
La vicepresidenta primera de la Diputació i responsable d'Igualtat, Natàlia Enguix, ha destacat la importància de reconéixer trajectòries com la d'Arastey, que considera un exemple de treball per la participació ciutadana, la incorporació de les dones a la vida pública i la defensa dels drets laborals.
Enguix també ha reivindicat la necessitat de facilitar l'accés de les dones a la formació, la capacitació i els recursos, i ha destacat el paper de l'associacionisme feminista com a espai de participació i suport.
Per la seua banda, la presidenta de FADEMUR, Amparo Martínez, ha subratllat la importància d'estes iniciatives locals per a promoure la igualtat d'oportunitats i contribuir a la prevenció de les violències masclistes.
En esta edició, les mancomunitats han participat en la proposta de les candidates, amb l'objectiu de donar visibilitat a dones que han desenvolupat activitats destacades en els àmbits social, cultural, científic, professional i associatiu.
El reconeixement a Júlia Arastey recupera una trajectòria que travessa diferents etapes de la història democràtica de Llíria, des dels moviments veïnals i les primeres candidatures comunistes fins a la participació en Esquerra Unida, els governs municipals i l'organització sindical.
#Llíria #CampDeTúria #JúliaArastey
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria
` |
| Mesa d'edat a Llíria 1979 |