La Comissió de Cultura reivindica el paper de la formació, l'expressió artística i la participació ciutadana en una mobilització que continua davant de l'Ajuntament.
La plaça de l'Ajuntament de València s'ha convertit estos dies en alguna cosa més que un espai de protesta pel dret a l'habitatge. Entre tendes de campanya, assemblees i reivindicacions, també s'hi organitzen tallers, activitats artístiques, sessions formatives i trobades obertes a la participació ciutadana. La cultura ha passat a formar part de la vida quotidiana d'una mobilització que combina la denúncia de la situació de l'habitatge amb noves formes d'organització i convivència.
La Comissió de Cultura de l'acampada ha fet balanç de dotze dies de programació ininterrompuda. Segons ha explicat en un comunicat difós per Europa Press, un equip de persones vinculades al món cultural i a la dinamització social ha impulsat activitats diàries amb la voluntat de facilitar l'aprenentatge, la creació compartida i la participació de les persones acampades i de la ciutadania.
Per a la comissió, la cultura no és un element accessori de la protesta. Forma part de la seua construcció col·lectiva i contribuïx a mantindre els espais de relació i organització que necessita una mobilització prolongada.
Aprendre a organitzar-se també forma part de la protesta
La programació ha reunit propostes molt diverses, des de tallers d'expressió artística fins a sessions de defensa personal, autoprotecció i primers auxilis. També s'han abordat qüestions relacionades amb l'acció sindical, la participació ciutadana i la presa de decisions per consens, juntament amb activitats de socialització, titelles de temàtica anticarcerària i cabaret.
Esta varietat respon a una concepció de la cultura que no es limita a les disciplines artístiques. La comissió considera que compartir coneixements, aprendre a prendre decisions col·lectives o participar en una creació conjunta també són formes d'adquirir ferramentes per a exercir la ciutadania.
La formació política i social ocupa, així, un lloc destacat dins de les activitats. No es tracta únicament d'omplir les hores de l'acampada, sinó d'afavorir que les persones participants disposen de més recursos per a intervindre en les assemblees, organitzar-se i sostindre les tasques col·lectives.
La cultura com a espai de convivència i cures
La continuïtat d'una acampada també comporta exigències personals. Compartir un espai durant dies, afrontar la incertesa sobre la duració de la protesta i participar en les tasques quotidianes pot generar cansament i tensions.
En este context, les activitats culturals han adquirit una altra funció: oferir moments de descans emocional, expressió personal i acompanyament mutu.
La Comissió de Cultura destaca que els tallers i les trobades han ajudat a reforçar els vincles entre les persones participants. La possibilitat de compartir experiències fora de les assemblees o de les tasques organitzatives contribuïx, segons l'organització, a crear un ambient de convivència més pròxim.
Esta dimensió ja havia aparegut en les valoracions de les persones acampades. El 10 d'octubre, un dels portaveus de la mobilització destacava, en declaracions recollides per EFE, el paper de la Comissió de Cultura per a millorar la convivència i fer més suportable l'esforç que exigix mantindre la protesta.
Una organització cultural que va més enllà dels tallers
La Comissió de Cultura es va constituir el primer dia de l'acampada i ha desenvolupat una estructura de treball distribuïda en diferents subcomissions.
A més de coordinar les activitats formatives i artístiques, hi ha equips dedicats a les accions acústiques, l'arxiu, la promoció del valencià i la cinematografia.
Esta organització amplia les funcions culturals de l'acampada. Documentar les activitats, conservar-ne la memòria, fomentar l'ús de la llengua i facilitar diferents formes d'expressió són tasques que contribuïxen a deixar constància de l'experiència col·lectiva.
La presència d'una subcomissió dedicada al valencià incorpora també una dimensió lingüística a la mobilització, en un espai on la cultura es planteja com una pràctica oberta i compartida.
Recuperar el carrer com a lloc de trobada cultural
Un dels objectius que la comissió es va marcar des de la seua constitució és recuperar els carrers com a espais de cultura, aprenentatge i relació social.
La plaça deixa de ser, durant les activitats, un lloc exclusivament de pas o de concentració reivindicativa. Es transforma en un espai on les persones poden escoltar, debatre, aprendre i participar sense necessitat d'accedir a un equipament cultural convencional.
Esta manera d'entendre la cultura posa l'accent en l'accés obert i en la participació directa. Les persones assistents no són necessàriament espectadores: també poden aportar coneixements, facilitar activitats o intervindre en les propostes col·lectives.
La comissió defensa una cultura construïda des de baix, capaç de generar pensament crític i vincles comunitaris sense dependre de grans escenaris ni d'estructures professionals complexes.
Una mobilització que continua pel dret a l'habitatge
L'acampada va començar el 3 d'octubre, després d'una manifestació pel dret a l'habitatge, i des d'aleshores s'ha mantingut a la plaça de l'Ajuntament de València.
El moviment ha expressat la voluntat de continuar de manera indefinida. El 14 d'octubre, una de les seues portaveus explicava que no hi havia una data fixada per a alçar l'acampada i que qualsevol decisió sobre la continuïtat s'adoptaria col·lectivament.
La presència de les tendes també ha obert un debat polític i institucional sobre l'ocupació de l'espai públic. Este divendres, el govern municipal de María José Catalá ha tornat a reclamar la intervenció de la Delegació del Govern, mentre que el PSPV ha criticat la posició de l'executiu local i li ha retret la falta de resposta davant dels problemes d'accés a l'habitatge.
Enmig d'este escenari, la Comissió de Cultura manté una programació que combina les necessitats de convivència de les persones acampades amb activitats obertes a la ciutadania.
L'organització ha agraït la participació de totes les persones que han proposat, preparat o facilitat activitats durant els últims dotze dies i ha manifestat la intenció de continuar treballant perquè la cultura tinga un lloc estable dins de la mobilització.
L'experiència de la plaça de l'Ajuntament mostra una faceta de la protesta que sovint queda fora del debat polític: la manera com les persones participants organitzen la vida en comú, compartixen coneixements i convertixen un espai de reivindicació en un lloc de trobada cultural.
#DretALHabitatge #CulturaPopular #València
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria
