En les passades setmanes, la DANA batejada com «Adam» va provocar al seu pas un temporal de tempestes i pluges intenses que va afectar principalment l'est i el sud d'Espanya. Les precipitacions van obligar a activar el Pla davant del Risc d'Inundacions a Andalusia i el Pla Especial d'Emergències per Inundacions de Catalunya (INUNCAT) i a emetre diferents alertes a través del sistema Es-Alert.
La situació no és nova. De fet, les inundacions formen part del panorama climàtic mediterrani, però les pluges són cada vegada més fortes i duradores. En este context, els sistemes d'alerta primerenca representen un instrument fonamental per a protegir la població, però la comunicació dels riscos va més enllà. Perquè de res no servix alertar si les persones no tenen clar com han de respondre.
Els sistemes d'alerta primerenca salven vides
El 7 de novembre de 2022, en el context de la cimera de líders mundials en la Conferència de l'ONU sobre el Canvi Climàtic (la COP27), el secretari general de l'ONU va llançar el pla d'acció de la iniciativa Alertes Primerenques per a Tots (Early Warning for All, EW4All): «Faig una crida perquè tots els habitants de la Terra compten amb sistemes d'alerta primerenca en un termini de cinc anys, amb la prioritat de donar suport primer als més vulnerables».
En aquell moment el pla ja havia rebut el suport d'una declaració conjunta firmada per cinquanta països i una inversió inicial de 3.100 milions de dòlars, que posteriorment es complementaria amb fons dedicats a l'adaptació. El seu objectiu era aconseguir que totes les persones del planeta estigueren protegides per sistemes d'alerta primerenca enfront de fenòmens meteorològics, hidrològics i climàtics perillosos per a finals de 2027.
La iniciativa naixia de l'advertiment de l'Organització Meteorològica Mundial que, si bé les catàstrofes relacionades amb el clima s'havien quintuplicat en 50 anys, el nombre de víctimes estava disminuint gràcies a la millora dels sistemes d'alerta.
Primeres iniciatives a Europa i Espanya
A Europa, esta crida no era totalment nova. L'any 2001 la Comissió Europea havia creat el Mecanisme de Protecció Civil de la Unió Europea (MPCU) per a millorar la cooperació, preparació i resposta davant de catàstrofes.
Sis anys després, en 2007, la xarxa de servicis meteorològics i hidrològics nacionals d'Europa, EUMETNET, va llançar internacionalment MeteoAlarm, que permetia (i continua permetent) consultar els avisos de perill emesos per nombrosos servicis meteorològics nacionals europeus mitjançant un sistema harmonitzat de colors, el mateix que utilitzen tant l'Agència Estatal de Meteorologia espanyola (AEMET) com el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i la resta dels servicis autonòmics.
De fet, a Espanya, la Llei de Protecció Civil de 1985 ja contemplava la creació d'una Xarxa d'Alarma Nacional. I també en els 80 l'Institut Nacional de Meteorologia ja havia desenrotllat un incipient sistema d'avisos, PREVIMET, que evolucionaria fins a donar lloc en 2006 al sistema d'avisos Meteoalerta.
Els avisos meteorològics i les alertes de protecció civil són sistemes diferents, però estan molt vinculats a l'hora d'informar la població de riscos relacionats amb fenòmens meteorològics.
La comunicació en els sistemes d'alerta primerenca
Aleshores, quina és la novetat de l'EW4All a Europa? Pot resumir-se en quatre pilars.
El sistema EW4All planteja una estratègia que va més enllà dels avisos i les alertes i que pren forma donant-li un paper rellevant a la comunicació. A més, té l'avantatge que es pot aplicar des de l'escala global, amb la participació d'organismes com l'Oficina de les Nacions Unides per a la Reducció del Risc de Desastres (UNDRR), a l'escala municipal.
El primer pilar es basa en el coneixement del risc de desastres. És la part més científica, en la qual s'inclouen els avanços en la millora dels models de predicció de fenòmens hidrometeorològics adversos i dels seus impactes. Inclou també la garantia de l'accés a dades científiques, informació i coneixements fiables i comprensibles sobre els riscos. La necessitat d'una bona comunicació entre experts que permeta avançar d'una forma eficient i rigorosa és ací clau, com també ho és abordar el risc de desastres des d'una perspectiva holística que enlace totes les seues dimensions.
El segon pilar està constituït per la detecció, observació, seguiment, anàlisi i previsió de perills hidrometeorològics. Si l'anterior estava més vinculat amb la investigació i el desenrotllament, este se centra en l'operativitat, ja que ha d'assegurar sistemes de vigilància i pronòstic fiables per a anticipar els riscos i la seua evolució. Entrarien ací tant els avisos com les alertes. La comunicació i coordinació entre organismes vinculats com poden ser servicis meteorològics, hidrològics i de protecció civil, així com la governança de les situacions de crisi, forma part majoritàriament d'este pilar.
El tercer pilar es focalitza en la difusió i comunicació d'alertes. Es basa a implementar un enfocament centrat en les persones perquè els avisos arriben de manera oportuna, clara i útil a tota la població en risc. Els mitjans, el quan, el com i el què dels missatges són ací claus. En 2018 va nàixer la directiva europea que establia els requisits per a les alertes públiques mitjançant comunicacions mòbils, com seria el cas d'Es-Alert. Un difícil equilibri tenint en compte que la predicció de situacions extremes està sempre impregnada d'incertesa.
- El quart i últim pilar és clau perquè tot l'anterior tinga èxit. Es tracta de la preparació i capacitat de resposta. Cal assegurar que les comunitats i les autoritats sàpien com actuar després de rebre una alerta per a salvar vides i reduir danys, sense oblidar aquelles persones més vulnerables.
Mitigar les inundacions, adaptar-se al seu augment, requerix un canvi de percepció, una resposta proactiva de la població. La comunicació entre el coneixement expert, els processos de creació comunitària i la ciència ciutadana exercix ací un paper decisiu. Una bona capacitat de resposta i una correcta percepció poden salvar moltes vides.
Este article forma part d'una sèrie dedicada a comprendre millor els riscos, les crisis i les emergències, i el paper clau de la comunicació per a afrontar-los. És fruit de la col·laboració amb la Càtedra Universitat de Barcelona-Diputació de Barcelona sobre Comunicació clara aplicada a les Administracions Públiques.
María del Carmen Llasat Botija, Catedràtica de Física de l'Atmosfera, Departament de Física Aplicada, Universitat de Barcelona
Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llegiu l'original.