Periodisme local i global amb mirada valenciana, plural i compromesa amb els drets humans.
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benaguasil, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant, Casinos, Marines, Loriguilla, Los Serranos, Paterna

Segueix-nos a Google

El terratrémol de la IA, explicat per a entendre-ho

✉️ Enviar per correu
  

Un terratrémol està sacsejant el món de les matemàtiques. La irrupció de la intel·ligència artificial ha provocat una crisi sense precedents en la disciplina, fins a tal punt que els matemàtics debaten si tenen o no futur i com serà. Però el sisme afecta a les societats per complet.

En poc més d'una dècada, la inversió empresarial mundial en IA ha aconseguit els 1,6 bilions de dòlars, una xifra que multiplica per més de quaranta el cost, actualitzat a dòlars de 2024, del Projecte Manhattan que va desenrotllar la bomba atòmica, estimat en 36 000 milions de dòlars. I es preveu que el gasto mundial en IA arribe a 2,5 bilions de dòlars en 2026. Estes xifres mostren que no estem davant una innovació tecnològica més, sinó davant una transformació que està mobilitzant recursos a una escala extraordinària.

Una tradició humana de 3 000 anys

Al llarg de l'any, les capacitats matemàtiques de la IA han avançat de manera espectacular: de poder solucionar uns quants puzles matemàtics fa només sis mesos a resoldre conjectures fonamentals com la regularitat de Navier-Stokes, un dels set problemes del Premi del Mil·lenni. Esta trajectòria exponencial planteja una pregunta inquietant: arribarà prompte a la seua fi les matemàtiques com a tradició humana de més de 3 000 anys?

Estos esdeveniments han desencadenat un al·luvió de debats: llocs web com Proofs and Prompts o el blog de Terrence Tao (una de les figures més destacades de les matemàtiques) porten setmanes publicant entrades convidades en les quals els matemàtics debaten, amb diferents graus d'optimisme, el futur de la seua disciplina en l'era de la IA.

El debat sobre el futur de les matemàtiques

Alguns creuen que, de cara al futur, la professió hauria de donar menys importància a la demostració de teoremes i orientar-se cap a l'assimilació, comunicació i comprensió d'eixes noves matemàtiques. No obstant això, uns altres suggerixen que les IA podrien convertir-se prompte en millors explicadors que els humans; i si són capaços d'aplicar de manera autònoma les matemàtiques que desenrotllen per a fer avançar la ciència i l'enginyeria, llavors la comprensió humana ja no serà necessària.

Malgrat la diversitat d'opinions, la majoria dels matemàtics coincidixen en una cosa: els seus interessos i els de les empreses d'IA estan profundament desalineats. Així doncs, la comunitat ha publicat diverses respostes, com la Declaració de Leiden o la Carta Math and AI, firmada per 25 medallistes Fields i recolzada per milers de matemàtics.

Però s'està gestant una preocupació encara més profunda: si les IA arriben a ser més capaces que els humans en el treball cognitiu, el que està ocorrent amb les matemàtiques no revestiria una importància insignificant en comparació amb el que això suposa per a la societat?

En quines tasques tindrem un avantatge enfront de la IA

Abans que els matemàtics, moltes altres professions es van veure profundament transformades per la IA: traductors, programadors, il·lustradors, músics, escriptors… El paral·lelisme amb la Revolució Industrial sol servir com a argument per a afirmar que, malgrat les friccions transitòries, a llarg termini sorgiran nous llocs de treball a mesura que els treballadors ascendisquen en la piràmide corporativa.

Però la IA sembla diferent, ja que es tracta d'una tecnologia d'ús general, i les tasques en les quals els éssers humans conserven un avantatge comparatiu semblen ser cada vegada més escasses.

Sota pressions competitives, és possible que les institucions i empreses que automatitzen la major part de les seues càrregues de treball (inclosos els llocs de major nivell) superen i substituïsquen a aquelles que no ho facen, la qual cosa provocarà no sols altes taxes de desocupació, sinó també un progressiu desempoderamiento humà. Al mateix temps, els avanços en robòtica suggerixen que, a llarg termini, podrien produir-se disrupcions similars en el treball físic.

En un futur així, els éssers humans encara podrien conservar alguns nínxols de l'economia, com en el sector relacional (arts, teràpia, assistència…), on l'aspecte humà és el valor. Però en comparació amb la manufactura, la defensa o l'energia, eixes professions probablement tindran poca influència material sobre l'orde polític, ja que no podran paralitzar l'economia ni vetar les decisions dels poderosos. Per tant, en un món en el qual la IA puga gestionar fàbriques i lliurar guerres, proposades com la renda bàsica universal poden semblar un acord fràgil, atés que els éssers humans ja no serien actors econòmics necessaris.

Del que és capaç una superinteligencia

En una recent carta oberta a la Royal Society, nombrosos matemàtics van expressar la seua preocupació per les implicacions més àmplies dels esdeveniments actuals en el seu camp: si les IA arribaren a ser superhumanas en matemàtiques, quina capacitat tindrien per a realitzar ciberatacs autònoms, desenrotllar agents químics o biològics, manipular psicològicament, controlar drons i armes automatitzades, fer desinformació selectiva i dur a terme vigilància massiva?

Al mateix temps, hem vist antics empleats de grans empreses d'intel·ligència artificial expressar la seua preocupació pel risc d'extinció que planteja eixa tecnologia, així com líders de la IA que demanen una desacceleració i sol·liciten una exempció de les lleis antimonopoli per a permetre la coordinació entre els laboratoris d'avantguarda.

El dilema del presoner

Malgrat estos anuncis, les companyies d'IA van continuar llançant models cada vegada més potents. Esta aparent contradicció se sol presentar com un dilema del presoner: una situació en la qual l'opció individual més racional per a cada actor és trair als altres, encara que la cooperació conduiria a un resultat globalment millor. L'argument establix una analogia amb la carrera per la bomba atòmica: si nosaltres (Occident) no la desenrotllem primer, ho faran els nostres rivals (la Xina).

La comparació no se sosté molt més allà. El boom de la IA ja eclipsa al Projecte Manhattan quant a inversió en un factor de centenars. A més, al contrari de l'arma nuclear, la superinteligencia artificial és una tecnologia que té gran probabilitat de tornar-se directament contra els seus propis creadors o governs. Llavors, des d'un enfocament racional, redundaria en l'interés propi tant d'Occident com de la Xina a cooperar, o fins i tot frenar unilateralment el desenrotllament de la IA.

La perspectiva política

Resulta fàcil sentir impotència i concloure que les nostres accions no influïxen en el desenrotllament de la IA, i que només un grapat de persones repartides entre Silicon Valley, Washington i Pequín poden prendre decisions que afecten 8 000 milions de persones. A més, resulta difícil abordar les repercussions socials de la IA sense semblar massa pessimista, però per a mantindre un debat democràtic informat, és necessari que assimilem les implicacions d'esta tecnologia.

Molts ciutadans estan a favor de la regulació de la IA, però està tardant a traduir-se en mesures concretes. El senador estatunidenc Bernie Sanders va proposar recentment un projecte de llei per a prohibir la superinteligencia a nivell nacional i mundial mitjançant acords entre les grans potències. A menor escala, comunitats com la Associació per a les Matemàtiques Humanes han decidit unir-se per a fer sentir la seua veu, la qual cosa apunta a una major coalició de voluntaris.

És important que no cedim davant una sensació d'inevitabilitat i renunciem a la nostra capacitat d'acció política. L'eixida i la posta del sol són inevitables, però l'acció humana no ho és.The Conversation

Timothé Albouy, Investigador postdoctoral en Ciències de la Computació, IMDEA PROGRAMARI

Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.


*Ho pots llegir perqué cronicacampdeturia.org és Creative Commons