El Govern publica el Reial decret llei 27/2026 mentre la crida dels sindicats de llogateres acosta Podemos al sí i deixa Junts com la principal incògnita parlamentària
El Govern ha publicat este dijous el Reial decret llei 27/2026, la segona peça del paquet d’urgència aprovat esta setmana per donar resposta a la crisi de l’habitatge i a la forta mobilització social desencadenada després del cas Maricarmen.
No és casual que les mesures hagen arribat al Congrés dividides en dos decrets. PSOE i Sumar van acordar separar-les per evitar que el desacord sobre les reformes més ambicioses fera caure també aquelles altres mesures que disposaven d’un suport parlamentari més ampli.
D’esta manera, el Reial decret llei 26/2026, publicat ahir, concentra bona part de les mesures urgents, mentre que el nou Reial decret llei 27/2026 aborda una reforma de més profunditat de la Llei d’Arrendaments Urbans: donar molta més estabilitat als contractes de lloguer una vegada superats els primers cinc anys —o set quan l’arrendador siga una persona jurídica—.
La separació dels dos textos respon, per tant, a una aritmètica parlamentària complicada. El Govern vol garantir almenys l’aprovació del primer paquet i, al mateix temps, sotmetre a votació les mesures de major abast reclamades pel moviment de llogateres.
La pressió del carrer ha canviat, a més, l’escenari polític de les últimes hores.
La Confederació de Sindicats de Llogateres ha demanat expressament als grups parlamentaris que convaliden els dos decrets, encara que considera que les mesures continuen sent insuficients per resoldre estructuralment la crisi de l’habitatge. Les organitzacions mantenen les acampades, les cassolades i les mobilitzacions i insisteixen que els decrets han de ser un punt de partida i no un punt final.
Este posicionament té una conseqüència política especialment important: deixa Podemos molt prop del vot favorable.
La formació d’Ione Belarra havia criticat durament que PSOE i Sumar dividiren el paquet en dos textos i encara no havia anunciat formalment el sentit del vot, però havia assegurat que la decisió estaria condicionada per la posició del moviment per l’habitatge. Després de la crida dels sindicats a donar suport als dos decrets, fonts governamentals consideren pràcticament incorporats els quatre diputats de Podemos al bloc favorable.
Això fa que la mirada es dirigisca ara sobretot cap a Junts.
El partit català continua sense avançar el seu vot i ha expressat «preocupació» i «decepció» pel contingut dels textos. Entre les seues objeccions hi ha la protecció dels petits propietaris i l’abast real de les limitacions imposades als grans inversors i als fons immobiliaris.
Per tant, a hores d’ara, el bloc de l’esquerra sembla encaminat a votar favorablement els dos decrets, mentre que la principal incògnita parlamentària es concentra en Junts i, en menor mesura, en altres formacions que encara no han fet pública definitivament la seua posició.
Una reforma pensada per acabar amb la incertesa al final dels contractes
El nucli del Reial decret llei 27/2026 és la modificació de l’article 10 de la Llei d’Arrendaments Urbans.
Fins ara, una vegada complits els primers cinc anys de contracte —o set si l’arrendador era una persona jurídica— entrava en joc un sistema de pròrrogues anuals.
El nou decret canvia esta lògica.
Quan arribe el final del període inicial i el propietari no comunique formalment la voluntat de recuperar l’habitatge, el contracte es prorrogarà per un altre període complet de cinc anys, o de set en el cas de les persones jurídiques.
El canvi no és menor. Per a una família llogatera significa passar d’un horitzó que podia renovar-se any a any a tindre garantida una nova etapa llarga d’estabilitat residencial.
Sis mesos de preavís per al propietari
El decret també amplia el temps de què disposarà el llogater per reaccionar si el propietari decideix no continuar amb el contracte.
L’arrendador haurà d’avisar amb sis mesos d’antelació, enfront dels quatre mesos previstos fins ara.
El llogater, en canvi, mantindrà un termini de dos mesos per comunicar que abandona l’habitatge.
La diferència respon a una realitat evident del mercat actual: trobar una altra vivenda a un preu assumible pot requerir mesos de busca.
Dotze mensualitats si el propietari posa fi al contracte
Una de les mesures de més impacte és la creació d’una indemnització obligatòria quan siga el propietari qui decidisca no continuar el lloguer sense que concórrega una de les causes justificades previstes per la llei.
La compensació serà, com a mínim, equivalent a dotze mensualitats del lloguer d’una vivenda de característiques semblants.
Quan siga possible, el càlcul prendrà com a referència el sistema estatal de preus de lloguer i, en qualsevol cas, la indemnització no podrà ser inferior a una mensualitat per cada any que la persona haja viscut en l’immoble.
La mesura té una doble funció.
D’una banda, compensar part dels costos que provoca una mudança forçada: nova fiança, trasllat, busca de vivenda o canvi de barri.
De l’altra, reduir l’incentiu econòmic perquè un propietari extingisca un contracte simplement amb l’objectiu de tornar a posar l’habitatge al mercat a un preu més alt.
No serà possible esquivar la protecció amb un nou contracte més car
El decret permet que el propietari, durant el període de preavís, propose al llogater continuar mitjançant un nou contracte.
Però estableix condicions.
El nou arrendament haurà de garantir novament una duració mínima de cinc o set anys i el preu haurà d’ajustar-se a les regles legals de referència establides per la LAU.
La novetat especialment significativa és que esta garantia s’aplicarà encara que la vivenda no estiga situada en una zona declarada de mercat residencial tensionat.
Així es pretén evitar que la no renovació es convertisca en una via indirecta per incrementar de manera abrupta el preu del lloguer.
També es blinden les pròrrogues pactades
La norma regula igualment els casos en què el propietari comunica inicialment que vol posar fi al contracte però, posteriorment, les parts arriben a un acord per continuar.
En estos casos, la nova pròrroga tampoc no podrà ser curta: haurà de respectar els períodes de cinc o set anys.
A més, seran nul·les de ple dret les clàusules que aprofiten eixe nou acord per empitjorar les condicions contractuals del llogater.
Les excepcions
La indemnització no s’haurà de pagar en tots els casos.
Entre les excepcions figuren els supòsits en què el propietari, si és una persona física, necessite l’habitatge per a ell mateix o per a determinats familiars; quan el llogater no residisca efectivament a la vivenda; quan dispose d’una altra vivenda adequada en el mateix municipi, o quan rebutge una oferta de nou contracte que complisca totes les garanties establides per la llei.
Si el propietari al·lega necessitat personal o familiar, haurà d’ocupar efectivament l’immoble en el termini previst. Si no ho fa sense causa justificada, renaixerà el dret del llogater a ser indemnitzat.
Un segon pas que no satisfà encara les acampades
La publicació del decret té també una lectura política.
Les mobilitzacions sorgides després del desnonament de Maricarmen han aconseguit situar la crisi de l’habitatge en el centre de l’agenda política i han forçat el Govern a accelerar reformes que fins fa només uns dies semblaven molt més difícils de materialitzar.
Però les organitzacions convocants deixen clar que no consideren acabada la protesta.
Els sindicats de llogateres qualifiquen els dos decrets com una oportunitat i un avanç, però sostenen que no solucionen dècades de polítiques que han convertit l’habitatge en un actiu d’inversió. Per això han demanat que el Congrés aprove els dos textos i, al mateix temps, han mantingut les mobilitzacions.
El Govern intenta així avançar en un terreny políticament molt més difícil: reforçar l’estabilitat dels inquilins sense disposar d’una majoria parlamentària pròpia i davant de l’oposició de les dretes a una part substancial de la regulació.
La votació de divendres permetrà comprovar fins on arriba eixa majoria.
A hores d’ara, després de la presa de posició dels sindicats de llogateres i de l’acostament de Podemos al sí, la incògnita ja no sembla estar principalment a l’esquerra de l’hemicicle. Està, sobretot, en què farà Junts amb el segon decret.
#Habitatge #Lloguers #DretsSocials
Publicat per AGORACT en Crònica Camp de Túria
